“El govern d’Alcarràs no tenia projecte, sinó personalismes”

És una decisió meditada. Després de 10 anys en la primera línia de la política municipal, hi ha un cert desgast. Sobretot aquests darrers anys han estat bastant intensos, amb la pandèmia. I, a més, hem hagut de batallar moltíssim per fer front al populisme i la demagògia constant de l’equip de govern. Finalment, vaig prendre la decisió de no continuar, perquè no em sentia amb prou energia per fer front a unes noves eleccions i a una nova candidatura.

No vam treure prou suport per governar sols i vam buscar aliances. Vam intentar trobar sinergies amb altres grups. Però quan vam seure a parlar per trobar un projecte de poble comú, ens vam trobar que els altres grups només ens parlaven d’anys a l’alcaldia. Per a nosaltres això era secundari, però els grups que finalment van formar coalició de govern [JxCat i Sempre Alcarràs] van arribar a un acord que consistia en un repartiment de la cadira d’alcalde. Van prioritzar els anys i la cadira a un projecte de poble.

Sí, s’ha comprovat que aquesta coalició no tenia cap objectiu de poble, perquè els seus personalismes han aflorat i han fet que partissin peres de males maneres.

Les paraules del conseller van ser prou clares per saber a qui es referia. No es referia a l’alcalde.

El conseller ho va explicar. Però sembla que des de Junts han volgut guanyar protagonisme fent veure que les declaracions anaven en un altre sentit. Ja sabem que Junts no és d’ultradreta ni té actituds ni comportaments d’ultradreta. A Alcarràs, això sí, han buscat acords amb grups que mostren opinions i actituds molt controvertides.

En faig un balanç molt positiu. Jo recomanaria a tots els veïns que es vulguin implicar en el seu municipi que en algun moment entrin a formar part del govern municipal. Allà s’hi perceben altres coses i s’és conscient del que suposa la gestió municipal.

Com qualsevol altre municipi de Catalunya, comença a arrencar després de dos anys de pandèmia. Sembla que la gent comença a sortir d’aquesta etapa de por i aturada, el teixit associatiu també està més actiu, s’hi proposen més activitats. És el segon municipi més gran del Segrià, té una activitat en el sector primari molt important. Enguany les gelades tardanes de l’abril han estat un cop molt dur per al sector, i això és un peix que es mossega la cua: no es fan tantes obres, les centrals fructícoles no perceben tot el que haurien de rebre i, per tant, no necessiten tant personal i recursos, i tot això repercuteix en el dia a dia del municipi.

Anys enrere, és cert que Alcarràs tenia una situació caòtica, però, de fa nou anys cap aquí, el govern d’Esquerra vam prendre la iniciativa de posar ordre en tot això. Recordo com vam desmantellar tots els assentaments il·legals que hi havia i vam posar en marxa l’allotjament de temporers. Ha estat funcionant fins al dia d’avui. Pot allotjar més de cent persones i el poden utilitzar els pagesos que no tenen lloc on allotjar els seus treballadors. Els pagesos són els primers interessats a fer les coses ben fetes, i així ho fan.

Sí. Tenim 52 nacionalitats al municipi. Amb el govern d’Esquerra, això va ser una prioritat: treballar la bona convivència perquè tothom s’hi sentís integrat. Vam fer molt bona feina. Teníem un departament de serveis socials molt potent, i vam obrir el centre d’atenció diürna, el centre de joves, el SAT, el Minuts Menuts perquè els veïns poguessin fer una tasca d’urgència deixant-hi els nens... Actualment el SAT i el Minuts Menuts estan tancats perquè l’equip de govern no hi ha cregut.

