Un guàrdia civil condemnat per amenaçar Marta Torrecillas

La secció segona de l’Audiència de Barcelona ha condemnat dos homes, Alberto Romero i Joel Marín, a pagar 450 euros per un delicte d’amenaces de caràcter lleu a Marta Torrecillas. Un dels condemnats, Alberto Romero, és agent de la Guàrdia Civil, tal i com va publicar aquest diari i segons consta publicat en el BOE del 31 de maig del 2012.

Torrecillas és la dona a qui un policia nacional va lesionar els dits de la mà l’1-O en una escola de Barcelona. A la sentència el tribunal absol els altres dos acusats en lacausa i considera que en cap cas hi va haver delicte d’odi perquè Torrecillas no pertany a un grup minoritari objecte de protecció.

Arran de la difusió pública de la denúncia de Marta Torrecilla per l’agressió policial patida en l’actuació de la Policia Nacional a l’IES Pau Claris de Barcelona l’1 d’octubre, les seves dades personals van ser publicades a internet amb missatges incitant a l’assetjament. A results d’això, Torrecillas va patir una campanya d’assetjament i escarni i va rebre més de 7.800 missatges de whatsapp, 315 trucades i 791 SMS, a més de ser inclosa en 16 xats contra la seva voluntat.

El 4 d’octubre un membre d’un grup de Whatsapp on hi havia una dotzena d’amics va canviar el títol del xat i li va posar ’Arriba España hija puta’ incloent el telèfon de Torrecillas en aquest grup on, durant uns minuts, la dona va rebre 46 missatges on la insultaven i vexaven.

Al judici es van jutjar tres homes que formaven part d’aquest grup de whatsapp més un quart autor d’un sms insultant, que res tenia a veure amb els altres.

A la sentència, l’Audiència constata que les expressions dels quatre acusats són criticables però “no constitueixen un atac ni a la societat ni especialment als grups minoritaris objecte de protecció per un delicte d’odi”, sinó que són atacs dirigits individualment a Torrecillas. Tampoc es considera que siguin de prou gravetat per tenir la consideració de delictes d’odi.

La sentència, de 35 pàgines, tampoc considera aplicable l’agreujant per motivació ideològica i discriminació de gènere malgrat considerar acreditats els insults masclistes i les referències a la Marta en relació a la seva participació en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. A la sentència no es considera acreditat que Torrecillas patís seqüeles psicològiques, tot i que la dona va haver de canviar de feina i de lloc de residència a conseqüència de l’assetjament de què era víctima

La sentència remarca que la percepció de la gravetat per part de la víctima, que considera “legítima”, segurament va veure’s incrementada per aspectes aliens a la conducta dels acusats, com va ser la recepció de centenars de trucades i missatges per part de terceres persones.

Dels tres participants en el xat s’ha absolt el que va posar el telèfon de Torrecillas al grup de Whatsapp perquè va ser ell mateix qui el va treure en veure el contingut dels missatges. Aquest va rebre el número de telèfon del guàrdia civil Romero que, segons la sentència el va obtenir de les xarxes socials.

Romero i l’altre acusat sí que han estat condemnats per amenaces de caràcter lleu, ja que van escriure missatges no només de caràcter ofensiu, per “menystenir-la i humiliar-la”, sinó que també pretenien atemorir i tenien un “ànim intimidatori”.

Finalment, en relació a l’home que va enviar l’sms, el tribunal creu que va escriure uns textos de caràcter “ofensiu, pejoratiu i humiliant”, però no per atemorir, i per això també ha estat absolt del delicte d’amenaces.