Citen Antich al Congrés per no defallir amb la llei d’amnistia
L’independentisme sol·licita que els líders d’Òmnium i Amnistia i Llibertat compareguin tot i el vet a la iniciativa
Fins on podria arribar el Congrés a l’hora de censurar la celebració d’un simple debat? És la pregunta que guia el nou pas d’ERC, Junts per Catalunya, el PDeCAT i la CUP a Madrid, on el 16 de març del 2021 van registrar una nova llei d’amnistia –la primera que es debatria constitucionalment en democràcia, ja que la del 15 d’octubre del 1977 va ser prèvia a la Carta Magna del 1978– i la iniciativa s’ha estavellat durant quinze mesos a la mesa del Congrés, que li aplica la censura prèvia i la declara inconstitucional abans de ser debatuda. Per no posar les coses fàcils al Congrés a l’hora d’actuar com a alfil avançat del Tribunal Constitucional, ERC, Junts, el PDeCAT i la CUP tornen a la càrrega i –tal com va avançar aquest diari el 14 d’abril– ho fan amb un subterfugi: una sol·licitud de compareixença del president d’Òmnium, Xavier Antich, i del d’Amnistia i Llibertat, Daniel Villalaín, a la comissió constitucional del Congrés, que és el fòrum que hauria de rebre la proposició de llei orgànica d’amnistia si la mesa no la vetés preventivament.
La llei de l’amnistia va trucar a la porta per segon cop basant-se en el dret de petició popular amb 200.000 firmes en caixes vermelles, i la petició va ser rebuda per la comissió de peticions i reenviada als portaveus dels grups parlamentaris a finals de juny del 2021, i aquí es va acabar tot. Curiosament, per culpa de la censura dels lletrats i de la qualificació d’inconstitucional per part de la mesa, l’enviament de la iniciativa es va fer a la comissió constitucional i no a la comissió de justícia, que és on correspondria rebre la sol·licitud de reforma del Codi Penal (que és el que en el fons és la llei de l’amnistia).
En lloc de regalar al PSOE la comoditat que l’amnistia dormi al calaix del Congrés, ERC, Junts, el PDeCAT i la CUP volen desafiar-lo a permetre que s’escolti la veu d’Antich i Villalaín –per defensar en veu alta el dret a debatre el que ja està vetat– o bé per enrojolar-lo votant de nou al costat del PP i Vox per enterrar fins i tot aquesta possibilitat de llibertat d’expressió.