Quatre escons en joc a la Catalunya del Nord
Actualment, tres pertanyen a la majoria presidencial i un a l’Agrupament Nacional ultradretà
Cada circumscripció compta amb un candidat catalanista, amb un programa comú per a un estatut propi
El 2017, La República en Marxa d’Emmanuel Macron va aprofitar l’efecte sorpresa de la seva elecció com a president per obtenir tres dels quatre escons del departament dels Pirineus Orientals, la Catalunya del Nord. Dreta i esquerra quedaven fora de joc, mentre que el quart escó va ser per a l’Agrupament Nacional ultradretà de Marine Le Pen. Però la nova coalició d’esquerres de Jean-Luc Mélenchon, agrupant vots de diferents partits, fa que aquesta vegada les apostes siguin més incertes.
És veritat que Le Pen va guanyar per primer cop en unes presidencials al territori el 14 d’abril passat, amb un 56% dels vots. Però no va ser el cas a Perpinyà, on es va imposar Macron. Per això, el diputat sortint macronista de la primera circumscripció, Romain Grau, està ben situat per ser reelegit. La situació és diferent a les altres tres circumscripcions més rurals o perifèriques.
A la quarta de la Costa Vermella, també es representa el macronista Sébastien Cazenove. Però no així a la tercera del Conflent i el Capcir, on la diputada de la majoria presidencial Laurence Gayte ha estat substituïda per Pierre Bataille. Alguns hi veuen aquí la mà de l’exprimer ministre Jean Castex, que s’ha convertit en l’home clau de la formació en tot el departament malgrat provenir d’Els Republicans de dreta com a exalcalde de Prada.
En el cas de la segona circumscripció al nord de Perpinyà, els ultradretans no revaliden la diputada Catherine Pujol i posen com a candidata Anaïs Sabatini, en un ball de cadires propi d’aquest partit que ha passat pràcticament desapercebut els últims cinc anys a l’Assemblea. Els macronistes hi situen Frédérique Lis, mentre que la formació Reconquesta de l’altre ultradretà Éric Zemmour, que es va enfilar aquí al 9% a la primera volta de les presidencials, presenta candidats a les quatre circumscripcions. Cosa que dividirà el vot d’aquest espectre polític.
En canvi, la coalició Nupes es pot beneficiar de la seva confluència a l’esquerra. La França Insubmisa de Mélenchon ha escollit candidats seus en tres circumscripcions i ha cedit la segona d’aquestes als verds. D’altra banda, hi ha un dissident socialista a la de la Costa Vermella.
Encara que tinguin poques possibilitats de passar a una segona volta, per primer cop hi ha un acord de partits catalanistes a les quatre circumscripcions, dins de la coalició estatal Regions i Pobles Solidaris. Es tracta de Rita Peix, Joël Diago i Morgane Le Floch, membres d’Unitat Catalana, per a les tres primeres, respectivament, i de l’històric Jordi Vera, ara a Oui au Pays Catalan, per a la quarta. El seu objectiu és forçar un debat perquè els Pirineus Orientals es converteixin en una col·lectivitat territorial única, amb un estatut particular, com és el cas de Còrsega, i, així, es deixi de pertànyer a la regió d’Occitània i es pugui adoptar una denominació catalana.