“El canvi no són les persones, són les idees, els projectes”

Si s’analitza la realitat social de la nostra ciutat des de l’any 1979, es veu perfectament que el bloc ideològic i identitari no s’ha mogut gaire. Nosaltres, amb la nostra manera de governar, sempre hem intentat ampliar el bloc. I crec que ha donat un bon resultat. La construcció d’una comunitat des de la política local ha d’intentar evitar imposicions. És evident que et pots equivocar i que no a tothom li agrada el que fas, però has de buscar una àmplia majoria. Sempre he explicat que la nostra aliança és amb el món de les entitats i la societat civil d’aquesta ciutat.

Suposo que no tenen més relat que aquest. El canvi no són les persones, són les idees, els projectes.

Primer de tot, el que no hem pogut realitzar en aquest mandat. Segon, culminar la nova transformació que en els darrers anys estem fent a la ciutat. I tercer, el compromís que aquesta ciutat pot aspirar a més fermesa i a més enfortiment. Nosaltres aportem aquests elements. És important remarcar que formo part d’un equip. Jo només soc la part més visible, però aquí hi ha un grup de persones, tècniques i polítiques, que cada dia estan treballant per enfortir aquesta ciutat. Cornellà aspira a ser una illa molt singular dins de l’àrea metropolitana i el Baix Llobregat, amb elements de cohesió social i de polítiques de creixement i coneixement de les persones.

Em preocupa tot el que passa al meu entorn, la política europea, la política a Espanya i a Catalunya, perquè tot això té un efecte en el món local. El que has de fer des del punt de vista local és intentar transitar sobre totes aquestes realitats, tot i que la majoria de les quals no depenen de tu. Nosaltres no tenim influència sobre les rendes familiars, des del punt de vista salarial, però sí que podem millorar-les de manera indirecta com a proveïdors de serveis per a gent que potser no podria tenir accés a la cultura, a l’esport o a activitats extraescolars. D’altra banda, hem de saber combinar el progrés tecnològic i econòmic amb un progrés més moral.

Aquest no és un dels projectes principals. El projecte més important és Cornellà Natura, que és la renaturalització de la ciutat. Una transformació d’eixos, una pacificació de carrers, canviar conductes i adaptar-les al segle XXI, concretar les polítiques de protecció del medi ambient en allò que afecta la vida quotidiana. L’altre projecte rellevant és Cornellà Humana: tractar el tema de la solitud, del benefici del silenci, tractar els problemes que preocupen altres administracions i pal·liar-los. I després, les polítiques socials. El pla Ribera-Salines és una transformació d’un espai, que mai ha estat agrícola, perquè sigui el que no és ara, la gran reserva natural propietat d’aquesta ciutat. Tindrà una funció social per a gent que necessita viure, i es farà quan toqui, perquè ja he explicat mil vegades que encara no sabem quan començarà. Encara estem immersos en procediments jurídics i administratius. Farem que la ciutat sigui propietària d’un 65% d’aquesta reserva natural.

El projecte està aprovat des de fa anys. I tant que hi ha hagut transparència! A qui no sàpiga el que és una ARE jo no li donaré lliçons gratuïtes.

Veníem d’una època en què es deia que aquesta ciutat era molt grisa. Fa uns anys vam analitzar què hi podíem fer i vam plantejar una Cornellà amb cinc eixos naturals de transformació per reforçar la presència de vegetació i d’espais per transitar, i per pacificar el trànsit. Va rebre moltes crítiques, però la realitat és més tossuda que les crítiques. Ara es posa en dubte el projecte Ribera-Salines, però quan hem proposat protegir els vianants, l’oposició hi ha votat en contra. La darrera enquesta municipal mostra que la ciutadania està a favor del que estem fent. És una transformació que no vol imposar, no vol ser agressiva. No va a favor ni en contra del cotxe, sinó que vol consolidar diversos interessos i la convivència. Continuem tirant endavant els cinc eixos que vam plantejar fa uns anys. Fa tres anys vam obtenir un reconeixement europeu per a aquesta tasca que estem fent, un indicador que aquesta ciutat està prenent el camí correcte dins de les seves possibilitats físiques. Estem transformant la part visible i també estem treballant en el que és invisible. Sempre he dit que l’administració local només pot fer pal·liatius, som el paracetamol social.

