Política

turquia

Turquia exigeix extradicions i que finalitzi el suport de Suècia i Finlàndia als kurds per permetre'ls entrar a l’OTAN

També reclama que acabin les restriccions de venda d’armes

El govern turc ha exigit aquest dimecres a Suècia i Finlàndia, en una reunió a Ankara, que deixin de fer costat als grups kurds que Turquia considera terroristes, l’extradició de 40 persones i el final de les restriccions de venda d’armes, com a principals condicions per a aixecar el seu vet a l’entrada d’aquests dos països en l’OTAN.

“L’OTAN és una aliança de seguretat i els països que volen ingressar en ella han de tenir en compte les preocupacions de seguretat dels membres”, ha dit als mitjans el portaveu de la Presidència turca, Ibrahim Kalin, en acabar una reunió en la qual han participat delegacions de Suècia, encapçalada pel secretari d’Estat, Oscar Stenström; de Finlàndia, dirigida pel seu homòleg, Jukka Salovaara, i de Turquia, integrada per Kalin i el viceministre d’Exteriors, Sedat Önal.

Amb anterioritat, Turquía s’ha reunit bilateralment amb cadascuna de les altres dues delegacions, segons ha explicat Kalin, que també ha informat que havia exposat als seus interlocutors les demandes de Turquia per a retirar el vet i que les delegacions compartiran ara aquesta informació amb els seus respectius governs.

Kalin ha subratllat que el principal problema considerat per Ankara és el suport que Suècia i Finlàndia presten als moviments en l’òrbita del Partit de Treballadors de Kurdistan (PKK), la guerrilla kurda de Turquia, considerada terrorista per la UE i els EUA i ha insistit que Turquia no pot acceptar que els seus membres “tinguin refugi” a Europa.

Kalin també ha insistit que Europa ha de considerar com a organització terrorista a la confraria del predicador islamista Fethullah Gülen, a la qual Ankara atribueix el fallit cop d’estat de 2016, i al grup armat ultraizquierdista DHKP-C.

Entre les peticions turques, Ankara ha demanat l’extradició de 28 persones a Suècia i de 12 persones a Finlàndia, sense obtenir resposta, encara que no ha especificat a quins moviments pertanyen.

El portaveu presidencial ha assenyalat que espera “passos concrets en un marc temporal concret” per a donar el vistiplau a l’ingrés dels dos països nòrdics, i ha dit que una vegada informats els governs de les demandes turques, les converses continuarien, però sense haver-se fixat un calendari encara.

Va agregar que Turquia espera que es compleixin totes les normes del procediment d’adhesió a l’OTAN adoptades en 1999, sense saltar-se passos ni obrir una via ràpida a Suècia i Finlàndia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
guerra a gaza

Israel intensifica la pressió al nord de Gaza i ordena noves evacuacions

barcelona
veneçuela

Madrid nega haver negociat amb Caracas la sortida de González

barcelona
estat espanyol

El TS pregunta a la fiscalia si cal investigar García Ortiz pel cas de la parella d'Ayuso

barcelona
estat espanyol

Joan Carles de Borbó assegura l'herència a les seves filles

barcelona
política

La direcció d’ERC lamenta les noves filtracions com un “atac personal” en clau congressual

barcelona
guerra a ucraïna

La Xina anuncia exercicis militars amb Rússia aquest mes

barcelona
Política

El TSJC es planteja enviar al Suprem un cas ja amnistiat

barcelona
estats units

Harris i Trump, frec a frec en les enquestes abans del primer debat

barcelona
política

Rovira va voler aprofitar els cartells contra els Maragall per aconseguir “vots de solidaritat”

barcelona