“El campus universitari generarà un canvi en la configuració de la ciutat”

Hi ha dues fases diferents. Una és la fase covid, que ens va fer trontollar tots els plans de govern fins al punt que haurem acabat fent coses molt diferents de les que havíem planificat. Des de l’Ajuntament, vam intentar garantir aquella cohesió social i suport en tot el que va quedar afectat per la pandèmia, assumint tasques que no eren nostres perquè hi va haver una certa deixadesa per part del Departament de Benestar i Família, que no va estar a l’altura de la situació i va fer que tot el sector de les residències se sentís totalment desassistit. No només perquè faltava material, sinó perquè hi va haver una falta d’atenció personal. Des de l’Ajuntament, vam fer tot el que no va fer la Generalitat. Lògicament, tot això es va fer amb una ciutat confinada, on es va haver d’improvisar moltíssim i on no vam poder fer activitat social i vam haver de canviar partides pressupostàries per reforçar les que es necessitaven.

En la segona fase d’aquest mandat, quan la pandèmia ha estat més assumida, tampoc no hem pogut fer el que teníem previst perquè la covid ha incidit en la vida econòmica de la ciutat, les persones i les empreses. I des de l’Ajuntament tots aquests anys hem optat per la sobrietat econòmica. Hem vist que ara tocava gastar-nos aquests diners per generar oportunitats, llocs de treball i millorar la vida dels vilafranquins.

Des del 2009 fins al 2018, es va perdre una mitjana d’uns vuit o nou milions d’euros anuals de pressupost. L’any que en vam perdre més va ser quan vam passar de 58 milions de pressupost a 45, però això va ser una punta. Vuit milions anuals de pressupost durant deu anys, en una ciutat com Vilafranca, és una barbaritat. Qui va rebre? El totxo: els carrers, les places, les voreres... Perquè es va triplicar l’acció social. I, en aquesta última part del mandat, es van aprovar uns pressupostos molt més expansius; ens hem endeutat una mica i hem fet una inversió que ara es veu i, malgrat que la gent ho associa amb l’any electoral, tots sabem que hem fet aquesta aposta per revitalitzar l’economia i millorar la qualitat de vida.

Això és una consecució de què la gent encara no percep la importància, perquè és la primera pota del que ha de ser el campus universitari de Vilafranca. M’agrada que el cap de l’oposició ho reivindiqui. Des del govern hi hem treballat molts anys i, gràcies a la feina avançada, quan ha passat el tren, l’hem pogut agafar.

En el moment en què vaig ser escollit alcalde, ja em vaig començar a reunir amb rectors de diferents universitats. Hem picat a totes les portes. I ara, a causa de la covid, s’ha vist la necessitat d’ampliar les places d’infermeria. Però, abans no hi hagués aquesta ampliació, nosaltres ja treballàvem en el projecte del desembarcament de la Universitat Rovira i Virgili a Vilafranca. I això ens ha permès que no es repetís la història de l’escola d’enologia que va passar de llarg. Sempre he pensat que havia d’estar aquí i no a Tarragona, però això ja són figues d’un altre paner.

Un campus a Vilafranca vol dir que, si ara ve un grau d’infermeria seran quatre cursos, però si això genera més facultats, que és el que s’està treballant, suposarà un canvi en la configuració general de la ciutat, generarà una ciutat amb vida que és el que sempre hem volgut. Per tant, la constitució del campus té molts més efectes col·laterals del que sembla. I he tingut la sort que, just l’any abans de plegar, hem aconseguit fer-ho realitat. Ara, només em falta tancar el tema del tren, que no sé si podré fer-ho abans de plegar.

Estem com sempre, negociant la cobertura final fins al pont de Moja, com quedarà la nova estació... Les obres que s’estan fent ara són molt funcionals, però la part urbanística de sobre encara està pendent, falta un apantallament acústic, acabar les prolongacions de les vies mortes perquè els trens puguin aparcar i tenir rodalies des de Vilafranca cap a Tarragona i Bellaterra. Tot està més avançat del que sembla, però ho he vist tantes vegades molt avançat que no m’atreveixo a donar el titular. Ja veurem! El que sí que puc dir és que, ara, amb Adif s’hi pot parlar i, per primera vegada, ens hem pogut asseure i parlar no de fum. Ara, d’aquí que se signi un acord...

Hi ha un tema compartit per tots els grups, que és la biblioteca. A tots ens agradaria, però, entre una cosa i l’altra, pot arribar a costar entre quatre i cinc milions d’euros, i el que no podem fer és estirar més el braç que la màniga. No ens podem endeutar d’aquesta manera. De fet, jo ho podria fer perquè ja no em presentaré a la reelecció. Podria fer el crèdit i marxar, però deixaria l’Ajuntament lligat de mans i peus durant anys. No es podria fer res més. Però també és veritat que, en el segle XXI, el concepte de biblioteques, en el sentit clàssic de la paraula, està una mica en qüestió. Aquí tenim algunes sales d’estudi que funcionen molt bé, i crec que n’hi ha d’haver més de repartides per la ciutat i que aquestes sales puguin tenir un sistema digital per obtenir llibres. Així podríem tenir un servei molt similar sense tenir la gran despesa que suposa un projecte d’aquestes característiques.

