Àfrica
Repressió
Egipte amaga la vaga de fam d’un pres polític
El popular activista Alaa Abdel Fattah fa 73 dies que no menja, però les autoritats ho neguen sense proves
El règim, aliat d’estats europeus, practica execucions i manté 60.000 presos polítics sota tortures sistemàtiques
“Comencem a pensar que la intenció del govern egipci és deixar que Alaa mori a la presó.” És el crit desesperat a les xarxes socials d’Ahdaf Soueif, la tieta d’Alaa Abdel Fattah, pres polític reclòs a la temuda presó de Wadi el-Natrun. Les autoritats egípcies ho neguen, però Abdel Fattah estaria continuant la vaga de fam que manté des de tres mesos enrere. El conegut activista, una de les cares de les revoltes del 2011 que van desencadenar en la caiguda de l’autòcrata Hosni Mubarak, ja hauria passat 73 dies sense menjar, segons afirmen els seus familiars.
El Consell Nacional pels Drets Humans, un grup suposadament desvinculat de les autoritats egípcies tot i que hi hagi dubtes de la seva independència, van visitar el centre penitenciari dilluns, on suposadament seguien la condició de múltiples presos. Un dels detinguts que va rebre la visita dels membres del Consell hauria estat Abdel Fattah, que segons l’informe del grup es trobaria “en un estat de salut estable i amb funcions vitals normals”. El Consell va afegir-hi que el pres “rep tots els suplements nutricionals atribuïts pel centre penitenciari, a banda del menjar i la beguda proveïts per la seva família setmanalment”.
La germana del detingut, Mona Soueif, també ha recorregut a les xarxes socials per desmentir l’informe del Consell: “Afirmen falsament que Alaa no està fent la vaga de fam, i que la seva salut és bona. Si és així, per què no es fotografien amb ell?” Abdel Fattah pretén ara desfer-se de la seva nacionalitat egípcia, una estratègia que a altres presos polítics els ha servit per sortir de les presons. L’activista ha aconseguit obtenir la nacionalitat britànica, atès que la mare, Laila Soueif, va néixer a Londres.
“Podria pensar-se que adquirir la nacionalitat britànica canviaria alguna cosa”, argumentava Soueif a The Guardian. Però segons la mateixa Soueif, la ministra d’Exteriors britànica, Liz Tiss, no estaria fent atenció al cas del pres egipci: “Crec que vol mantenir-se’n al marge. El seu silenci és ensordidor.” Egipte i el Regne Unit mantenen forts lligams: Londres és la capital amb què el Caire té més negocis oberts i també la que li subministra material armamentista per valor d’uns 24 milions d’euros anuals.
La presó de Wadi el-Natrun, coneguda com “la vall de l’infern”, està ubicada enmig del desert i té enceses potents llums fluorescents les 24 hores del dia. A Abdel Fattah l’han empresonat per múltiples motius. Primer, per organització de protestes contra la prohibició a manifestar-se. Més tard, per suposada violació de la seguretat nacional. El seu cas és el més conegut d’entre els almenys 60.000 presos polítics que grups defensors dels drets humans calculen que hi ha a Egipte, víctimes de tortures sistemàtiques i de condicions infrahumanes.
Grups estatals i internacionals denuncien processos judicials massius que no compleixen els requisits del dret internacional, i Amnistia Internacional considera Egipte un dels cinc països amb més execucions del planeta: entre el 2018 i el 2020, les autoritats haurien tret la vida a almenys 241 persones.