Política

Mà dura contra el PKK

Bagdad tancarà les oficines del grup kurd, tallarà el seu finançament i impedirà que operi dins de territori iraquià

El govern de Bagdad va respondre ahir a la creixent pressió d’Ankara i Washington perquè freni les infiltracions dels guerrillers kurds a Turquia amb l’anunci que tancarà les oficines del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) a l’Iraq, bloquejarà les seves fonts de finançament i “no permetrà que operi en territori iraquià”.

El premier iraquià, l’àrab Nuri al-Maliki, va anunciar les mesures després de reunir-se a Bagdad amb el ministre d’Exteriors turc, Ali Babacan, i de recordar que “el PKK és una organització terrorista”. Els Estats Units no descarten bombardejar les bases del PKK, segons fonts properes al president turc, Abdullah Gül.

El canvi d’actitud de les autoritats iraquianes respecte al PKK, que fins ara havia estat d’una certa permissivitat, va rebre el vistiplau dels socis kurds de govern i arriba després d’una setmana de fortes pressions de l’opinió pública turca i l’exèrcit sobre el govern d’Ankara perquè ordeni atacar els santuaris del PKK situats a les muntanyes del nord de l’Iraq.

Al seu torn, l’executiu turc ha pressionat les autoritats nord-americanes i iraquianes perquè aturin les operacions del PKK amb l’amenaça d’aplicar la resolució aprovada la setmana passada pel Parlament de Turquia que permet a les tropes d’aquest país operar a l’Iraq.

El cap de la diplomàcia turca va rebutjar l’oferta d’alto el foc ofert pel PKK a canvi que Ankara renunciï a les incursions a l’Iraq. Pel ministre Babacan, “l’alto el foc només pot ser declarat entre dos Estats o dos exèrcits regulars, però aquí tractem amb una organització terrorista”.

El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, es va felicitar pel moviment de Bagdad, però en un intent de calmar l’opinió pública del seu país va recordar des de Londres que Turquia encara té dret d’atacar i que “no necessita permís de ningú per defensar-se”.

Dotze soldats morts
La tensió a la frontera turco-iraquiana va esclatar el cap de setmana, quan un comando del PKK va atacar una unitat de l’exèrcit turc, va matar una dotzena de soldats i en va segrestar vuit. Des d’aleshores s’han succeït les manifestacions en ciutats turques exigint una resposta militar contra les bases rebels a l’Iraq, on es calcula que hi ha uns 30.000 milicians.

El PKK es va crear el 1984 per combatre la discriminació i la repressió de les autoritats turques sobre el poble kurd. Des d’aleshores han mort més de 37.000 persones en els enfrontaments entre l’exèrcit i el PKK, que està considerat una organització terrorista per la UE i els EUA.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Estat espanyol

Yolanda Díaz anuncia un acord entre Sumar i el PSOE per derogar la Llei mordassa

Barcelona
política

Prèdica de model singular i poc marge fiscal al sac

madrid

AfD, aixopluc d’escorrialles ultres

Berlín
estats units

Trump escull el populista Vance com a candidat a vicepresident

barcelona
política

Comín no podrà assistir al ple de constitució de l’Eurocambra

barcelona
judicial

Serret i Simó recusen Marchena i quatre magistrats més per manca d’imparcialitat

barcelona
estats units

Seguretat Nacional admet un “error” en la protecció a Trump

barcelona
estats units

Una jutgessa desestima el cas contra Trump per tenir documents classificats a casa

barcelona
Àfrica occidental

El Parlament de Gàmbia rebutja legalitzar la mutilació genital femenina

Barcelona