El consorci tributari, aturat fins a la tardor

Mentre lliura una batalla pel nou finançament que voldria bilateral però que sovint es transforma en un combat entre 15 i l’Estat, el govern català ha de lluitar a més contra la inèrcia centrífuga d’un ens tan cosit a l’Estat com l’Agència Tributària. Tot i que l’Estatut obliga a crear un consorci tributari Estat-Generalitat abans del 9 d’agost, fonts de la negociació admeten que aquest consorci no es constituirà fins a la tardor.

La inclusió del director de l’Agència Tributària, Luis Pedroche, en la reunió de treball del 28 de maig havia abonat l’optimisme de la delegació catalana sobre la voluntat del ministeri d’Economia d’aplicar en el termini legal l’article 204.2 de l’Estatut. D’acord amb el redactat, en dos anys hauria d’estar en marxa un consorci o ens equivalent que gestionarà els impostos cedits parcialment com l’IRPF, l’IVA i els impostos especials.

Traves per compartir l’IVA
Però els dos anys vencen demà i el més calent és a l’aigüera, segons reconeixen fonts del ministeri i també de la conselleria d’Economia. Ni tan sols estan explicitades les línies vermelles que no està disposat a traspassar l’Estat. Les dues parts, però, no oculten que serà senzill compartir la gestió de l’IRPF, un impost visible i fàcilment territorialitzable, i no tant la de l’IVA, un tribut que grava de manera indirecta el consum i diluït des del punt de vista territorial perquè es paga a trossos al llarg de la cadena de fabricació del producte.

Enuig dels inspectors
No és estrany, doncs, que el redactat de l’Estatut topi amb la inèrcia centralista del director de l’Agència Tributària, que durant la negociació ha apostat per un model de consorci que pugui ser exportable a la resta de les autonomies. Alhora, tant Pedroche com el secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, lliuren una dura batalla interna. El col·lectiu d’inspectors d’Hisenda de l’Estat està en peu de guerra i s’oposa a qualsevol fraccionament de la gestió d’impostos per no perjudicar la lluita contra el frau fiscal. I posen un exemple: una empresa sense activitat ni treballadors que tingui la seva seu a Madrid pot ser una societat pantalla per a un defraudador de Barcelona o a la inversa.

Conscients que la seva efectivitat consisteix a tenir el màxim d’informació amb independència del domicili dels afectats, el col·lectiu d’inspectors no està disposat que l’actual sistema d’informació únic, que està reconegut a nivell internacional, es trenqui.

Esbós de finestreta
En mesos de bilaterals i contactes informals, l’únic avenç acordat és la posada en marxa de la finestreta única tributària durant l’últim trimestre de l’any. Serà el canvi més palpable per al ciutadà, que pagarà indistintament qualsevol tribut en una oficina de l’Agència Tributària catalana o de l’estatal. Podrà anar a l’estatal a declarar l’impost de successions (íntegrament cedit a Catalunya) i anar a la catalana per l’IRPF. De fet, hi ha qui ironitza que la finestreta única ja existeix de facto i és la del banc o caixa d’estalvis on cadascú presenta la declaració.
Estat i Generalitat s’han emplaçat ara a perfilar la creació del consorci “en paral·lel” al redactat del nou finançament. Encara que sigui aquest últim pols el que acapari els titulars.