Nosaltres vam tirar endavant la rotonda d’accés al municipi per endreçar l’entrada del poble. Això va començar a finals del mandat passat i sembla que hagi estat una acció del govern actual, i no és així. També el nou cementiri, perquè el vell era obsolet: va donar la casualitat que es va realitzar a finals de mandat i sembla ara una acció del mandat actual. També vam posar leds a tot l’enllumenat del poble i aconseguir un estalvi de consum energètic d’entre el 60 i el 80%. També teníem una proposta de reordenament de carrers que s’ha frenat, com ara la cruïlla del carrer Major amb el carrer de Joan Maragall, que era molt perillosa, però no ha estat possible. Durant el mandat passat vam habilitar zones d’aparcament, una de molt àmplia entre el carrer Major i el carrer Nou, per esponjar el nucli del municipi de vehicles. I teníem previst fer camins segurs cap als centres educatius, que la canalla hi pogués anar a peu, en bicicleta, en patinet. Espero que ho puguem fer més endavant.

Som totalment partidaris de les energies renovables. Hem d’anar cap a aquí. Però no estem d’acord amb el tipus de model que es vol implantar. Tenim clar que hi ha d’haver grans, mitjans i petits projectes. I sembla que Alcarràs haurà d’assumir un dels grans, i això és el futur. El que no trobem bé és que tant l’equip de govern com altres grups de l’oposició s’alineïn fermament amb tot allò que vulguin les empreses promotores sense tenir en compte tots els afectats de la línia d’evacuació. L’energia s’ha de conduir cap a una subestació, i això es fa a través d’una línia que fa més de 17 km i que afecta moltes finques.

Aquesta línia suposa uns efectes contradictoris amb l’activitat econòmica d’aquestes finques. I, tot i les indemnitzacions, la gent que es dedica al sector primari, els pagesos que tota la vida han tingut aquestes terres, no voldran que la línia passi per les seves finques. Nosaltres proposem altres solucions. Una podria ser el soterrament de la línia. També que vagi soterrada pels camins municipals. Els nostres senadors d’ERC a Madrid estan mirant de parlar amb Adif per estudiar la possibilitat que passi per terrenys d’Adif, però sembla que l’equip de govern només ho veu com a obstacles o dificultats que farien que aquestes empreses vulguessin marxar i no fer aquesta inversió al municipi. Això no és així. Nosaltres creiem que les condicions que es donen a Alcarràs són òptimes i qualsevol empresa voldria instal·lar-se, per tant hem de ser exigents i situar-nos al costat dels afectats i no de les empreses.

De manera molt positiva. És un plaer que facin una pel·lícula del teu poble i que tingui aquest reconeixement internacional i al país.

Potser no tant de l’Alcarràs actual, però sí de l’Alcarràs dels anys vuitanta i noranta. Jo personalment m’hi sento molt identificat, perquè moltes de les experiències dels protagonistes les he viscut: la participació de la família, la festa major, els parents de fora que venen a l’estiu a ajudar, la canalla jugant pel tros mentre es treballa a la fruita, els tractes de paraula, que tenien un valor pràcticament sagrat... Avui, potser, està tot molt especialitzat, tecnificat i professionalitzat. Però l’essència hi és.

Ho veiem difícil. El grup d’Esquerra vam estar parlant amb l’equip govern per trobar sinergies i treballar conjuntament, però ells van preferir seguir sols, potser perquè per aritmètica no hi ha una majoria alternativa, perquè no ens podríem entendre amb els altres grups de l’oposició, i han jugat amb això. En tot cas, és molt difícil fer un govern amb només quatre persones. L’únic que té dedicació exclusiva és l’alcalde, la resta tenen dedicació parcial, i una dedicació parcial assumint fins a tres o quatre regidories cada membre del govern és una feina excessiva. Això provoca dificultats i mancances per governar el nostre municipi.

El veig molt bé! És un poble amb molt progrés, la gent d’Alcarràs tenim moltes inquietuds, som proactius, tenim un futur esperançador, i espero que el proper alcalde sigui el senyor Jordi Castany [escollit aquest agost com a cap de llista d’Esquerra], una persona respectuosa, dialogant, compromesa i treballadora. Ho ha demostrat en el darrer mandat com a regidor, però a més participa en el teixit associatiu d’Alcarràs. És l’únic candidat que pot tornar a fer d’Alcarràs un poble que brilli, un referent al territori, emprenedor, socialment compromès, feminista i republicà.