Ple de l’Assemblea, malgrat ERC
La participació en la manifestació de la Diada supera la de l’any passat, segons l’organització i la Guàrdia Urbana, tot i l’absència de la cúpula republicana
Feliu reclama “independència o eleccions” i amenaça amb una llista cívica si els partits s’hi posen d’esquena
Antich proposa obrir un nou cicle i ampliar el nombre d’actors en el disseny estratègic
Si el món encara ens mira, veurà que, amb la presència de la cúpula d’ERC o sense, la desena gran manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per la Diada va arrossegar ahir 700.000 persones –150.000, segons la Guàrdia Urbana– amb el seu manifest d’insatisfacció amb els partits polítics independentistes i d’oposició a la repressió exercida per l’Estat espanyol, en una nova demostració que la protesta desborda la mateixa ANC, independentment que sigui o no sigui l’entitat de la societat civil amb més socis del país. El tret distintiu inequívoc de la mobilització d’enguany era el buit que els dirigents d’ERC van fer a la convocatòria, un gest inèdit en tota la dècada: líders independentistes marxant cap a casa a les 17.14 hores.
Però la gent va tornar als carrers. Malgrat el context de repressió, de divisió i d’enfrontaments dins de l’independentisme i la falta d’una estratègia compartida cinc anys després del Primer d’Octubre, o justament per això, l’avinguda del Paral·lel es va omplir pràcticament de cap a cap abans de començar a caminar amb desenes de milers de persones vingudes d’arreu del país en la primera Diada lliure de pandèmies. Fins a 240 autocars –el 2021, 180– van confluir a la capital al crit d’independència. L’any passat, l’ANC va parlar de 400.000 manifestants i la Guàrdia Urbana, de 108.000. Abans del coronavirus, les xifres eren superlatives.
Com en un diàleg amb el Jordi Cuixart del judici contra el procés quan va dir “Ho tornarem a fer”, Dolors Feliu hi va respondre amb un “Fem-ho i fem-ho aviat” en el discurs davant de l’estació de França. La presidenta de l’entitat organitzadora, en el seu primer Onze de Setembre en el càrrec, es va mostrar molt bel·ligerant amb els partits independentistes, i els va advertir que no es tracta de qui Diada passa, any empeny: “Que no es pensin que ens desmobilitzarem amb l’esperança poc dissimulada que acabem conformant-nos amb l’autonomisme.”
“Independència o eleccions”, va sintetitzar Feliu, que va alertar que, si els partits s’hi posen d’esquena, “hi ha prou gros al país per fer una llista cívica per fer la independència”. Tot això, entre crits de “govern, dimissió”.
Les pancartes espontànies eren encara més contundents i posaven en contradicció que es pretengui la independència i alhora s’apuntali el govern espanyol: “Aragonès, dimissió, ets un traïdor”, “Govern de Vichy, plegueu”, “No era això, companys” i “L’ANC ens representa, el govern ens humilia”. Una de les que van fer furor mostrava una taula de diàleg trencada amb un mall.
L’absència del president, Pere Aragonès, del mig govern republicà i del president d’ERC, Oriol Junqueras, va deixar Carme Forcadell com a principal representant del partit en la manifestació. Com a expresidenta de l’ANC no podia deixar de ser-hi. L’expresidenta del Parlament va recalcar que ERC sí que hi era present, perquè hi havia molts militants entre els manifestants.
En canvi, la plana major de Junts per Catalunya va fer un gran desplegament, amb el vicepresident, tots els consellers de la formació, el secretari general i la presidenta, Laura Borràs, envoltada d’un núvol de fans. També el president Quim Torra va arremolinar tot d’independentistes que s’hi volien fer fotografies.
Les crítiques de l’ANC cap als partits incloïen també Junts, en ple debat sobre la seva continuïtat al govern. Jordi Turull en va prendre nota: “La gent ens va fer un encàrrec i, si no està prou satisfeta, lluny de criticar-la, el que hem de fer és veure com podem explicar-nos millor i donar sortida al clam del carrer.”
Nou marc estratègic
La insatisfacció popular també la va recollir el president d’Òmnium Cultural en el seu discurs del matí sota l’Arc de Triomf. Més ponderat que Feliu, Xavier Antich va picar igualment el crostó als partits per reclamar-los que defugin l’“estratègia autodestructiva” i instar-los a deixar de discutir sobre el passat i a obrir tots plegats un nou cicle. El filòsof aposta per redefinir els espais de decisió estratègics de l’independentisme per incorporar-hi nous agents socials i polítics: “La fórmula d’aquests cinc anys ja no serveix. Ens calen noves maneres, noves sensibilitats i noves veus.”
La gentada de la Diada posa pressió sobre els partits a quinze dies del debat de política general. El procés va fer miques el sistema de partits i la nova constel·lació podria no haver acabat de configurar-se si entra en escena una eventual llista cívica.
És clar que la clau de les urnes només la té el president, a qui sí que es va poder veure en l’ofrena floral al monument a Rafael Casanova, en l’acte polític d’Òmnium Cultural i en el d’ERC al carrer Bruc, on va insistir, en la línia del seu discurs de la Diada pronunciat la vigília, en la idea que és inevitable que els catalans acabin votant el seu futur a les urnes i que l’autodeterminació és la via “inclusiva” que defensarà a tot arreu: a les taules de negociació, al Parlament i al carrer.
Oriol Junqueras, Marta Vilalta, Ernest Maragall, Josep Gonzàlez-Cambray i Teresa Jordà van ser els encarregats, com a comitiva d’ERC, d’aguantar els xiulets en la tradicional ofrena floral a Casanova, entre pancartes que deien “Govern: DUI o dimissió”, una altra manera de dir el mateix que Feliu.
En vista de les crítiques, Junqueras va reivindicar l’independentisme d’ERC, va subratllar que el seu partit sí que sap sumar i va advertir que ningú no els farà callar.
Per la seva banda, les organitzacions de l’Esquerra Independentista van reunir més de 8.000 persones a la tarda amb el lema Fins a vèncer, en una protesta que va començar a l’emblemàtica plaça d’Urquinaona, epicentre de les protestes per la sentència contra els presos polítics el 2019, i va acabar, també molt simbòlicament, al Born. A l’altura de Lluís Companys, uns encaputxats, en lloc de la tradicional crema d’una fotografia del rei, van calar foc a una imatge de Pedro Sánchez amb Pere Aragonès. Els temps canvien.
