L’Audiencia Nacional retalla la pena pels atacs del 2017
Rebaixa deu anys la condemna a Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir
Considera que no volien fer mal als veïns d’Alcanar víctimes de l’explosió
Compliran un màxim de 20 anys
La sala d’apel·lacions de l’Audiencia Nacional ha rebaixat deu anys les penes de presó per a Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir, que juntament amb Said ben Iazza, són les tres úniques persones jutjades i condemnades pels atemptats a la Rambla de Barcelona i el passeig marítim de Cambrils del 17 i 18 d’agost del 2017. La rebaixa deixa la pena de Houli Chemlal en 43 anys i la d’Oukabir en 36 i no afecta el compliment efectiu, ja que la sentència de primera instància ja va fixar que com a molt passaran vint anys a la presó.
La diferència dels deu anys rau en la forma diferent d’interpretar els fets que van ocórrer a la casa d’Alcanar on la cèl·lula terrorista, amb l’imam Abdelbaki es-Satty al capdavant, preparava els explosius amb els quals haurien dut a terme grans atemptats contra la Sagrada Família o la Torre Eiffel de París, segons va determinar la investigació. De resultes d’aquella explosió van resultar ferides de diversa consideració 29 persones, entre els veïns que van rebre els efectes de l’ona expansiva i els membres dels equips de rescat que van patir les conseqüències d’una segona explosió mentre treballaven al lloc dels fets.
La sala d’apel·lacions considera que les persones que van ser jutjades no tenien cap intenció de fer mal als veïns d’Alcanar, no es donava la circumstància del dol, en terminologia penal. En la sentència de primera instància se’ls va condemnar a sis mesos de presó per cada una de les 29 persones lesionades a Alcanar; en canvi, en la sentència d’apel·lació per aquest fet se’ls condemna pel delicte d’estralls, que equival a quatre anys de presó.
Dels tres condemnats, Mohamed Houli era l’únic que era a Alcanar quan hi va haver l’explosió. Va sobreviure, va ser traslladat a l’hospital i detingut al centre sanitari quan els Mossos van saber els lligams que tenia amb els atemptats. Driss Oukabir va ser detingut a Ripoll el mateix 17 d’agost perquè d’ell era la documentació amb la qual es va llogar la furgoneta que va circular a tota velocitat per la Rambla i va atropellar els vianants. A Saïd ben Iazza se’l vincula amb el grup perquè va facilitar infraestructura per comprar el material amb què van fer els explosius. A cap dels tres se’ls fa responsables dels atacs homicides perquè es considera que una cosa és formar part del grup terrorista i una altra tenir relació amb la comissió directa de les morts.
En els seus recursos, els condemnats van demanar que es tingués en compte el concepte de dilacions indegudes, per rebaixar la pena imposada, però la sala d’apel·lacions ho ha desestimat. El tribunal entén que, tenint en compte la complexitat de la causa –64.310 folis–, no es pot dir que la sentència hagi trigat més del degut.
L’Estat no és responsable
També ha desestimat molts recursos de les acusacions com el que reclamava la responsabilitat patrimonial de l’Estat per no haver previngut la venda de substàncies explosives. La sentència diu que entén les raons exposades per la família del petit Xavier, mort a la Rambla, però argumenta que, com que no es pot atribuir la seva mort als acusats, no hi pot haver responsabilitat. Tot i això obre la porta a demanar responsabilitats a l’Estat per incompliment del dret de la UE en aquesta matèria.