Política

“Ens espien, però d’urnes no en van enxampar ni una”

Junqueras desafia els responsables del Catalangate i constata que l’independentisme no té res a amagar

ERC reuneix uns 500 càrrecs locals i alerta de la ‘sociovergència’ que “bloqueja el canvi”

“Ens espien molt, des de fa molt temps, a molts de nosaltres, però d’urnes no en van enxampar ni una.” Així de sorneguer sobre el paper del CNI l’1-O es mostrava ahir, arran de l’esclat del Catalangate, el president d’ERC, Oriol Junqueras, que va admetre que al partit eren conscients des de fa temps que els vigilaven, però va desafiar els responsables del cas d’espionatge contra l’independentisme per reivindicar que viu “amb orgull” la persecució perquè fa les coses “amb noblesa” i les pot “explicar a tothom”. “Ho fan… i què?”, reptava. “Ens espien perquè saben que podem fer una república molt millor que la seva monarquia”, concloïa, en l’obertura al matí a la Fira de Reus de la Trobada de Municipis Republicans, la primera presencial des del 2019. “Ens fa molt forts no només que no en van enxampar ni una, sinó que sabem per què... Nosaltres sí que ho sabem”, li replicava des de Ginebra, en la conversa que mantenien, la secretària general d’ERC, Marta Rovira. “No tindran prou aparells per saber què estem preparant en l’àmbit territorial, municipal o nacional, perquè serem imparables. Ja poden anar fent”, concloïa, davant uns 500 càrrecs locals del partit i diversos consellers com Teresa Jordà, Josep Gonzàlez-Cambray, Tània Verge i Joan Ignasi Elena.

També hi va ser a la tarda Roger Torrent, que al matí, entrevistat al 3/24, reclamava al govern espanyol que ha de “moure fitxa” pel Catalangate: “De moment no ha fet res i som allà mateix”, criticava, després de la breu salutació la vigília entre els presidents Aragonès i Sánchez, en què l’espanyol es va comprometre a una trobada. “Això no acaba amb una reunió de tres minuts a l’entrada del Cercle d’Economia, cal una reunió entre els dos màxims representants de les institucions, que se sàpiga tot i es pugui explicar”, deia.

A Reus, entretant, els màxims dirigents d’ERC es van fixar com a objectiu tornar a ser la primera força en les municipals del 2023, i van recordar que guanyar governs locals dona l’oportunitat d’interlocutar “amb tothom”, i és per tant una bona manera d’arribar a més gent. “Els representants municipals ens permeten apropar el projecte que representem a escala nacional, per això aquestes eleccions són estratègiques perquè avanci el projecte nacional”, recalcava Rovira, que es reivindicava també com una força que no només aglutina gent d’origen divers a les llistes, sinó que fa un pas per a la seva “inclusió real” en tots els àmbits, amb capacitat de decisió i lideratge. Tots dos, a més, van carregar contra una sociovergència que Rovira lamentava que, “de manera tàctica i partidista”, ha barrat el pas a governs republicans en molts municipis, sobretot a alcaldesses. “A tot arreu on poden, intenten pactar perquè el canvi no arribi, o arribi més tard”, acusava Junqueras, que creu que, “instintivament o conscientment, intenten protegir-se entre ells”. “Si som l’alternativa als uns, és perquè als altres ja els hem guanyat, i si som l’alternativa als altres és perquè als uns ja els hem guanyat”, reivindicava.

En el conclave d’ahir es van fer taules sectorials per preparar el programa marc i es van donar claus per preparar la campanya i abordar altres qüestions pràctiques. Els republicans es fixen tot just l’alcaldia de Reus com un dels principals objectius l’any vinent, i lamentaven ahir mocions que recentment els han desallotjat del govern en municipis com ara Cambrils i Tiana, i que probablement faran el mateix dimarts a Altafulla.

Albiach avisa ERC que no acabi “perjudicant la gent”

La coordinadora general de Catalunya en Comú, Jéssica Albiach, va advertir ahir ERC que “si fa pagar” el govern espanyol pel Catalangate “acabarà perjudicant la gent” i beneficiant el PP, des d’on “s’estan fregant les mans”. Durant el consell nacional que els comuns van celebrar a Barcelona, Albiach va demanar als republicans que no cometin “el mateix error” que quan van votar en contra de la reforma laboral al Congrés.

En tot cas, va admetre que el sistema de seguretat de l’Estat “ha fallat” i que hi ha “punts foscos“, si bé va defensar que cal “saber tota la veritat abans d’assenyalar amb el dit” per tal que la crisi “no es tanqui en fals”, tot i que també creu que haurà d’acabar amb dimissions. Per això va tornar a reclamar una investigació judicial i política i una reforma de la llei franquista de secrets oficials per “esclarir responsabilitats”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.