El Parlament avala el diàleg tot i el rebuig de Junts i CUP
ERC tira endavant, amb el suport del PSC i ECP, un text en suport de la taula i de l’acord marc bastit entre Vilagrà i Bolaños
Els independentistes sí que fan pinya per tramitar una llei d’amnistia
El Parlament va avalar ahir l’aposta pel diàleg del govern, i més en concret d’ERC, però va evidenciar la disparitat d’estratègies dins l’independentisme i fins i tot dins del mateix executiu, ja que Junts i la CUP, amb qui van pactar alguns punts de la moció inicial dels republicans, van votar en canvi contra altres gens menors, aprovats gràcies al vot del PSC i els comuns. En concret, Junts i la CUP van rebutjar mostrar el “ferm compromís” amb les tasques de la mesa de diàleg i negociació i comprometre’s en l’aposta “per la via política” i la recerca de solucions pactades en aquest marc. A més, es van oposar al punt introduït d’acord amb els comuns que explicita el suport a l’acord marc a què el 8 de juliol van arribar la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el ministre homòleg, Félix Bolaños, que ressitua les bases per reprendre la taula amb l’objectiu de “superar la judicialització”. Els tres grups independentistes, això sí, van votar una esmena de la CUP que hi afegia que la resolució del conflicte “per la via no violenta” passa “de forma imprescindible” pel reconeixement dels drets d’autodeterminació i d’amnistia.
“Si pretenen beneir l’actual taula de diàleg amb aquesta moció, saben que no poden comptar amb nosaltres”, justificava el diputat de Junts Josep Rius, que recordava que el pacte d’investidura “combinava” el diàleg amb la preparació d’un nou embat democràtic. Segons ell, l’actual taula “perjudica” la resolució del conflicte perquè envia “un senyal erroni”, ja que desmobilitza a l’interior i assenyala falsament a l’exterior que està en vies de resolució. Rius també replicava el president Aragonès, que la vigília prioritzava tancar la carpeta repressiva abans d’obrir la de l’autodeterminació a la taula, i li va recordar que “l’amnistia sense l’autodeterminació no té sentit”.
Des de la CUP, Dolors Sabaté també va retreure a ERC que amb la moció només busqués “un marc de validació” per a les “renúncies” de la taula, que veu un instrument “al servei de l’estabilitat i la governabilitat”. “Aquí no ens hi trobaran”, etzibava, abans de deixar clar que no acceptaran un marc que tingui “com a horitzó principal” la desjudicialització i la desescalada repressiva, però no inclogui l’autodeterminació. “Aquesta moció té una música de fons molt nítida, que no ens agrada gens: la desactivació del conflicte i la priorització de la col·laboració amb l’Estat”, alertava. La republicana Marta Vilalta, que lamentava la “posició tan hostil” de la CUP, defensava que “no es tracta de beneir res ni ningú”, i que “de rendició, res”, sinó que cal “remar per construir solucions”. “Hi som per picar pedra, no per picar ferro fred”, etzibava per defensar la negociació.
Els tres grups sí que van votar a favor dels punts que insten a buscar un diàleg “en un marc dotat de garanties i entre iguals”, a denunciar i superar la judicialització i la persecució ideològica i a articular una agenda antirepressiva “el màxim de consensuada possible”. Així, van comprometre’s a avançar al Parlament en la tramitació d’una llei d’amnistia que, això sí, al final hauria d’aprovar el Congrés.
LES FRASES
Que l’Estat prengui nota d’Escòcia
El Parlament també va aprovar ahir a la tarda, amb el suport dels independentistes i fins i tot els comuns, una moció de Junts acordada amb ERC que considera “necessari” que el govern espanyol “reconegui l’exemple democràtic” que suposa el referèndum escocès del 2014 i l’anunciat el 2023, i que “en democràcies avançades, els referèndums es poden fer i es fan”, i són “el millor mecanisme” per donar resposta a les demandes d’autodeterminació “quan aquestes són majoritàries i persistents”. La moció “celebra i dona suport” al govern escocès en la nova votació de l’octubre del 2023, i expressa el “respecte” (aquí amb l’abstenció de CUP i comuns) a les “credencials democràtiques del Regne Unit”, a més de ressaltar que allà “no s’ha produït ni es produirà” la persecució i repressió a què encara ara és sotmès l’independentisme català.