En alerta permanent
El sistema d’alarma davant possibles atemptats terroristes es manté en el nivell 4
Els Mossos aprofundeixen en la tasca de prevenció, evitant processos de radicalització
Preocupa el nacionalisme blanc
Un 8% dels casos de radicalització no s’han atenuat al cap d’un any
El 8 de gener del 2015 Al Qaida va atacar el setmanari satíric Charlie Hebdo a París i hi va deixar dotze morts i onze persones ferides. Si l’islamisme radical colpejava una ciutat tan propera com és París, ho podia fer també a Barcelona o a qualsevol ciutat de l’Estat espanyol, per això des d’aquell dia els màxims responsables en seguretat van decidir decretar l’estat d’alarma terrorista en el seu nivell 4, el més alt abans del 5, que és quan l’atemptat ja s’ha perpetrat o és imminent. Han passat set anys i set mesos, Barcelona va ser París el 2017 i han passat els anys, i també la pandèmia, i el nivell d’alarma continua sent el mateix: 4.
El nivell 1 d’alarma terrorista pressuposa veure pel carrer un patrullatge policial normal. Quan es passa al segon nivell hi ha un increment del patrullatge de caire preventiu. En el nivell 3 l’activitat policial es fa més evident i més intensa, amb presència en els mitjans de transport i les seves bases, com estacions de tren o aeroports, controls que es traslladen també a les carreteres i autopistes.
Quan la fase d’alerta és la quarta, el ciutadà detecta una presència del patrullatge policial en grans esdeveniments. És sabut que el terrorisme ha buscat fer mal en llocs on hi ha grans concentracions de gent, i per això es reforça la presència dels agents i el control sobre els ciutadans, amb escorcolls de pertinences, entre altres accions.
Competència estatal
La fixació dels nivells d’alerta terrorista és una competència de l’Estat. En l’establiment del criteri hi participen també els Mossos, que ja fa anys que estan integrats al CITCO, Centre d’Inteligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat. Es duen a terme reunions setmanals on els cossos policials exposen la informació de què disposen, i sobre aquesta base i altres paràmetres es fixa el nivell d’alerta.
El risc que a Catalunya hi hagi avui un atemptat terrorista és el mateix que hi ha a qualsevol país de l’Europa occidental. Aquesta és l’opinió que tenen els experts en terrorisme dels Mossos consultats per aquest diari, experts que consideren que el risc 4, molt elevat en l’escala d’alerta, està atenuat. És a dir, a Catalunya hi ha un elevat risc d’atemptat terrorista, però menys, perquè la realitat és que fa temps que no s’hi produeixen incidents remarcables i les incidències que passen són menors.
En aquesta idea de risc atenuat hi ha el fet que l’últim episodi vinculat amb l’islamisme radical que s’ha viscut a Catalunya es remunta al 20 d’agost del 2018, un any després de l’atemptat a Barcelona i Cambrils, quan un home va entrar a la comissaria dels Mossos de Cornellà i va atacar un agent amb una arma blanca. L’agressor, un ciutadà algerià amb residència espanyola, va ser abatut a trets pels Mossos.
Un cas aïllat
Qui aleshores era conseller d’Interior, Miquel Buch, va parlar d’aquell fet com “un incident aïllat”, i el temps li ha donat la raó, perquè des d’aleshores hi ha hagut una calma absoluta, i ja fa quatre anys que la situació es manté així.
Aquesta situació de calma podria fer que el nivell d’alerta terrorista es modifiqués? És una pregunta que no té una resposta fàcil, ja que els elements a tenir en compte són molts a l’hora de valorar el grau de vulnerabilitat. Per un costat cal mesurar la capacitat de fer mal que un hipotètic terrorista, ja sigui actuant en solitari o en grup, podria fer. Per un altre, cal posar damunt la taula la capacitat de resposta policial a l’atac.
El risc d’un atemptat terrorista el complica el fet que l’islamisme radical s’estructura d’una manera molt diferent a les organitzacions terroristes conegudes fins ara. ETA o els GRAPO tenien una dinàmica jerarquitzada, amb unes accions ordenades i executades segons un pla preconcebut. Són el tipus d’atemptat dirigit, que en l’islamisme radical s’han produït en ocasions, com va ser el cas de Charlie Hebdo, però no són la majoria.
Atemptats inspirats
Efectivament, la majoria d’accions de l’islamisme radical són el que s’anomenen atemptats inspirats, i que són fruit de la radicalització d’un grup de persones, o d’una sola persona, que actua sense haver tingut mai una relació directa ni amb Al-Qaida ni amb Estat Islàmic.
