Humiliació àrab

La derrota de l'aliança a mans d'Israel va ser un cop molt dur per a l'autoestima àrab. El conflicte va causar un total de 15.000 morts, 50.000 ferits i més d'11.000 presoners. Es va alegar llavors que Israel havia rebut ajut dels Estats Units, però es va callar que els àrabs la rebien de la Unió Soviètica. Amb tot, alguns països àrabs van trencar les relacions amb els Estats Units.

Com a balanç, Israel aconseguia augmentar la superfície del seu territori, amb la incorporació dels Alts del Golan, Cisjordània, Gaza i el Sinaí, tot i que la península la va retornar a Egipte arran dels acords de Camp David del 1982, i que va marxar de Gaza el 2005.

Després del conflicte, Israel multiplicava les fonts futures de conflicte. Perquè justament a les zones ara ocupades de Gaza, Cisjordània i Jerusalem vivien molts palestins víctimes de conflictes anteriors i, per tant, eren molt actius.

L'ONU va debatre el conflicte durant sis mesos i al final va emetre una resolució: el 22 de novembre del 1967, el Consell de Seguretat reconeixia el dret a la sobirania i la integritat territorial d'israel, però també denunciava l'expansió territorial feta per la força i en sol·licitava la retirada. També es demanava que se solucionés el problema dels refugiats palestins, que a hores d'ara encara està pendent. També es reconeixia el dret de cada país de la regió a viure "en pau dins de fronteres segures".

Els països àrabs van considerar que la resolució era insuficient i no la van firmar.

Caiguda del panarabisme
El conflicte va tenir més conseqüències: el panarabisme laic de Nasser entrava en fallida i començava a ser substituït per l'islamisme d'arrel religiosa. El fenomen d'Al-Qaida no es pot entendre sense aquest punt de partida, tot i que no ho explica totalment.

Però a més, la humiliació va contribuir a l'ascens de Fatah, facció liderada per Iàsser Arafat, dins de l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP). Arafat va imposar les bases d'un futur Estat palestí i va apostar llavors per enfrontar-se militarment a Israel.

Entre els anys 1967 i 1970, l'activitat terrorista palestina va ser molt intensa. I també ho van ser les represàlies israelianes. Hi van morir milers de persones.

Els palestins també van aprendre que no podien refiar-se de la solidaritat àrab.

De fet, a Jordània, els refugiats palestins s'estaven convertint en una molèstia per al rei Hussein, ja que estaven constituïnt un Estat dins de l'Estat. No solament promovien atemptats contra la seva persona i alguns es dedicaven al robatori i l'extorsió sinó que, des del seu territori, es promovien accions terroristes, com el segrest d'avions.

Finalment, en una operació coneguda com a Setembre Negre, al 1970, molts palestins van ser expulsats de Jordània. Com ho serien, anys més tard i de la mà de l'exèrcit israelià, del Líban.