Colòmbia s’afegeix a l’onada de l’esquerra llatinoamericana

Les eleccions de diumenge passat a Colòmbia han estat històriques. Gustavo Petro, un exguerriller amb una amplia experiència política, es va convertir en president després de guanyar amb el 50,4% dels vots. El resultat el convertirà el mes d’agost en el primer líder d’esquerra que arriba l Palau de Nariño en la història del país, evidencia del desig de canvi dels colombians. L’activista Francia Márquez serà la primera dona afroamericana a assolir la vicepresidència de Colòmbia.

En el camí cap a la presidència va quedar el populista Liberal Rodolfo Hernández, que no va aconseguir convèncer els electors amb un discurs antisistema associat a les idees extremes del brasiler Jair Bolsonaro i el nord-americà Donald Trump. Colòmbia inicia ara un camí ple d’obstacles i pocs antecedents als quals mirar: la dreta, els empresaris i els militars han dominat el país durant els darrers cinquanta anys.

Colòmbia sempre va ser una anomalia regional. A principis de segle, quan l’onada d’esquerra s’expandia per la regió amb Lula da Silva, Hugo Chávez, Rafael Correa, Evo Morales i Néstor Kirchner, a Bogotà floria l’ultraconservador Álvaro Uribe. La guerra contra les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) espantava qualsevol opció considerada progressista. Petro és, en definitiva, el candidat evident per a la Colòmbia que ha emergit de la signatura, fa cinc anys, de la pau amb la guerrilla, després de gairebé seixanta anys de guerra civil. “Serem el govern de la pau”, va repetir Petro en el seu discurs de triomf a Bogotà, diumenge a la nit. “Colòmbia serà potència mundial de la vida”, hi va afegir. Pau i vida són els lemes que no es donaven a Colòmbia, on les FARC havien estructurat els resultats polítics durant dècades. El vot a l’esquerra era un vot a la guerrilla; el vot a Petro, a un exguerriller, sense importar que portés desmobilitzat des del 1990 com a membre de l’M-19. “A partir d’avui [diumenge] Colòmbia canvia. És una altra. No és un canvi per venjar-nos ni per crear més odis”, va dir Petro ja com a president electe. I tot seguit va prendre una decisió de gran transcendència simbòlica: va demanar a la fiscalia que “alliberi tots els joves” presos durant l’esclat social de 2021. Satisfer les demandes d’aquelles revoltes serà el primer desafiament de Petro. Els seus electors esperen canvis reals i que Petro compleixi les seves promeses.

El president electe ha dit que canviarà l’estructura econòmica del país, basada en l’extractivisme i el petroli. I que reduirà la desigualtat i la pobresa, que actualment afecta el 39% dels colombians. Ha promès també una nova relació amb els Estats Units, menys vinculada a l’agenda militar i més relacionada amb la preservació del medi ambient.