“Governar és teixir aliances socials amb la ciutat per liderar-ne la transformació”

No hi ha model. L’acord de sociovergència que hi ha hagut els últims deu anys ens ha donat una ciutat aturada. La primera cosa que s’ha de recuperar és un model de ciutat de futur, que avanci. I, lamentablement, ho haurem de fer en tots els àmbits, perquè necessitem aquest nou impuls, aquesta nova energia en tots els àmbits.

No pot ser que ens acabem conformant amb una facultat d’infermeria que, després de quinze anys, arriba per fi, gràcies al govern de la Generalitat, amb els problemes que suposa no tenir un espai definit per ubicar aquests estudis en tot el grau. El que hem d’anar a buscar és un campus universitari i així mateix ho va dir el rector de la Rovira i Virgili en la presentació del grau. Quan han de venir de fora a dir-nos-ho és perquè Vilafranca no està exercint el lideratge que li pertoca ni cap enfora ni cap a dins. Necessitem un govern que lideri, que pensi en gran, amb una idea de Vilafranca clara en tots els àmbits.

Sí. Volem una ciutat viva, que respiri, que hi puguis caminar, que t’hi puguis moure, que sigui saludable a l’hora de viure-hi... I això acabarà reforçant la xarxa comercial. Després, s’han d’aplicar mesures d’impuls comercial i urbanístic. Però si no tens clar això i no lideres, les peces de la cadena se’n ressenten. En aquest moment, el problema de Vilafranca és què fem perquè la gent vingui, i és aquí on hem de reinventar-nos, perquè és evident que la deriva dels últims anys ens ha convertit en una ciutat invisible.

Sí, perquè creiem que, malgrat que no és el pla que nosaltres hauríem fet, sí que permet començar a introduir mesures que van en la línia del que pensem que ha de ser la mobilitat per Vilafranca de la propera dècada. En aquest sentit, sí que és una eina positiva. Avança d’una manera suau i una mica poruga i no resoldrà tots els problemes que tenim perquè és un pla a curt termini. L’actual govern de Vilafranca no té una gran determinació a l’hora de fer modificacions substancials en la línia del nou paradigma de mobilitat del segle XXI, en què hem de passar de ciutats pensades per a l’ús del cotxe a ciutats pensades per a les persones, on la gent estigui al carrer.

No tenim pla de mobilitat, cosa que ens ha tancat les portes de subvencions dels fons Next Generation de la UE per a la transformació de la trama urbana. Això demostra la manca de planificació d’aquest govern. El mateix ha passat amb la concessió de la zona blava: tots sabíem que s’acabava perquè era una concessió a quinze anys i hem arribat al quinzè sense tenir un pla de futur. Tenim un govern que fa aigües, un govern en temps de descompte.

Hem perdut deu anys. Que la transformació més gran que s’hagi fet a Vilafranca hagi estat arreglar deu carrers i que ho venguin com la gran acció demostra que durant deu anys no s’ha fet res. No hi ha hagut cap projecte de transformació real. Van començar intentant arreglar l’antic hospital amb una partida pressupostària que no es va executar, quan és importantíssim fer-ho. En els primers pressupostos d’aquest mandat, vam arribar a un acord amb l’equip de govern per començar a encarar i planificar la segona biblioteca i la reforma de l’antic hospital. Volíem fer una oposició responsable i constructiva. Vam arribar a un acord i no l’han complert. L’antic hospital se segueix degradant perquè no hi ha cap projecte que impulsi un nou equipament que doni resposta a les necessitats de la ciutat. Nosaltres hem proposat de fer-hi un centre d’arts, però estem oberts a parlar-ne. De moment, el govern s’ho ha deixat perdre.

La sensació és que han anat tirant de veta dels projectes que s’havien començat abans. Fa quinze anys que diuen que hem de ser ciutat universitària i ho aconseguim ara de rebot. És un govern de gestoria.

