Un altre dur càstig electoral deixa Johnson al límit

Nou càstig dels electors a Boris Johnson i el Partit Conservador. El primer ministre britànic i el seu partit han encaixat un altre revés important en perdre les dues eleccions parcials celebrades al nord i a l’oest d’Anglaterra dijous. Aquests comicis es produeixen quan un escó a la Cambra dels Comuns queda vacant, per la qual cosa poden convocar-se en qualsevol moment de la legislatura.

En aquesta ocasió es van convocar per la dimissió de dos parlamentaris conservadors que es van imposar en les generals del 2019 que van catapultar Johnson. Un d’ells va renunciar a l’escó després de ser acusat d’abusar sexualment d’una menor i l’altre, per haver mirat vídeos pornogràfics al mòbil durant les sessions parlamentàries. Els grans beneficiats d’aquesta doble cita electoral han estat els laboristes i els liberaldemòcrates, que han aconseguit els dos seients a la cambra.

Aquestes derrotes amplifiquen les tensions dins del Partit Conservador i els dubtes sobre la capacitat de lideratge de Johnson després de l’escàndol per les festes il·legals a la seva residència oficial durant la pandèmia.

En saber-se els resultats, el copresident del Partit Conservador i ministre sense cartera, Oliver Dowden, va presentar la dimissió amb efecte immediat. “No podem continuar fent la nostra feina com sempre i algú hauria d’assumir la responsabilitat”, va explicar Dowden a Johnson en la seva carta de renúncia, demanant-li que fes un pas al costat.

Johnson, que va entomar la derrota des de Ruanda, on participa en la cimera de la Commonwealth, un cop més va descartar dimitir. El primer ministre va dir que no era un vot de càstig contra ell, que la derrota no té res a veure amb les festes durant la pandèmia, sinó que és culpa de la crisi per l’alt cost de la vida que pateix el país. I com repeteix des de fa dies, va dir: “Crec que, com a govern, he d’escoltar el que diu la gent.”

La veritat és que cada vegada més conservadors creuen que amb Johnson al capdavant no guanyaran les pròximes eleccions generals, previstes per finals del 2024. Ara mateix els conservadors estan molt més enrere que els laboristes en els sondejos d’intenció de vot.

Un altre dels pesos pesants del Partit Conservador que s’ha pronunciat contra Johnson és Michael Howard, l’exlíder del partit. “He arribat a la conclusió que no hauria de continuar”, va dir Howard. “El seu principal actiu sempre ha estat la seva capacitat per guanyar eleccions. Però temo que aquests últims resultats deixen clar que ja no té aquesta capacitat”, va afegir. Els conservadors ja van viure una derrota important en les locals del mes passat a Anglaterra i a Escòcia. Howard també va demanar als ministres del gabinet de Johnson que li facin veure que ha de marxar. I va demanar al comitè 1922, que representa el grup parlamentari conservador, que reformi les seves normes per permetre un altre vot de confiança a Johnson.

El 6 de juny Johnson va guanyar un vot de confiança convocat pel seu grup parlamentari, però el 41% dels seus diputats es van rebel·lar contra ell i van votar en contra. Les normes del partit no permeten un altre vot de confiança abans d’un any, però estan intentant canviar-les.

La pressió sobre Johnson és cada cop més forta. A aquesta nova patacada electoral cal sumar-hi la crisi derivada de l’elevat cost de la vida, amb una inflació interanual que ja s’ha enfilat fins al 9,1%, per l’increment del preu de l’energia i la cistella de la compra. A tot això s’hi afegeixen les vagues del sector ferroviari –avui hi ha una altra aturada–, les més importants des del 1989, en demanda de millores salarials.