Berlín recorda la capitulació, a l’ombra d’Ucraïna i la por de provocacions russes

El Nie wieder (‘mai més’) amb què tot alemany identifica la fi de la Segona Guerra Mundial va venir aquest cop per la via televisada, amb el missatge del canceller Olaf Scholz en l’aniversari de la capitulació del Tercer Reich. Juntament amb el record als 60 milions de morts arreu del món, víctimes de la guerra impulsada per Adolf Hitler, el canceller alemany va alertar de la “falsificació infame de la història” impulsada per Vladímir Putin. És a dir, el propòsit del líder del Kremlin de convertir el Dia de la Victòria contra l’Alemanya nazi, el 8 de maig del 1945, en la glorificació d’una guerra que “ensorra ciutats senceres”, “assassina homes, dones i nens” i ataca “fins i tot els qui busquen refugi”.

Alemanya garanteix “la màxima solidaritat amb Ucraïna”, però no “actuarà en solitari” ni prendrà decisions que “afectin la seva capacitat defensiva”, va prometre el canceller. A més de recordar els 100.000 milions d’euros que pensa invertir el seu govern per posar a punt l’exèrcit del país, va insistir que no es farà cap pas que suposi “convertir l’OTAN en part implicada en la guerra”.

Scholz va admetre que aquest 8 de Maig no era com el d’altres anys. I, efectivament, el 77è aniversari de la capitulació nazi va ser de tot menys un ritual. De cop, el passeig fins al monument del parc de Treptow en memòria dels milers de soldats soviètics caiguts en la batalla de Berlín es feia molt difícil. A Treptow, a l’antic sector est berlinès, hi ha la imponent estàtua de 30 metres d’alçada d’un soldat soviètic, amb una nena en braços i amb una creu gammada als peus, derrotada per la seva espasa. Fins ara era una mena de símbol o reconeixement a l’Exèrcit Roig. Va ser el primer dels exèrcits aliats a entrar a Berlín, on es van deixar la vida 80.000 soldats soviètics, dels quals uns 7.800 estan enterrats a Treptow.

Les autoritats berlineses havien prohibit aquest cop les banderes tant russes com ucraïneses per evitar confrontacions en un total de quinze punts considerats “complicats”. Entre els quals, tant a Treptow com en un monument molt més cèntric, a tocar de la Porta de Brandenburg, també en honor de l’Exèrcit Roig. Allà hi ha dos tancs model T-34, un dels quals havia aparegut sota una bandera ucraïnesa uns dies abans.

L’ambaixador ucraïnès, Andrij Melnik, va ser rebut al monument del Tiergarten amb alguna escridassada. El diplomàtic ha estat de tot menys diplomàtic, amb crítiques constants a la gestió d’Olaf Scholz i els seus ministres.

Scholz, com el president Frank-Walter Steinmeier, s’ha esforçat a apaivagar les crítiques contra el que el president Volodímir Zelenski qualifica de “política amiga” cap a Moscou de successius governs alemanys.

Steinmeier es va quedar amb les ganes de visitar Ucraïna fa unes setmanes, ja que l’entorn del president ucraïnès li va dir que la seva presència no era “benvinguda”. Una conversa telefònica entre Steinmeier i Zelenski, dijous passat, va servir per trencar el gel. Però sobre Steinmeier continua pesant la mala maror pel fet d’haver estat ministre de la cancelleria, amb el socialdemòcrata Gerhard Schröder, i d’Afers Estrangers, amb la conservadora Angela Merkel. El primer va crear el gasoducte Nord Stream amb el seu amic i aliat de Vladímir Putin, mentre que l’excancellera va ampliar la dependència energètica alemanya de Rússia.

L’Alemanya de Scholz és ara el principal contribuent europeu a la defensa d’Ucraïna. Té acollits uns 600.000 refugiats ucraïnesos i treballa contra rellotge per acomiadar-se del gas, el petroli i el carbó russos. Però les ferides de tants anys de “complaença” amb Putin couen, enmig de la destrucció que viu Ucraïna.