MERITXELL BUDÓ
Exconsellera de la Presidència
“L’Estat en cap cas vol afrontar la realitat del conflicte polític”
L
a seva legislatura com a consellera de la Presidència va ser complicada... Quin balanç en fa ara?
Certament va ser una legislatura complexa perquè partíem d’un 155 que va entrar per tallar tota la capacitat d’autogovern a Catalunya. Es va haver de recuperar la institució de la Generalitat i tot el que això volia dir, i això no es fa d’un dia per l’altre. Penso que en el dia d’avui encara s’està recuperant la institució, i no només del 155; també de tota la repressió directa que s’ha produït, en forma de presó i exili, i indirecta, en forma d’amenaces a treballadors públics. Ha fet que certa capacitat d’autogovern que teníem fes una involució i encara estiguem en fase de recuperació. També va ser una legislatura amb un judici polític als nostres líders, en què es va retirar l’acta al president i després se’l va inhabilitar per defensar la llibertat d’expressió amb una pancarta al balcó de la Generalitat.
Deia que encara creu que s’està en fase de recuperació del 155? N’hi ha restes?
La repressió no s’ha aturat, a Presidència gairebé dia sí dia també rebíem escrits de fiscalia de revisió de temes del dia a dia de la conselleria i funcionament del govern... I ara es veu amb el Tribunal de Comptes i les sentències vers els polítics per fer la seva feina en el cas d’Exteriors: per exercir una funció del govern, que és l’acció exterior i que altres comunitats també exerceixen, el tribunal ha posat multes, ha fet embargaments, ha dictat avals... La repressió continua, i és fruit, entre d’altres, de l’aplicació del 155.
També va haver de gestionar la covid...
Sí, la pandèmia va colpejar també, i penso que com a govern vam donar resposta i vam estar a l’altura. Va ser important en la gestió quan el president Torra ens va demanar al conseller Buch, la consellera Vergés i a mi mateixa, com a portaveu del govern, que sortíssim cada dia a explicar la situació a la ciutadania, i sobretot la veritat. Crec que en això podem estar satisfets, personalment ho estic.
Després de vostè, han professionalitzat el càrrec de portaveu. Li agrada el canvi?
Presidència ha decidit un canvi de model comunicatiu, i no puc fer més que respectar les decisions, em permetrà que no opini, com no opino de la meva successora, no perquè en tingui una mala opinió, sinó perquè trobo que no em pertoca.
En la seva etapa es va crear la taula de negociació, si bé aquella legislatura només es va reunir un cop. Tan difícil és aquest diàleg amb l’Estat?
És molt difícil poder dialogar amb l’Estat espanyol la resolució del conflicte polític que hi ha entre Catalunya i Espanya. Si no podem parlar del dret a l’autodeterminació ni d’un referèndum per preguntar a la ciutadania quin volem que sigui el nostre futur polític, si no volen abordar la repressió i el lliure retorn de l’exili a Catalunya, ni tots els temes que generen el conflicte... difícilment aquest diàleg pot prosperar. Per tant, no confio gaire en aquest diàleg, personalment.
Això és motiu de divergència estratègica entre Junts i ERC. El Catalangate és l’oportunitat per recuperar la sintonia?
No estic al dia a dia de la gestió estratègica entre els partits... només dir que veig molt difícil que el diàleg es pugui materialitzar mai perquè l’Estat en cap cas vol afrontar la realitat del conflicte polític.
El seu nom surt a la llista de 65 espiats pel Catalangate. Ja en devia tenir sospites, perquè vostès prenien precaucions.
Els pèrits de Citizen Lab ens han d’acabar de confirmar aquest espionatge que amb molta probabilitat hem patit més de les 65 persones que sortim en la llista inicial. És on som ara mateix. I estem treballant l’estratègia legal per poder-hi fer front. Tot apunta que això és la punta de l’iceberg, veurem com evoluciona i on arriba la magnitud de tot plegat, però és un escàndol majúscul a escala internacional l’espionatge massiu pel simple fet de ser independentistes. És gravíssim, una violació del dret a la privacitat, la llibertat d’expressió, la lliure associació, del dret de representació política... t’espien perquè et consideren un dissident polític.
Li van ‘punxar’ el telèfon a final del 2019 i sobretot el 2020, quan gestionava la pandèmia. Per què creu que la van espiar?
Doncs perquè hi havia la pandèmia, però també perquè era la consellera de la Presidència i òbviament tenia relació amb tots els membres del govern i sobretot el president. I perquè formo part d’una formació independentista i es perseguia la dissidència política. Aquest espionatge diu que contra l’independentisme tot s’hi val, que es poden creuar totes les línies vermelles. Pel fet d’exercir de consellera i portaveu, per pertànyer al moviment, gestionar una pandèmia... Per tot plegat podia ser, si els pèrits així ho acaben confirmant, un objectiu clar de l’espionatge.
De fet el seu cas és l’únic que ara mateix està confirmat per dues bandes, Citizen Lab i l’Agència de Ciberseguretat...
