LA Crònica
DAVID PORTABELLA
De Berezovski a Skorik
Maksim Berezovski va néixer el 27 d’octubre del 1745, onze anys abans que ho fes Wolfgang Amadeus Mozart. Tots dos músics van tenir vides tan curtes com intenses: Berezovski moriria el 1777 sense complir els 32 anys, i Mozart ho faria el 1791, als 35, i havent estrenat a Praga l’òpera La clemenza di Tito però havent deixat inacabat el seu Rèquiem. El lloc que ocupa cadascun al podi de la música clàssica és incomparable, però ahir i per una nit, el músic nascut a Hlukhiv, una localitat del nord-est d’Ucraïna que abans de patir el rigor de la mà de Putin tenia 30.000 habitants, va ser el centre del món i va eclipsar el contemporani geni de Salzburg. En el marc de la cimera de l’OTAN a Madrid, després que al recinte firal d’Ifema l’única música dels debats fos de destructors, caces i soldats sobre el terreny a l’est, l’Orquestra Simfònica de Kíiv va ser la protagonista del sopar euroatlàntic celebrat al Museu del Prado i en el qual va interpretar la Simfonia núm. 1 en do major (cap. 1770) de Berezovski davant de tots els líders mundials.
La Simfònica de Kíiv, que des del 2018 està dirigida pel mestre italià Luigi Gaggero, la formen noranta músics als quals l’obertura de les bombes de Putin el 24 de febrer també va canviar la vida, fins al punt de deixar els seus llocs d’origen i implicar-se en el projecte Veu d’Ucraïna, amb el qual des de l’abril han portat la música ucraïnesa a temples musicals europeus com ara l’Elphilarmonie d’Hamburg, la Fil·larmònica de Berlín, la Gewandhaus de Leipzig o el Palau de la Música. El rescat del llegat del coetani ucraïnès de Mozart es va completar amb una segona peça d’un autor contemporani: la Melodie de Miroslav Skorik. Nascut a Lviv (aleshores Polònia) el 1938, Skorik va morir a Kíiv el juny del 2020 sense veure les atrocitats de Putin, però la seva música condensa el dolor –els seus pares van ser deportats a Sibèria el 1947 per motius polítics– com si es tractés d’un inquietant spoiler intuïtiu dels diaris del present.
En un moment en què la soprano russa Anna Netrebko o el director d’orquestra rus Valeri Gergiev viuen silenciats com si la veu i la batuta fossin igual de requisables que el iot d’un oligarca afí a Putin, el fil musical ucraïnès va ressonar ahir al claustre del Prado i va maridar amb el menú servit pel xef asturià José Andrés, el líder de l’ONG World Central Kitchen, que ha portat els seus plats calents als refugiats que fugien d’Ucraïna. On es va trobar a faltar la mà del xef José Andrés va ser a Ifema, on el pavelló del centre de premsa es va convertir en metàfora culinària tant de la realpolitik com de l’alta inflació amb un menú que tenia com a primer plat “amanida russa” a 8 euros el dia en què la russa era identificada com “l’amenaça més significativa i directa per a la seguretat”.
Més selecte era el programa dels acompanyants, entre els quals, com a símptoma del masclisme que governa la geopolítica, el grup només incloïa dos homes: Gauthier Destenay, el marit del primer ministre de Luxemburg, Xavier Bettel; i el marit de la presidenta d’Eslovàquia, Zuzana Caputova. El pla de viatge els va portar a l’entorn versallesc del Palau Reial de La Granja, el complex que va ordenar construir Felip V i en el qual ahir la dona de Felip VI, Letícia Ortiz, va fer d’amfitriona a tots. Jill Biden va lluir unes espardenyes que li va regalar el dia abans Begoña Gómez, esposa de Pedro Sánchez.
En espera que la reconstrucció permeti enarborar aviat programes de mà musicals i no fusells, Ucraïna, el país que ha vist des de moviments de fronteres a canvis de banderes, era ahir la geografia musical que va de Berezovski a Skorik. Ni Mozart ni Berezovski ho van poder veure, però el primer cop que el Rèquiem acabat es va interpretar sencer va ser el 1839 precisament a Lviv. La Simfònica de Kíiv no té encara una data de retorn a la seva ciutat, però les peces obligades ja se li acumulen.