Putin condemna Stalin

Vladímir Putin es va sumar ahir, per primer cop en set anys de mandat presidencial, als actes d’homenatge a les víctimes de les purgues estalinistes a l’antiga URSS, un gest saludat per l’oposició i organitzacions de defensa dels drets humans tot i que considerat també insuficient.

“Estem aquí per commemorar les víctimes de les repressions polítiques dels anys 30-50”, va dir Putin a Bútovo, a la perifèria sud de Moscou i un dels escenaris més sagnants de les purgues, amb motiu de la diada anual en memòria dels represaliats, que se celebra des de la caiguda de l’URSS, el 1991.

“Aquestes tragèdies s’han repetit diverses vegades durant la història. Passaven quan ideals que semblaven atractius però que estaven buits de sentit es col·locaven per damunt de valors fonamentals: la vida humana, els drets i les llibertats humans”, va proclamar Putin.

“Que no ho oblidem mai”
“Cal treballar perquè això no s’oblidi mai”, va afegir, alhora que advertia contra “batalles polítiques destructives” en vigílies de les eleccions legislatives del desembre i de les presidencials del 2008. Fins ara el president rus, que va ser coronel dels serveis secrets soviètics (KGB), ha prestat poca atenció a les víctimes de la repressió estalinista. El març del 2002 va visitar l’antic gulag de Norilsk, a Sibèria, però fins ahir no havia participat mai en la diada en memòria de les víctimes de la repressió.

Els defensors dels drets humans, en minoria davant una societat russa generalment indiferent a aquesta pàgina fosca de la seva història, es van aplegar a la plaça Lubianka de Moscou, seu de l’FSB, els actuals serveis secrets de Rússia.

En aquesta manifestació, Grigori Iavlinski, cap del partit opositor liberal Iàbloko, va afirmar que Putin no havia fet prou traslladant-se a Bútovo i el va desafiar a anar més lluny en la denúncia dels crims de l’estalinisme. “Que vingui aquí a la Lubianka. Quan retiri Stalin de la plaça Roja, tindrem temes de discussió”, va dir en al·lusió a la tomba del dictador soviètic, situada al peu de les muralles del Kremlin, darrere el mausoleu de Lenin.

Lev Ponomariov, activista pels drets humans, estima que el cap del Kremlin va intentar atreure l’atenció pública el dia en què tradicionalment les ONG reten homenatge als presos polítics, inclosos els del règim actual.