Política
La Unió Europea i els EUA reprenen l'ajut financer al nou govern palestí sense Hamàs
La crisi humanitària i política que afecta els territoris palestins no ha passat per alt a la Unió Europea ni als Estats Units. Catorze mesos després de la suspensió de les ajudes econòmiques directes a l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), els ministres d’Exteriors de la UE, reunits ahir a Luxemburg, van anunciar que destinaran ajut financer al govern palestí per donar més suport polític al president Mahmud Abbas (Abu Mazen) i al nou primer ministre, Salam Faiad. La Casa Blanca també ha decidit reprendre “plenament” l’ajuda econòmica a l’executiu palestí, segons va declarar ahir la secretària d’Estat, Condoleezza Rice.
El nomenament d’un govern palestí d’emergència en què no participa Hamàs –considerat per la UE i pels EUA com una organització terrorista– facilita els moviments dels europeus i els nord-americans per donar suport a l’ANP. El primer pas per als europeus és el restabliment dels ajuts directes al govern palestí, però encara no és clar com es pot fer efectiu.
La comissària de Relacions Exteriors, Benita Ferrero-Waldner, va advertir que cal més transparència en els comptes de l’executiu palestí i és necessari un mecanisme de control de les finances. Ferrero-Waldner va rebutjar donar xifres sobre l’ajuda que s’enviarà. La UE, el proveïdor més important de fons a Palestina, va suspendre els ajuts l’abril del 2006 per l’entrada de Hamàs al govern.
Solana es va entrevistar ahir a Luxemburg amb la ministra d’Exteriors israeliana, Tzipi Livni, a qui va demanar que “efectuï una transferència dels recursos que ha de fer al govern palestí”. Livni es va comprometre a lliurar als palestins els impostos que els corresponen i que Israel reté.
Washington va decidir “aixecar les restriccions financeres” als palestins i “normalitzar les relacions econòmiques i comercials”. Els EUA enviaran una ajuda de 40 milions de dòlars per a Gaza. “No deixarem 1,5 milions de palestins en mans d’un grup terrorista”, va dir Rice en referència a Hamàs.
El nomenament d’un govern palestí d’emergència en què no participa Hamàs –considerat per la UE i pels EUA com una organització terrorista– facilita els moviments dels europeus i els nord-americans per donar suport a l’ANP. El primer pas per als europeus és el restabliment dels ajuts directes al govern palestí, però encara no és clar com es pot fer efectiu.
La comissària de Relacions Exteriors, Benita Ferrero-Waldner, va advertir que cal més transparència en els comptes de l’executiu palestí i és necessari un mecanisme de control de les finances. Ferrero-Waldner va rebutjar donar xifres sobre l’ajuda que s’enviarà. La UE, el proveïdor més important de fons a Palestina, va suspendre els ajuts l’abril del 2006 per l’entrada de Hamàs al govern.
Solana es va entrevistar ahir a Luxemburg amb la ministra d’Exteriors israeliana, Tzipi Livni, a qui va demanar que “efectuï una transferència dels recursos que ha de fer al govern palestí”. Livni es va comprometre a lliurar als palestins els impostos que els corresponen i que Israel reté.
Washington va decidir “aixecar les restriccions financeres” als palestins i “normalitzar les relacions econòmiques i comercials”. Els EUA enviaran una ajuda de 40 milions de dòlars per a Gaza. “No deixarem 1,5 milions de palestins en mans d’un grup terrorista”, va dir Rice en referència a Hamàs.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
