Pròxim Orient
Inexistència de polítiques públiques
El Líban, fora de connexió
Els talls d’internet s’afegeixen a l’absència d’electricitat i aboquen la població a la dependència de les màfies per obtenir generadors privats
L’avarícia dels dirigents libanesos condemna el desenvolupament del país
Llars, comerços i hospitals hauran de sobreviure fins que, el 5 de setembre, torni l’electricitat pública
“Ja fa setmanes que estem així”, admet a El Punt Avui un diplomàtic europeu a Beirut. “A l’ambaixada, hem estat durant més d’una hora sense internet, tant als telèfons mòbils com als ordinadors. Això ja és recurrent”, lamenta estressat.
A l’empobrit i fallit Líban, fa anys que l’accés al corrent elèctric i a internet ha deixat de ser a l’abast de tothom. Fins ara, les elits del país podien esquivar les mancances estructurals del Líban pagant centenars de dòlars cada mes per un generador privat que els oferís corrent elèctric durant algunes hores al dia i, de retruc, connexió wifi. També podien fer front a l’increment exponencial de les tarifes de telefonia mòbil, que deixaven fora bona part de la societat. Ara, les creixents disfuncionalitats del país amenacen d’apartar del món fins i tot els qui més tenen.
Un cop més, l’avarícia de les autoritats libaneses condemna el desenvolupament del país. Encara que sembli incomprensible, l’increment per cinc dels preus de la telefonia mòbil no suposa una millora en el servei, sinó tot el contrari. De manera desafortunada, per la hipotètica voluntat dels poderosos d’aparentar l’interès en el bé comú, la puja de les tarifes ha arribat acompanyada de la publicació d’una auditoria a càrrec del Tribunal de Comptes, que revela múltiples casos de corrupció de magnitud colossal en el sector de les telecomunicacions. Smex, grup amb seu a Beirut i referència en el món àrab en la defensa dels drets humans a l’entorn digital, ha resumit les claus de l’auditoria tot denunciant el malbaratament de milers de milions de dòlars la darrera dècada. Al Líban, l’ecosistema de les telecomunicacions està dominat per dues úniques empreses privades que collen el consumidor amb la tranquil·litat de saber que no tenen competència i amb el beneplàcit del govern i d’Ogero, l’operadora pública. La corrupció dels dirigents d’Ogero hauria inclòs la incorporació de 400 treballadors en un sol any sense l’aprovació de cap ministeri, i ho hauria fet després que el director de recursos humans indiqués que no hi havia necessitat d’ampliar plantilla. A molts dels nous treballadors que no requerien de formació prèvia, com ara conductors o telefonistes, se’ls van adjudicar salaris superiors als dels enginyers de telecomunicacions. Ogero també hauria creat nous càrrecs de direcció que ningú no sap a què es dediquen, apujat sous per damunt del que està permès i tancat contractes milionaris amb proveïdors sense consultar-ho ni justificar-ho abans amb el govern.
La creació d’una xarxa de 3G pressupostada en 6 milions de dòlars va acabar engolint-ne 128. Els dos grups privats que copen el mercat, Touch i Alfa, s’haurien sumat a la festa. L’auditoria els acusa de no sotmetre les seves finances al Tribunal de Comptes, de practicar nepotisme i de fer desaparèixer centenars de milions de dòlars entre el 2010 i el 2020.
Cap d’aquestes revelacions ha sorprès al Líban, on la corrupció és tan gran que impedeix el funcionament de l’estat. Aquesta setmana, la Companyia Elèctrica del Líban va informar que el govern no podrà oferir ni una sola hora d’electricitat pública fins al proper 5 de setembre, quan s’espera que arribi al país el proper carregament de combustible. Llars, comerços i hospitals hauran de sobreviure com puguin i deixar-se collar per les màfies que proveeixen generadors privats.
La manca de polítiques públiques deixa els vells sense pensions i els joves sense ganes de formar part del seu país, on no poden escalfar-se l’aigua, mantenir la nevera en marxa, carregar el telèfon o agafar l’ascensor.