Sánchez diu sí a Feijóo i farà el debat territorial al Senat
Bolaños recull el guant llançat pel líder del PP i dubta de la seva preparació
El president espanyol no tem el cost d’explicar la taula de diàleg i confia a convèncer ERC de votar el pressupost del 2023
El guant llançat en forma de desafiament públic des de la localitat gallega de Cerdedo-Cotobade (Pontevedra) era recollit ahir a Roma pel ministre Félix Bolaños en nom del president Pedro Sánchez: si Alberto Núñez Feijóo vol un debat territorial al Senat, el tindrà. “Estem contents de debatre, perquè és una oportunitat per al govern de poder explicar tot el que ha fet de bo per a la ciutadania en aquesta legislatura: per a pensionistes, dones, empresaris, treballadors... I també és una oportunitat per al PP i per al senyor Feijóo d’estudiar una mica els temes i fins i tot de fer alguna proposta. I també, per què no, perquè aconsegueixi dir dades que no siguin falses en les seves intervencions”, va etzibar el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. El lloc està decidit, ara només hi falta la data.
Si bé en el cas de Feijóo el que guia el desig de tenir un debat territorial –amb Catalunya i la taula de diàleg Estat-Generalitat en l’epicentre– és el fet que és a la cambra alta on ell té escó i veu (i no al Congrés), la polèmica sobre quina cambra ha de donar cabuda als debats autonòmics és vella.
2014: Congrés o Senat
Quan l’abril del 2014 el Congrés va rebre en el ple la delegació del Parlament formada per Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV) per reclamar que l’Estat cedís la competència de convocatòria de referèndums, ja aleshores el senador del PP Ramón Rabanera va denunciar que no fos el Senat l’escenari d’aquell debat. La intervenció de l’alabès Rabanera, en què va reivindicar que una consulta és un afer netament territorial, va ser molt aplaudida per gairebé tots els senadors. I va haver de ser el senador català Ferran Bel qui recordés al PP que això no és el que diu la Constitució, que fixa que els projectes de llei proposats per les comunitats han de ser debatuts en el ple del Congrés.
Només 1994, 1997 i 2005
Després de blindar la majoria de la investidura i de greixar la bona relació amb ERC, el govern de Sánchez se sent pletòric per a la confrontació amb Feijóo i no tem el cost d’explicar la defensa de la taula de diàleg amb Pere Aragonès. L’anàlisi de La Moncloa és que Feijóo és ara a Madrid un líder pitjor del que ho semblava a la Galícia de les majories absolutes, que rellisca amb facilitat amb dades bàsiques de l’economia, i que se li faran molt llargs els setze mesos fins a les eleccions estatals del desembre del 2023. Si en el primer duel al Senat el 7 de juny en una sessió de control ja va confondre el tipus d’interès (el preu del diner) i la prima de risc (diferencial respecte al bo alemany), Bolaños no va poder reprimir el riure ahir a Roma quan evocava “dades falses” dites per Feijóo com ara que Espanya no creix (ho fa un 4%), que no crea ocupació (800.000 llocs de treball en l’últim any) i que no coneix ningú que rebi fons europeus en una visita a una empresa de Vícar (Almeria), Kimitec, que precisament acaba de rebre fons europeus.
Tot i que el 2023 és un any electoral, Sánchez confia a convèncer ERC de votar a favor dels tercers pressupostos (del 2023) amb al·licients com ara un sostre de despesa que és rècord (198.221 milions, un 1,1% més) i una adequació de les pensions a l’IPC del 10%, a més de la reactivació de les lleis més ideològiques pendents (entre les quals, la de l’avortament, la de l’habitatge, la derogació de la llei mordassa i la llei de memòria).
LA FRASE
Imaz (Repsol) planta cara al tribut a les energètiques
“Alguna institució determinarà el caràcter discriminatori de la iniciativa. Tots els diners recaptats seran retornats a les empreses que van ser injustament gravades enmig de la fúria d’un discurs demagògic, i la seguretat jurídica quedarà sens dubte restaurada.” Aquest és el funest pronòstic que Josu Jon Imaz, conseller delegat de Repsol, augura per al nou impost a grans companyies energètiques (elèctriques, gasistes i petrolieres) que el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar el 12 de juliol en el debat de política general i que el 28 de juliol va ser registrat al Congrés en forma de proposició de llei del PSOE i de Podem.
En un article publicat ahir al diari El País i titulat “No va contra els rics: va contra l’ocupació industrial”, el conseller delegat de Repsol s’erigeix en la primera gran veu crítica del sector i carrega amb duresa contra el que descriu com “un impost encobert” i que “grava les empreses per partida doble”. Imaz, que va ser president del PNB del 2004 al 2008, critica Sánchez per no haver presentat el tribut com a projecte de llei i haver-ho fet a través d’una proposició de llei firmada pel PSOE i Podem per “saltar-se informes” com el del Consell d’Estat. “Aquest pretès impost seria probablement il·legal en el nostre sistema fiscal”, sosté Imaz. Es dona la circumstància que, si bé Imaz presumeix del “gust” que li dona pagar impostos i desafia els governants a “ser valents i apujar l’IRPF”, en l’article no cita mai que el tribut –“prestació patrimonial”, en diu la coalició– només és de l’1,2% de la xifra de negoci, sempre que superi els 1.000 milions. Repsol va pagar a Hisenda 1.890 milions en l’impost de societats el 2021, en què va duplicar el benefici fins a 2.499 milions.
Des del govern espanyol, la ministra Pilar Alegría avisa que es vol “repartir la càrrega entre tots” i hi veu el retorn del rescat bancari ara que bancs i energètiques “reben importants beneficis”.