És el gran perill d’aquest terrorisme, perquè en qualsevol lloc i en qualsevol moment una persona o un grup com va ser el cas de Catalunya, pot dur a terme un d’aquests atemptats inspirats. Com que la possibilitat que una acció d’aquesta mena s’escapi és molt alta, per això es manté l’estat d’alerta en el número 4.
El problema és que es lluita contra una ideologia planetària que es difon de punta a punta del planeta a través de les xarxes, i això és el que la fa perillosa. La manera de fer front a l’amenaça dels atemptats inspirats és el patrullatge de les xarxes on les persone que es radicalitzen van a buscar informació i aliment ideològic.
Un altre dels camps en què treballa la policia és la prevenció, detectar el risc abans que el risc esclati, i a això els Mossos d’Esquadra hi destinen molts esforços. Amb la tasca de prevenció es vol detectar possibles situacions de risc però també actuar en la comunitat que pot ser susceptible de radicalització, per aconseguir que sigui crítica a segons quins tipus de missatges que fomenten l’odi i la violència.
Amb la prevenció es tracta de ficar els ulls i les orelles allí on es podrien estar produint els processos de radicalització personal. Per això es compta amb la col·laboració de les comunitats religioses, de les escoles, també dels serveis penitenciaris.
S’està alerta sobre canvis de conducta que poden respondre a aquests processos de radicalització, com va passar per exemple amb els nois de Ripoll que van acabar atemptant a Barcelona i Cambrils.
Els Mossos tenen clar que “la detenció no és la solució”, i es vol actuar abans que una persona incorpori actituds violentes en la seva forma de pensar. Si una persona es radicalitza, se la deté i va a presó i manté els seus pensaments durant el captiveri, quan surti serà igual de perillosa o més.
En aquesta estratègia preventiva, des del gener del 2021 i fins al 30 de juny d’aquest any, els Mossos han impulsat prop de 400 trobades informatives dirigides tant a policies com a mestres o treballadors penitenciaris, a qui s’explica quins elements s’han de tenir en compte com a possibles alertes de radicalització. Els cursos els impulsa la comissaria d’Informació, responsable de la lluita antiterrorista.
Així s’ha creat una xarxa de detecció que ha permès identificar 191 possibles casos de radicalització violenta. Com més aviat es detecti, abans es pot actuar per corregir conductes amb més eficàcia. De totes les alertes se n’ha fet seguiment policial i al cap d’un any només mantenien l’actitud de radicalització el 8% dels casos.
El 85% de les persones on s’ha actuat corresponen al gihadisme i la resta, a la ultradreta o la ideologia de caire supremacista coneguda com a nacionalisme blanc. Es tracta d’una altra ideologia planetària que s’expandeix com la pólvora per les xarxes.
Preocupa, i molt, als Mossos l’auge de la simpatia cap a aquest moviment de conducta igualment violenta. En relació amb aquest risc a Catalunya hi ha el precedent de l’operació Masia, quan els Mossos van desarticular un grup supremacista blanc que tenia la base en una casa de les Garrigues.
LES ALERTES TERRORISTES
El pla de l’Os recorda avui les víctimes de la Rambla
La ciutat de pau que és Barcelona es tornarà a concentrar aquest matí, a les 10, al pla de l’Os, el punt de la Rambla on va acabar el seu recorregut homicida la camioneta que el 17 d’agost del 2017 conduïa Younes Abouyaqoub. A tocar del mosaic de Joan Miró i del memorial a les víctimes, una inscripció clavada al terra i en diverses llengües on diu: “Que la pau et cobreixi, oh ciutat de pau”, les autoritats de Barcelona han cridat la ciutadania per retre un homenatge a les víctimes. La representació municipal l’encapçalara l’alcaldessa, Ada Colau, acompanyada de representants de tots els grups polítics. La presentadora de l’acte anirà a càrrec de la poetessa Fàtima Saheb i la música hi tindrà un protagonisme especial, amb la coral simfònica de nois i noies Vozes interpretaran dues peces musicals. L’acte es clourà amb un minut de silenci i l’ofrena floral tant de les víctimes i els familiars com de les autoritats assistents amb El cant dels ocells de fons.
Al pla de l’Os també hi seran presents les entitats que reivindiquen responsabilitat i exigeixen la veritat sobre el que va passar aquell dia. Després de convocar al pla de l’Os fan una convocatòria a les 12 del migdia, davant de la seu de la Comissió Europea a Barcelona i, finalment, a les set de la tarda convoquen a l’acte independentista que hi ha cada tarda a la plaça del Rei. Els consells locals de Barcelona, dels Consell de la República, fan costat a aquesta triple convocatòria.