Sempre falta inversió en equipaments culturals i esportius. L’anterior mandat, vam estrenar el pavelló nou, però continua faltant infraestructura ,perquè hi ha tanta activitat que mai no s’acaba. I, a la llarga, haurem de plantejar la inversió en carrils bici. A Vilafranca, tenim la sort de gaudir d’un entorn verd, però hem de fer una aposta per carrils bici. N’hem fet molts, però falta relligar-los. Veurem els pròxims anys, amb el nou pla de mobilitat, com va la convivència entre vianants i vehicles, que també són necessaris. Els hem de tenir en compte, perquè encara hi ha persones que necessiten el cotxe.

El problema del pla de mobilitat és que és tan bo com canviant. Si l’haguéssim fet fa deu anys i l’haguéssim complert, ara tindríem moltes crítiques perquè, en aquell moment, la ciutat no es veia com ara. Hi ha d’haver un pla de mobilitat, però la seva aplicació s’ha de fer d’una manera intel·ligent per adaptar-lo als nous temps que vinguin. Fa deu anys, no hi havia patinets elèctrics i, ara, n’hi ha a tot arreu. Què hi haurà d’aquí a deu anys? No ho podem preveure, i segur que el pla s’haurà d’anar adaptant a les noves necessitats. Crec que hi haurà canvis importants, no només a Vilafranca, sinó a tot el país.

Sí, sí. Ens omplim la boca de coses que no sabem com aplicar. Aquests anys, moltes vegades, s’han predicat coses que eren impossibles de complir. Ara mateix, s’està veient a Barcelona. Estan imposant normes que veurem com s’aplicaran. No sé si s’ha tingut en compte el que suposa a la gent de fora que anem a Barcelona a fer tasques. No és tan senzill. Com més gestions es puguin fer a la vegueria, millor, però Barcelona perd potència com a capital.

Sí. Estem a primera fila de sortida. Només cal comparar les possibilitats d’inversió i de qualitat de vida que tenim aquí amb qualsevol altra capital de comarca. Hi ha coses que ja sabem que no les podem tenir, com ara el mar. Ara, hi ha elements que estan per sobre de les polítiques municipals, com ara el que està passant amb el comerç local. Això no és només a Vilafranca. He tingut aquí l’alcalde de Manresa i un regidor del Vendrell i han quedat parats de l’activitat comercial que hi ha. En canvi, la sensació nostra és que no va bé. Sempre volem més. I ara ens plantegem com afectarà el nou outlet del Garraf. No només a Vilafranca, sinó a Vilanova mateix i al Vendrell. Però tot evoluciona. Cinc anys enrere, semblava que les grans superfícies ho havien de fer desaparèixer tot, i ara, hi ha marques que prefereixen anar a llocs més petits a dins de les ciutats. Per tant, ja veurem!

Hi ha una evidència i és que internet ha entrat a les nostres vides amb un ímpetu terrible, i això afecta el comerç. Ja sé que l’oposició dirà que es pot fer més pel comerç, però més inversió no es pot fer, i més complicitats, tampoc. El regidor de Promoció Econòmica està reunit periòdicament amb les entitats comercials, i hi fem tot el que podem, però el context general és el que és, aquí i a tota Europa.

Sí. Estic molt content de no tenir Fomento, sinó Mas Albornà i Nou Verd, en jardineria. Són empreses d’inserció social. Tenim, entre jardineria i neteja, unes 200 persones contractades. Som punters en això. Per molt que a les xarxes sempre hi hagi els qui s’ho carreguen tot, Vilafranca, a les set del matí, està neta. Després, hi ha molta gent incívica, i hi ha alguns punts que es poden millorar.

Sí. I no sé què faré. Tant pot ser que continuï dedicat a la política en un altre àmbit, com que m’incorpori a la universitat o que torni a l’advocacia o la mediació, o que obri un celler i em dediqui a fer vi. Totes aquestes opcions són reals! El que sí tinc clar és que vull fer alguna cosa en què m’ho passi bé.

M’ho he passat bé. M’agrada fer d’alcalde. Vaig entrar el 2009, amb la crisi econòmica, he viscut el procés, la covid, la crisi... No he enganxat cap mandat amb tranquil·litat, però això et va colrant i m’agrada poder anar a tots els barris de Vilafranca i saber que em reben molt bé a tot arreu. I això és el més maco que em pot passar. Evidentment, hi ha crítiques, com ha de ser, però s’ha fet molta feina tots aquests anys. He intentat fer-ho tan bé com ha estat possible i tinc la consciència molt tranquil·la