Una de les coses que saben greu del carrer del Comerç és que no s’ha sabut posar en valor un conjunt industrial del vi únic a Catalunya. Tenim un barri on hi havia els cellers en què s’havia iniciat l’activitat vitivinícola de la ciutat, que eren una prova de l’explosió i la potència de Vilafranca en un moment de la història, lligat a l’arribada del ferrocarril. I això era una oportunitat per poder posar en valor la capitalitat del vi. El govern ho tenia ben fàcil! La marca de Vilafranca es basa en la cultura vitivinícola, la cultura popular i els castells. En els castells, anem tardíssim, perquè hi ha hagut ciutats que s’ho han cregut molt més i han tirat endavant projectes de lideratge del món casteller. Amb el món del vi, teníem una gran oportunitat per posar en valor tot el nostre patrimoni i el nostre potencial, i s’ha optat per fer una operació urbanística sense cap sensibilitat per aquestes naus, que s’haurien pogut reconvertir per donar-los usos diversos. Sense anar gaire lluny, la nova biblioteca s’hauria pogut fer en una nau del carrer del Comerç, dotant la zona d’un potencial cultural enorme. I s’ha optat per una altra cosa. Això defineix la ciutat que volen.

El tema del tren —Renfe, regionals, mercaderies, el cobriment— és central per definir la Vilafranca de la propera dècada. Necessitem arribar a acords amb Adif, que és qui acabarà cobrint la llosa. De fet, ara s’estan invertint tres milions d’euros per reformar l’estació amb un únic objectiu recaptatori per part d’Adif, amb màquines per validar bitllets. Ja està bé que arreglin els ascensors, que estan més dies sense funcionar que funcionant, però el cobriment total, que és el que interessa a Vilafranca, no el tindrem ara. A més, hem d’arribar a acords territorials per fer una proposta rigorosa sobre el pas de mercaderies. No ho podrem arreglar a curt termini, però necessitem un gran acord, des de Tarragona fins al Penedès, que aposti per l’eix transversal ferroviari i que permeti esponjar l’R4 (que és per on passaran tots els trens de mercaderies, saturant la línia de passatgers) o no ens en sortirem. Hem de fer passar les mercaderies per l’interior i vertebrar una part del país amb nodes industrials i fent arribar el tren a Igualada. Des del punt de vista de la vegueria del Penedès, és un deute pendent.

Vilafranca la necessita de totes totes, i això ha de ser un objectiu compartit amb tots els agents econòmics i socials, una estació de regionals per connectar-nos amb Tarragona i Barcelona en vint minuts i ser un pol d’atracció econòmica. Governar no és només que el govern decideixi, sinó tenir capacitat per teixir un seguit d’aliances socials amb la ciutat per impulsar i liderar la transformació i anar endavant.

Conec molt bé els retards, avaries, canvis de servei a mig trajecte... La gratuïtat està molt bé, però acabarà sobresaturant un servei ja de per si deficient. El que s’ha de fer és invertir i aplicar els plans de rodalies, que acaben sempre amb inversions inferiors al 10% del que s’ha anunciat. Hi ha una clara voluntat per part de l’Estat de no invertir en aquest servei. I això està clarament planificat.

Hem de posar tot el nostre potencial a disposició de la comarca i del Penedès. Hem de ser capaços d’establir aliances amb altres ciutats. No podem pretendre que el 90% dels pobles del país ens truquin per si poden fer la festa major. Hem d’acabar amb aquest meliquisme i ser capaços de construir comarca plegat; si li va bé a la comarca, li va bé a Vilafranca. Això vol dir treballar per mantenir el paisatge i la idiosincràsia que ens fa singulars. Som una ròtula del país i hem de posar en valor aquesta ubicació estratègica.

Passa com amb el quart carril de l’autopista: és una decisió que l’Estat ens imposa. Necessitem un projecte propi. Com a país anem tard i ens hem de posar les piles per articular un model energètic que doni resposta a les necessitats de la població. La situació geopolítica ens hi obliga i això vol dir que tothom haurà de fer renúncies respecte dels plantejaments inicials, perquè, si no, no ens sortirem. Hem de pactar com ho fem, però a partir d’una base equilibrada. No pot ser que el rerepaís pagui la factura de les àrees metropolitanes. Si tots fem l’esforç quant a la sobirania energètica, el Penedès i Vilafranca hi han de jugar.