El Parlament desbloqueja la investigació del Catalangate
Més de dos mesos després d’acordar-se, aquesta setmana s’ha nomenat Meritxell Serret presidenta per endegar finalment la comissió
Els grups sobiranistes citaran alts càrrecs de l’Estat
Ha costat més del previst, però el Parlament finalment ha posat fil a l’agulla per investigar el Catalangate. Dijous, acabat el que en principi ha estat l’últim ple del període de sessions, una breu reunió de la junta de portaveus va aprovar la designació de l’exconsellera exiliada i portaveu adjunta d’ERC, Meritxell Serret, com a presidenta de la Comissió d’Investigació sobre l’Espionatge de Representants Polítics, Activistes, Periodistes i llurs Familiars per part del Regne d’Espanya amb els Programes Pegasus i Candiru, un nom gairebé tan llarg com els més de dos mesos que ha trigat a desencallar-se la iniciativa. I és que després que a l’abril esclatés el cas d’espionatge massiu, la mesa del Parlament havia aprovat ja el 10 de maig la creació de la comissió a petició conjunta d’ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem, que es van acollir a la via del punt 67.3 del reglament per en teoria agilitzar els tràmits, ja que faculta, un cop l’any, que l’aprovació no hagi de passar pel ple si ho demanen almenys tres grups.
El pas següent, però, havia de ser el nomenament d’un president, punt en què el desacord entre ERC i Junts va embarrancar la situació fins al punt que la CUP, a final de juny, va expressar públicament el seu malestar i va acusar els dos partits de “boicotejar” la investigació. Fonts consultades ara d’un i altre soci de govern admeten implícitament que hi ha hagut discrepàncies, si bé eviten entrar en detalls i posen l’accent en el fet que finalment ha arribat l’entesa. “S’ha desencallat pel seu propi pes”, es limiten a descriure fonts d’ERC. “Res d’especial, s’ha negociat la presidència i nosaltres estarem a la mesa”, rematen fonts de Junts, en què avancen que es nomenarà el vicepresident del partit, Josep Rius, portaveu en la comissió.
El següent pas ara és la sessió constitutiva, per a la qual encara no hi ha data, si bé les fonts republicanes apunten que hauria de ser “en els pròxims dies”, per la qual cosa no descarten que es convoqui la setmana entrant. Quan es faci haurà d’encarregar un pla de treball que inclogui un calendari de sessions i una llista de la documentació i les compareixences que es demanen. I en aquest sentit, tot i que han evitat avançar noms, els grups sobiranistes, que hi treballaran conjuntament, tenen clar que volen que alts càrrecs de l’Estat se sotmetin a les preguntes dels diputats. L’objectiu, descrit ja en l’acord de creació, no és altre que fer sortir a la llum el màxim de detalls sobre les intromissions denunciades a mòbils de 65 independentistes; les estructures de l’administració de l’Estat que han participat en elmonitoratge; els comandaments que han pres decisions; l’abast temporal i la motivació; els processos de contractació i finançament del programari i els elements necessaris per a l’espionatge, i la tutela judicial, “si és que ha existit”, que ha tingut l’operació, sigui de la sala tercera del Tribunal Suprem o d’altres òrgans jurisdiccionals. La comissió, que es dona un any per presentar un dictamen que haurà d’aprovar el ple, també es fixa si escau proposar normes per salvaguardar els drets bàsics en casos així, impulsar accions legislatives i judicials i exigir les responsabilitats “polítiques, penals o civils” pertinents.
Aquesta serà l’única investigació parlamentària que hi hagi sobre el cas, ja que el 3 de maig es va tombar la petició perquè es creés una comissió similar al Congrés, amb els vots del PP i el PSOE, que va adduir que ja se’n donarien detalls, a porta tancada, a la comissió de drets oficials i s’iniciaria una investigació interna en el CNI.
L’ANC reclama atenció en la investigació europea
El Parlament Europeu també va crear el 19 d’abril una comissió d’investigació sobre l’ús irregular del programari Pegasus; això sí, no només pel cas català que s’acabava de conèixer sinó també per denúncies en altres països com ara Hongria i Polònia. L’eurodiputada d’ERC Diana Riba és una de les vicepresidentes i el president a l’exili Carles Puigdemont, un dels 38 eurodiputats membres. Un comitè ja ha acordat missions a aquests països, als Estats Units i Israel, però adduint qüestions de calendari –té un any per presentar l’informe final– al juny es va filtrar que no té intenció de visitar l’Estat, fet que ha causat malestar en l’independentisme. Per això divendres la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, va enviar una carta a tots els membres per transmetre’ls la “sorpresa i preocupació” pels “creixents dobles estàndards” de les institucions europees vers les pràctiques “abusives” de l’Estat, que fins ara només ha exhibit “inacció” i “manca d’interès” per investigar. Feliu els recorda que el Catalangate és el cas més gran denunciat fins ara a la UE, i els demana que enviïn delegació els pròxims mesos.