Certament és el que aquesta setmana ha explicat el vicepresident Puigneró.
I no en va notar cap símptoma?
No soc experta, però durant una temporada el mòbil s’escalfava molt, gairebé bullia, estranyament, perquè no havia estat quatre hores seguides parlant. Em van dir que podia ser un indici i em van revisar el telèfon perquè m’ho van recomanar, tot i que en aquell moment no miraven Pegasus perquè ni es coneixia ni es tenia la tecnologia. Però, que alguns telèfons podien estar en algun moment intervinguts, ho sospitàvem tots plegats.
Presentarà una demanda personal o junt amb altres membres d’aquell govern?
Estem acabant de treballar amb els advocats l’estratègia legal, però tot apunta que serà una querella a títol personal, si s’acaba de confirmar l’espionatge en l’àmbit de Citizen Lab. Quan la tinguem seran els mateixos advocats els que l’explicaran.
S’ha convocat la comissió de secrets oficials al Congrés... és prou resposta?
Està molt bé, però això no treu que s’hagin de depurar responsabilitats polítiques al més alt nivell pel Catalangate. No em conformo amb una comissió que va de secrets d’estat ni amb alguna dimissió d’un cap de turc, perquè no es digui que no es fa res… L’altre dia la ministra va verbalitzar que se’ns havia espiat, i que la intervenció s’havia de fer. Aquí s’han de depurar responsabilitats polítiques perquè és un fet gravíssim aquesta intrusió a la intimitat i la privacitat.
El seu nom també apareixia aquesta setmana en un manifest de dirigents de Junts que reclamen un tàndem Borràs-Turull. Per què hi aposta? Per representar les dues ànimes que encara queden?
Tenim un repte molt important a Junts ara, i en parlaré de manera general, que és enfortir el partit, preparar l’estratègia, quins han de ser els següents passos que volem fer per l’embat democràtic amb l’Estat, que mai hem deixat i volem continuar duent a terme, aquest compromís per fer efectiu el mandat de l’1-O i preparar les municipals del 2023. La meva signatura en el manifest és amb la voluntat d’enfortir el partit per a aquests reptes.
Vostè participa en les converses? Estaria disposada a implicar-se en la candidatura unitària que es vol formar?
Sempre estic implicada en tot el que representi enfortir el meu partit.
Junts es pot ressentir de la decisió de Puigdemont de deixar la presidència?
El president Puigdemont sempre continuarà sent el referent polític de Junts per Catalunya; el meu, segur. En la seva carta deixa clar que és un moment molt important per enfortir el partit, i l’hem d’escoltar, són importants les reflexions que ha fet i ens hem d’alinear en aquesta voluntat per tots els reptes que tenim.
El pas al costat de Puigdemont l’haurien de fer altres líders?
No considero que hagi fet cap pas al costat, ho ha deixat molt clar en la carta. Això dels passos al costat a mi no m’agrada.
Però vostè mateixa ha deixat la primera línia política... La hi tornarem a veure?
Estic treballant en aquests moments al Departament de Salut per enfortir i cohesionar el país també des d’aquest àmbit, sobretot en un moment que la salut ha aflorat com un dels béns a garantir com a societat. Hem patit una pandèmia i ens hem adonat de la importància d’un sistema de salut fort, empoderat, que doni resposta a la ciutadania. Al costat del conseller Argimon, hem entomat tots aquests reptes, certament des d’una segona línia política però, des de la vocació de servidora pública, contenta del lloc on soc, de la feina que estic fent i de servir el meu país, ara en aquesta responsabilitat.
No tanca les portes a tornar, però?
Mai he tancat les portes a res en el futur, en cap sentit. En aquests moments estic gaudint de la feina; rebaixar aquesta exposició en primera línia també és necessari per poder recuperar-se i agafar força per als nous reptes que hem d’entomar.
En concret, què fa ara Meritxell Budó?
Soc secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut, porto els temes de participació ciutadana, poso en relleu la veu i l’opinió del pacient. En el sistema de salut és molt important l’avaluació i la mirada del pacient per millorar i afrontar tots els reptes de transformació que té el sector. I també fem la coordinació del Departament amb el territori. Com a alcaldessa que he estat durant nou anys, tinc una visió que fa que puguem fer aquesta feina i implicació també des de la mirada territorial, compartida amb la tècnica i professional des de l’àmbit de la salut. Això també millora la comunicació amb els ens locals, tenint en compte que durant la pandèmia han tingut una implicació, dedicació i col·laboració molt important amb el Departament, que vull posar en relleu.
S’havia fet poc cas fins ara a la relació?
La pandèmia ha fomentat aquesta nova relació entre Salut i el món local, perquè fins ara no havien tingut gaire implicació, ja que el món local té competències en salut pública però no en la gestió de l’atenció sanitària i els equipaments, són coses diferents. Tot i això, arran de la pandèmia s’ha establert una nova relació que, ja que hi és, hem de cuidar, perquè si les institucions ens entenem i col·laborem és molt millor per a la ciutadania.
