“La Girona que està de moda és la que surt als mitjans”

Un dels actors que haurien d’haver propiciat aquest canvi, ERC, no ho va considerar una prioritat. Guanyem Girona sí que hi va apostar i ho va proposar, però aquesta proposta va ser desestimada des del principi per ells.

Se’m fa difícil fer una afirmació d’aquest tipus, perquè no tinc un coneixement tan profund de la història de Girona. El que sí que crec és que en 23 anys al capdavant d’aquesta ciutat ha estat l’alcalde més important que ha tingut. Va fer moltes coses de les quals la ciutat encara es beneficia. També durant aquests 23 anys va cometre algun error, però en tot cas la ciutat encara gaudeix del seu llegat. El que tocaria segurament ara és iniciar un nou procés com al seu moment va iniciar ell el 1979. Un canvi de cicle per iniciar noves polítiques públiques, que puguin d’alguna manera arribar tan lluny com les que va començar Nadal i es van allargar durant molt de temps.

Una de les coses que va fer precisament ell és reformar o intentar reformar el Barri Vell. El modernitza, l’actualitza i aconsegueix que el patrimoni històric i cultural de la ciutat recuperi un valor que tenia, però al mateix temps es produeixen altres processos de transformació sociològica. Podríem parlar d’expulsió d’alguns veïns i veïnes. Això genera més conflictivitat i no agrada de la mateixa manera a tothom. El que sí que és cert és que el Barri Vell avui és un barri més digne que fa quaranta anys, i ningú ho pot posar en dubte, però el que ha passat ja en els últims anys, especialment amb els governs de Convergència i de Junts, és que s’ha anat degradant. Ha anat perdent la seva funció de barri i s’ha anat convertint a poc a poc en un simple espai perquè vinguin turistes a la ciutat. Hauria de tenir comerç, habitatge, espais per a la gent de la ciutat..., i no ser pensat exclusivament com un espai per a visitants.

La primera és l’habitatge. Vam aconseguir una moratòria d’habitatge d’ús turístic. El Barri Vell té més d’un 15% d’habitatges que s’utilitzen per a activitats turístiques. És excessiu. Ho hauríem de revertir a poc a poc. També cal una política de comerç que no s’ha fet aquests últims temps, que fomenti que el comerç que s’hi instal·la i es desenvolupa sigui un comerç pensat també per als 365 dies de l’any i per a tot tipus de persones i no només enfocat a un client que visita la ciutat unes hores. El tema de la mobilitat també és important. Hi ha un trànsit excessiu al barri. S’havia pacificat i això s’ha anat revertint. No podem oblidar el tema dels equipaments. Tot i que el Barri Vell té molts equipaments de ciutat, li falta algun equipament, per exemple, lligat a l’educació, com podria ser una escola bressol, que ajudi que els joves s’instal·lin al barri.

Això és conseqüència d’una dinàmica generalitzada en clau de país. S’ha mercantilitzat absolutament l’habitatge i s’ha permès que grans propietaris i tenidors puguin convertir això en el seu espai d’oci i de mercat. I l’altre element que explica això, i aquí és on crec que podem intervenir en clau gironina, és que durant deu anys aquest govern no ha fet polítiques d’habitatge a la ciutat. Va haver de ser Guanyem Girona –en el pressupost que vam aprovar per a l’any 2020– el grup que va començar a introduir alguns canvis com ara que hi hagi dues promocions d’habitatge públic al barri de Can Gibert, que s’havien deixat de fer durant molt temps, i les inversions del 2021 postpandèmia, que van permetre que la ciutat tingués quatre milions d’euros per comprar durant l’any habitatge i posar-lo com a servei social, per a joves i a un preu raonable. Malauradament, però, el que ens hem trobat és que el 2022 l’Ajuntament ha preferit pactar els pressupostos amb Daniel Pamplona, exportaveu de Ciutadans, l’espanyolisme i el liberalisme més recalcitrant que tenim a la ciutat. Ja no hi ha diners per a la compra d’habitatge. Per això, el que nosaltres diem és que cal un canvi tan aviat com sigui possible.

Girona està de moda, i això és cert, però jo diria que potser només és una petita part de Girona que està de moda, que és la que més surt als mitjans. Però Girona és molt més gran que això. La ciutat en general està deixada. No hi ha capacitat de tenir els barris i els carrers cuidats. Aquesta és una diagnosi que no la fa només Guanyem Girona, també els veïns i les veïnes. A nosaltres ens agrada molt més sortir al carrer per fer política que ser a dins del consistori. Quan parlem amb els veïns i les veïnes dels barris, també d’aquells que són més a prop del centre, ens constaten que noten una certa deixadesa i, a més, en els últims anys hi ha una desatenció constant.

