L’esquerra guanya a Colòmbia en unes eleccions antisistema

Els colombians van votar diumenge contra totes les seves tradicions polítiques. L’exguerriller Gustavo Petro va guanyar la primera volta per a la presidència amb el 40,3% dels vots, un resultat que no té antecedents històrics per a un líder de l’esquerra a Colòmbia. En segon lloc, i amb un lloc a la segona volta, va quedar Rodolfo Hernández (28,15% dels sufragis), un empresari de la construcció que va pujar en les enquestes en silenci, amb un discurs difús, basat en el rebuig a la classe política en general i amb pinzellades racistes i misògines. El gran perdedor de la jornada va ser Federico Gutiérrez, l’home triat per la dreta que ha governat el país els últims vint anys, amb Álvaro Uribe com a figura més brillant. Petro i Hernández es veuran les cares el 19 de juny.

Ningú va detectar l’ascens d’Hernández. Ni Petro, que esperava que el seu rival fos Gutiérrez, ni el mateix Gutiérrez, que estava segur que s’enfrontaria a Petro. Ha estat, en qualsevol cas, un toc d’atenció i una prova de la crisi de representació que viu Colòmbia. El candidat conservador va pagar el preu de ser la figura del continuisme d’un govern, el d’Iván Duque, amb una pèssima imatge pública.

Les revoltes populars del 2019 i el 2021, protagonitzades sobretot per joves, van ferir de mort un model basat a sostenir l’statu quo amb el fonament de la guerra contra les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). Per a un país que ha de construir la pau, Petro va aflorar com una veu nova, que parlava de desenvolupament sostenible i feminisme. Però el seu passat guerriller i velles declaracions a favor de l’esquerra regional més arcaica, com la veneçolana o la cubana, poden ser el llast que acabi arruïnant el seu tercer intent d’arribar a la presidència.

D’aquí a tres setmanes l’esperarà Hernández, al capdavant d’una lliga que va anomenar “de governants anticorrupció”. Des de la cuina de casa seva, va dir diumenge a la nit que havia perdut “la politiqueria i corrupció”. Ningú sap gaire bé què pensa fer l’empresari si finalment arriba a la Casa de Nariño. La dreta, no obstant això, es va afanyar a secundar-lo. Gutiérrez va dir, en el seu discurs de derrota, que l’objectiu és evitar un triomf de Petro, sigui com sigui, i que per això donaria el seu vot a Hernández “sense condicions”.

Petro no ho tindrà gens fàcil el 19 de juny. Amb una dreta esfondrant-se, preferia disputar la presidència a Gutiérrez. El que succeirà ara amb Hernández és un misteri. Les matemàtiques juguen en contra del líder de l’esquerra. Fico, com diuen a Gutiérrez, va sumar una mica més de cinc milions vots, amb el 24% del total. Hernández en va aconseguir gairebé sis milions.