No he actuat mai des de la improvisació. Alguns potser sí que ho fan. La planificació és en els documents. Hi ha gent que té ganes de perdre el temps. Jo no. L’altre dia parlava amb una persona de la Generalitat i tots dos coincidíem que ja n’hi ha prou de tenir tants plans. El que cal fer és actuar més, intervenir més, perquè els plans al final acaben al calaix.

Hem aplicat una sèrie de mesures destinades a millorar la seguretat, com la presència d’un servei d’observació nocturna. També hem incrementat recursos de la Guàrdia Urbana i hem reforçat el sistema de prevenció. Està donant bon resultat.

Per començar, cal dir que finalment han estat 140 milions. Entre altres coses, per les modificacions de crèdit que tant critica l’oposició i que finalment beneficien el conjunt de la ciutat. Aquest pressupost ens permet fer totes aquestes actuacions que he comentat. És veritat que han passat tres coses que no ens esperàvem: les dificultats que hi ha actualment per trobar empreses per contractar i per construir, i també la inflació i la pujada dels preus de l’energia. En el darrer ple vam haver de situar una partida de dos milions d’euros que no teníem prevista per aquest últim factor. Això ens obliga a repensar la despesa d’aquest any. El que m’interessa posar en relleu és que la majoria de les inversions que es fan a la ciutat són diners que hem aconseguit de fora de l’Ajuntament. I també voldria destacar que tots els equipaments, tot el que hem posat en marxa en aquest mandat, ja està pagat. No tenim cap deute. I ara entrem en la part que és la gestió diària, la despesa corrent. En una època molt dura en què hem hagut d’afrontar despesa imprevista, encara podem dir que tancarem aquest mandat sense deute, amb un creixement important d’equipaments i amb una transformació física i social de la ciutat.

És molt complicat gestionar fons europeus. No aquests en concret, tots. Nosaltres vam decidir presentar-nos per actualitzar la flota d’autobusos conjuntament amb TMB, on incorporem i aportem al conjunt de l’àrea metropolitana la meitat d’aquests recursos. L’altra meitat és per transformar l’espai públic. Durant el mandat anterior, vam decidir que volíem tenir una ciutat on a partir de les vuit del vespre a la majoria d’artèries viàries hi hagués només trànsit de la gent que viu allà o que hi va a fer una gestió concreta. Avui és possible gràcies a la tecnologia i això és el que estem duent a terme. Tancar barris i gestionar aparcaments de superfície. Obtenir el benefici del silenci, millorar la salut i tenir alternatives de mobilitat al cotxe. L’altra part dels recursos van destinats a aquesta gestió tecnològica.

El primer que cal fer és no gastar per sobre de les teves possibilitats. Tenir clares quines són les teves bases de ciutat i identificar els teus ingressos i d’on provenen. Evitar el victimisme recurrent. La nostra obligació és saber què estem gestionant, i després, si escau, ja reclamarem. Aquesta crisi pot tenir un impacte i conseqüències socials. Nosaltres tenim una influència sobre les rendes familiars de manera indirecta i podem fer polítiques pal·liatives, entre les quals, els plans d’ocupació. Tenim contractades 250 persones a l’any, cosa que ens permet disminuir l’efecte de l’atur a la nostra ciutat. També intervenim perquè aquests diners que paguem en els plans d’ocupació entrin en l’economia local. Això és el que podem fer, no ens enganyem. I intentar activar alguns mecanismes d’economia local, de contractació d’empreses locals, que és el que estem fent. Però no podem intervenir sobre preus, sobre subministraments, sobre inflació, sobre interessos o sobre la paritat dòlar-euro.

Crec que ells, en la seva intervenció en l’acte d’entrega de la Creu de Sant Jordi, van fer un molt bon resum del que consideren que és Catalunya. Jo hi era. Qui vulgui excloure això, té un problema. Cornellà hi serà tota la vida aportant diàleg, mestissatge o creativitat. Això és el que fem. I no perdre el temps criticant-nos, dividint-nos. Crec que els germans Muñoz, d’una manera molt sòbria, van expressar molt bé què volem. A Catalunya les minories existeixen, però la Catalunya que tots defensem és una Catalunya inclusiva.

A mi el que m’agradaria és una Catalunya governada per persones que, amb una mà planifiquen, impulsen i treballen el dia a dia, i amb l’altra busquen una solució a un conflicte que no ens mereixíem. I avui dia això encara no ho acabo de veure.