ETA afirma que activaria un nou alto al foc només si hi ha acords polítics

L'organització terrorista ETA afirma que el Govern "va subscriure un acord, però sense voluntat de complir-lo", al número 112, corresponent al mes de setembre, del seu Zutabe, butlletí intern, segons informen els diaris Gara i Berria en l'edició d'avui.

A l'article, en què analitza el procés de negociació mantingut amb el Govern espanyol, l'organització terrorista conclou que després de dos anys de diàleg "Euskal Herria s'ha topat amb la negativa dels mandataris espanyols a l'hora de donar passos per obrir una nova situació sustentada en mínims democràtics", que el Govern socialista "no ha portat a terme una transició democràtica real" i que Zapatero ha optat per la "mateixa via" que els antecessors, així com "la traïció del PNB, que s'ha alineat amb els interessos de l'Estat espanyol i s'ha negat a defensar els drets d'Euskal Herria".

Després de tot aquest procés de dos anys, ETA opina que avui "està més clar que mai que la superació del conflicte passa per una solució política, i que aquesta solució política ha d'oferir una resposta directa als drets d'Euskal Herria: és a dir, a la territorialitat i l'autodeterminació".

Així, manifesta que "la clau" per aconseguir un final resideix "en l'acord polític entre els agents bascos, en la consulta als ciutadans bascos, i en el respecte per part d'Espanya i França" a la voluntat de la ciutadania.

Alto al foc
En aquesta mateixa línia, ETA adverteix que amb vista al futur "només quan els partits tanquin un acord polític resolutiu es donaran les condicions polítiques per reprendre el procés negociador i perquè activi els compromisos d'alto el foc".

A més, subratlla que "els mínims" que ha de recollir aquest acord, "quant als drets democràtics d'Euskal Herria", estan "ben definits" en la proposta per a un Marc Democràtic presentada per l'esquerra abertzale.

Crítica a Imaz
D'altra banda, ETA es mostra crítica amb el PNB, ja que considera que "ha traït novament Euskal Herria". "Sota el mandat d'Imaz i Urkullu, per uns interessos econòmics concrets, han actuat en suport al Govern espanyol en tot el procés. Han deixat sola a l'esquerra abertzale, s'ha negat a defensar els drets d'Euskal Herria", diu.