Rescaten quatre rutes del Front Nacional de Catalunya

La Fundació Reeixida va presentar ahir el projecte les Rutes de la Llibertat que passaven per la Garrotxa, l’Alt Empordà i la Cerdanya, i que els independentistes catalans que col·laboraven amb la resistència francesa van organitzar per salvar persones que fugien dels nazis i el feixisme. Aquests lluitadors per la llibertat ajudaven a travessar la frontera jueus, integrants del govern polonès, aviadors nord-americans i britànics, un ministre belga, el senador francès Tizier, Maurice Clavel i el ministre francès de la Guerra Monteil, els fills del qual havien estat afusellats pels nazis, entre d’altres.

La proposta, que es va presentar al Museu de l’Exili de la Jonquera i que es tornarà a presentar oficialment l’1 de juny al Museu d’Història de Catalunya, vol complementar les rutes que ja existeixen dels camins de la llibertat d’evasió com són les rutes dels maquis i les dels comunistes i anarquistes. “Aquestes són rutes independentistes que també han d’estar marcades”, segons va explicar Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, dedicada a la divulgació de la cultura catalana i a la memòria històrica.

Les rutes documentades han estat batejades amb el nom dels independentistes que les van fer servir. La primera ruta, que porta el nom de Gregori Font Cativiela-Octavi Viladrosa i Josa, surt de Banyuls de la Marenda (Rosselló) passa per Colera i Llançà i arriba a Barcelona. “Gregori Font s’havia escapat del camp de concentració d’Agde (Occitània) juntament amb més militants de Nosaltres Sols! i seria el primer militant independentista que entraria per engegar el procés d’unitat independentista l’any 1939. La ruta es podria fer pel coll de Rumpisó o pel coll de Banyuls, i els municipis implicats serien Banyuls, Portbou, Colera, Rabós, Vilamaniscle i Llançà.

La segona ruta, l’anomenada de Manuel Valls de Gomis-Jaume Cornudella Olivé - Ruta Jean Olibó consistia en tres vies i era, per tant, un compendi de les anteriors. Des de Perpinyà se sortia en cotxe en direcció a l’inici de la caminada (a la Cerdanya, al Vallespir o a la Marenda) segons calgués anar cap a la Cerdanya (Ruta Manel Valls de Gomis), el Vallespir (Sant Llorenç de Cerdans) Ruta Jaume Cornudella, o l’Albera (coll de Banyuls (Ruta Jean Olibó), que mitjançant una vegada es travessava la frontera s’arribava a Barcelona.

La tercera ruta, la de Joan Sardà Verdier - Jaume Martínez Vendrell, comença a Sant Llorenç de Cerdans fins a Olot, i acaba a Barcelona. Els municipis implicats són: Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Albanyà, Montagut, Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts i Olot.

I per acabar, la quarta ruta, d’Enric Pagès i Montagut - Ruta Manuel Viusà i Camps. Travessaven la Cerdanya per Enveig cap a Puigcerdà. Per aquestes rutes, els independentistes catalans van salvar milers de vides de perseguits pel nazisme i el feixisme. Una vegada arribaven a Barcelona, eren enviats al consolat britànic o al polonès (situat llavors al carrer Fontanilla, 10) per poder passar a Lisboa i d’allà arribar a Anglaterra amb els documents falsos que els havien proveït els integrants del Front Nacional de Catalunya (FNC). A més del president de la Fundació Reeixida, en la presentació també hi van participar el llicenciat en història contemporània Fermí Rubiralta, la filla d’un dels integrants de l’organització, Joana Viusà, i el director del centre, Enric Pujol.