Girona ha perdut una oportunitat en l’últim any. S’havia acabat el contracte de neteja i de gestió de residus que ha estat operant en els últims anys. El govern ha decidit que ho privatitzava, una proposta que no servirà per millorar ni la neteja ni la gestió de residus. Europa cada vegada fa pagar més si recicles menys i la proposta que ha fet el govern no servirà perquè cada vegada la ciutat recicli als nivells que Europa ens exigeix, fet que ens permetria estalviar diners per invertir-los en altres coses. El model escollit és que una gran empresa de l’Ibex 35 gestioni la neteja de la ciutat. No és el correcte. I el pitjor de tot és que això és per vuit anys. El contracte aprovat per Junts i ERC amb la regidora de Ciutadans ens costarà 180 milions i, com deia, s’ho quedarà tot una empresa de l’Ibex i no servirà per a allò que hauria de cobrir un contracte d’aquest tipus, que és la neteja dels carrers i la gestió de les escombraries.

Ja s’incorporarà en alguns espais de la ciutat i, de fet, a Sant Daniel i Campdorà ja hi és. Pensem que hem d’anar cap a un sistema que faciliti al màxim que la gent recicli i que tingui incentius per fer-ho. Hi ha d’haver un acompanyament i molta informació per fer un canvi cultural d’aquest tipus. El sistema porta a porta adaptat a cada zona és complex, però és un bon sistema.

Som els primers que vam defensar, i ho vam fer públicament, que el Trueta havia d’anar al lloc on tècnicament fos possible crear el millor projecte sanitari, de recerca i assistencial per als gironins i gironines en el conjunt de la demarcació. Es va demostrar que el millor lloc era al costat de l’actual hospital Santa Caterina i que per tant s’havia de situar en aquella zona de Salt i, si podia ser, afegir-hi una part del terme municipal de Girona. S’ha de buscar la zona on l’hospital es pugui construir al més aviat possible, amb tots els equipaments de recerca i assistencials que calguin. Tot el que faci que el projecte es retardi creiem que és un error. Si el fet de voler tenir 2.000 metres quadrats d’hospital al terme municipal de Girona implica que l’hospital trigui dos anys més a construir-se, preferim que aquests 2.000 metres es construeixen a Salt. Ja buscarem els mecanismes perquè Girona tingui les compensacions que ha de tenir pel fet de no tenir un hospital d’aquesta envergadura a la ciutat. El més important és que l’hospital públic de referència i la universitat tinguin els equipaments que es mereixen.

Hi ha una cosa que vindrà sola, i és que Girona sortirà més al mapa. Això ens ajuda a estar més contents de la nostra ciutat. Hi haurà més gent que ens visitarà, es crearan espais de trobada i l’economia en pot sortir beneficada. És un fet objectiu. Però hi ha una altra oportunitat que hem d’aprofitar com a consistori. Si tenim un esport professional d’elit que està en un nivell molt bo, el que cal és que posem els recursos perquè aquells clubs que estan fent esport de base i escolar trobin el suport per desenvolupar la seva activitat. Encara avui dia hi ha infants i joves, sobretot les noies, que no poden fer l’esport que voldrien. Falten camps, pavellons i pistes.

Ens costa molt saber què vol fer l’Ajuntament amb els fons per dos motius. D’una banda, per una dinàmica de certa opacitat que ha tingut aquest govern en els últims temps amb l’oposició i, de l’altra, perquè l’equip de govern no estava preparat per liderar un projecte com aquest a la nostra ciutat. No hi ha una visió estratègica del model de ciutat. Hi havia tres àmbits clau: l’habitatge, la cultura i la mobilitat, que els podríem unir, presentar conjuntament, i permetre fer un pas endavant. Aquesta era una aposta clara, nítida, estratègica per a la ciutat i no s’ha pogut abordar; prefereixen anar tapant forats que venien d’anys enrere.

En aquest mandat s’han perdut oportunitats. El govern ha posat tots els ous a la cistella del Modern, la Casa Pastors i el fons Santos Torroella. El mandat s’està acabant i el Modern no té ni el sistema elèctric que necessita. De la Casa Pastors i del museu contemporani, no en tenim ni calendari ni pressupost. Els projectes culturals que tenia l’Ajuntament estan en qüestió. Mentrestant, els artistes, en una ciutat on n’hi ha molts, no troben ni espais per exhibir la seva obra o assajar. El pressupost de cultura es concentra geogràficament en un petit espai de la ciutat.

Guanyem Girona es presentarà a les eleccions i ho farà per completar l’objectiu amb el qual es va crear el 2018: liderar un canvi de polítiques públiques a la ciutat. Pel que fa a la segona qüestió, serà Guanyem Girona qui decidirà el candidat.