El govern britànic autoritza l’extradició d’Assange
La ministra de l’Interior signa el document que permet enviar-lo als EUA, on l’acusen de posar en risc la seguretat del país
La defensa no dona el cas per tancat i recorrerà contra la decisió a l’alt tribunal
La ministra de l’Interior britànica, Priti Patel, va aprovar ahir l’extradició als Estats Units de Julian Assange. El cas havia arribat al govern al maig, després que el Tribunal Suprem britànic donés via lliure a la seva extradició. Patel, per tant, tenia l’última paraula. “Avui no és el final de la lluita, és el començament d’una altra batalla legal”, va dir en un comunicat Wikileaks. “Recorrerem al sistema, presentarem un recurs a l’alt tribunal.” El comunicat deia també que a qualsevol persona que li preocupés la llibertat d’expressió, li hauria de fer “vergonya” que la ministra de l’Interior aprovés l’extradició d’Assange.
“El Julian [Assange] no va fer res dolent. No ha comès cap delicte i no és un delinqüent. És periodista i editor i l’estan castigant per haver fet la seva feina”, va dir. “Priti Patel podia fer el que era correcte i, en canvi, serà recordada per sempre com a còmplice dels Estats Units en la seva agenda per convertir el periodisme d’investigació en una empresa criminal”. Per la seva banda, la seva dona, Stella Assange, en una conferència de premsa, va dir: “No estem al final del camí. Lluitarem contra això. Utilitzarem totes les vies disponibles. Aprofitaré cada hora que estigui desperta per lluitar pel Julian fins que sigui lliure, fins que es faci justícia.” Stella Assange també és la seva advocada i es va casar amb ell i hi va tenir dos fills mentre estava tancat, primer a l’ambaixada de l’Equador i després a la presó de Belmarsh.
Els EUA acusen Assange de disset càrrecs d’espionatge i un altre de frau i abús informàtic per haver filtrat i publicat centenars de milers de secrets diplomàtics i militars el 2010 i el 2011 relacionats amb les guerres de l’Afganistan i de l’Iraq a través del portal Wikileaks. Els documents sobre l’Afganistan van revelar que l’exèrcit nord-americà havia matat centenars de civils en incidents no denunciats durant la guerra, mentre que els fitxers de la guerra de l’Iraq van exposar que 66.000 civils havien estat assassinats i molts presoners, torturats per les forces iraquianes. Assegura que va posar en risc la seguretat del país. S’enfronta a penes de fins a 175 anys de presó als EUA.
El 19 de juny del 2012 es va asilar a l’ambaixada de l’Equador a Londres, quan l’aleshores president Rafael Correa li va donar asil. Va estar tancat en una petita habitació de l’ambaixada fins que va ser entregat a les autoritats britàniques quan va arribar al poder Lenín Moreno l’11 d’abril de 2019. Aleshores va ser traslladat a la presó d’alta seguretat de Belmarsh, on continua tancat.
La decisió de Patel ha provocat moltes crítiques d’activistes, periodistes i parlamentaris. Caroline Lucas, diputada dels Verds, va dir que “les autoritats nord-americanes estan decidides a silenciar-lo perquè no els agrada el que va revelar”. El veterà locutor de la BBC John Simpson va dir que “els periodistes del Regne Unit i d’altres llocs estaran molt preocupats per la decisió tant pel seu propi benestar com pel precedent que crea”.