El TC tira endavant el recurs contra l’Estatut malgrat el discurs contradictori del PP

Les contradiccions del partit de Mariano Rajoy, en el sentit que accepta que l’Estatut d’Andalusia contingui articles copiats de l’Estatut de Catalunya, no són causa suficient perquè el Tribunal Constitucional rebutgi el recurs plantejat pel PP contra el text català. Així ho va decidir ahir l’alt tribunal en un acte pel qual desestima les al·legacions presentades el passat mes de juliol per la Generalitat i pel Parlament.

Les dues institucions catalanes, remetent-se a l’informe que també va presentar l’advocat de l’Estat, havien denunciat aquesta contradicció del PP i reclamaven al TC que ho tingués en compte per tal de rebutjar el recurs d’inconstitucionalitat contra la llei catalana.

L’alt tribunal, però, no ha entrat en el fons de la qüestió i s’ha limitat a resoldre que “no procedeix” que Generalitat i Parlament sol·licitin ara la retirada del recurs popular perquè es dóna per “desaparegut” l’interès processal del PP contra l’Estatut. Després de denunciar-lo davant el TC, el partit de Rajoy va acceptar que els mateixos articles recorreguts constessin en altres textos estatutaris aprovats pel Congrés i el Senat, com és el cas d’Andalusia, però també de les Illes Balears i d’Aragó.

“Desemmascarar-los”
La direcció del PP va aplaudir la decisió del TC, tot posant en evidència que s’havia “desemmascarat” l’estratègia de la Generalitat per “dilatar” la resolució del recurs, assenyalava ahir la secretària de l’àrea autonòmica, Soraya Sáez de Santamaría.

També Eduardo Zaplana, que ahir va reunir-se a Barcelona amb el PP català, va insinuar que el TC ha rebut pressions per part del govern central per ajornar fins després de les eleccions generals la sentència sobre l’Estatut, informa Mar Jiménez. Zaplana va preguntar-se “per què, si l’Estatut és tan constitucional, no ha sortit encara la sentència?”. “Per què el govern, enteneu-me l’expressió, pressiona o aconsella que sigui després de les eleccions generals?”. A continuació, però, es va afanyar a precisar que no té constància “de cap pressió concreta”.