De fet, vostè com a consellera de la Presidència, que tenia contacte amb el món local, i li va tocar gestionar alhora la pandèmia, ja hi tenia experiència…
Sí, de fet, de la conselleria de la Presidència, en penja la secretaria d’administracions locals i relacions amb l’Aran, i hi havia una implicació directa amb el món local, una col·laboració estreta. Durant la gestió de la pandèmia es van produir reunions periòdiques amb el món local, tant en l’àmbit municipal com d’institucions supramunicipals i entitats municipalistes, aquesta relació la teníem molt instaurada, formava part de l’ADN de la conselleria, i això certament facilita que ara pugui continuar fent aquesta feina.
Abans vostè va ser regidora i alcaldessa de la Garriga. Com ho recorda?
Com una etapa apassionant: un dels grans honors que he pogut tenir ha estat fer d’alcaldessa del meu poble durant nou anys. Ara l’estima que em trasllada la gent la poso en relleu perquè vol dir que hi va haver una connexió important entre la meva feina i el meu municipi. Això m’honora, és una de les millors coses que he pogut fer en política; de fet va ser una bona escola perquè després pogués desenvolupar altres responsabilitats.
Com a consellera vostè va recuperar el Pla Únic d’Obres i Serveis, que és una de les principals eines dels municipis…
Sí, no es convocava des del 2008 perquè hi va haver molts anys que la Generalitat no va poder dotar-se d’aquest instrument de col·laboració econòmica amb les inversions del món local. En la legislatura anterior vam veure que ja hi havia capacitat econòmica i podíem començar a reconstruir aquesta eina, i així ho vam fer. Es van aprovar més de 2.700 projectes d’inversió al món local que s’havien de produir fins al 2023, molts ja s’hauran executat i es deuen estar inaugurant.
Ara veu la llum feina que va deixar feta…
És important sobretot veure què hi ha al darrere: que el govern local percebi el català com un aliat, la visió d’aquesta aliança s’havia perdut. En canvi, el PUOSC i certes accions que es van dur a terme la legislatura anterior, i s’estan continuant en l’actual, fan que el món local hagi tornat a veure el govern de la Generalitat com un aliat. I això és molt important.
La seva etapa a l’alcaldia, per cert, també li va permetre tenir la presidència del Fons Català de Cooperació…
Sí, és una entitat que agrupa tots els municipis de Catalunya que fan cooperació al desenvolupament, això també m’ha permès poder exercir una passió que tenia per un món que sempre m’ha cridat l’atenció i en el qual m’ha agradat involucrar-me. Haver pogut exercir institucionalment aquesta tasca m’ha enriquit com a persona i n’he extret unes experiències de vida que també formaran part del meu creixement personal.
De fet, també se n’ocupa en el seu actual càrrec…
Sí, en l’àmbit de competències que exercim des de la secretaria en aquest mandat hem incorporat l’àrea internacional i de cooperació del Departament de Salut, i des d’aquí amb la direcció d’internacional i cooperació que tenim incorporada treballem projectes d’internacionalització i ajuts, en l’àmbit de col·laboració d’hospitals, enviament de material, professionals que van a fer formació o accions de cooperació que es fan des dels diferents centres de salut.
I també reben refugiats ucraïnesos, oi?
Sí, el que hem fet és tramitar que tothom pugui tenir des del moment zero la targeta sanitària perquè pugui tenir cobertura sanitària en cas que la necessiti, com qualsevol ciutadà del país. Alhora, des del Departament, en coordinació amb el consolat d’Ucraïna, els hospitals públics del CatSalut i els hospitals d’allà, hem atès l’arribada de pacients oncològics, tant adults com infantils, que necessitaven teràpies concretes, els fem atenció i segueixen el tractament aquí. També hi ha l’arribada d’algun ferit de guerra, tot i que en aquest cas n’han arribat més aviat pocs, perquè és important que es quedin als països que fan frontera amb Ucraïna per evitar desplaçaments.
El respir de Budó
Després d’exercir més de dos anys com a consellera de la Presidència i portaveu del govern, i per tant d’estar constantment exposada en la primera línia mediàtica, Meritxell Budó treballa aquesta legislatura en un àmbit més discret, una secretaria del Departament de Salut que continua en bona part una feina que en la pandèmia van constatar que era de vital importància: mantenir al màxim la comunicació amb els ens locals per millorar el servei sanitari. Segurament, pel càrrec que tenia, Budó, que venia de ser nou anys alcaldessa de la Garriga, apareix per partida doble a la llista d’independentistes espiats amb Pegasus. Ara, molt implicada també en la renovació de Junts, el seu nom ha aparegut aquesta setmana en un manifest que aposta pel tàndem Borràs-Turull, i no es pot descartar que figuri en una candidatura de consens... com tampoc que torni a la primera línia política.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.