De capità a segon de bord

Nascut a Milà fa 49 anys, Matteo Salvini no passa un bon moment. Va tocar la mel de la màxima popularitat fa tres anys, però l’ambició el va fer rodolar pel pedregar. Amb els sondejos que li pronosticaven una victòria aclaparadora, l’estiu del 2019 va trencar el govern amb els 5 Estrelles i va anunciar que volia anar a noves eleccions. Ho va fer des de la platja i parafrasejant Mussolini. No comptava amb el fet que els grillini tenien tan poques ganes de deixar el poder que pactarien fins i tot amb l’enemic declarat número u, els demòcrates. Així, el leghista es va disparar un tret al peu: no hi va haver eleccions i va perdre els càrrecs de viceprimer ministre i ministre de l’Interior, que li havien servit de tarima mediàtica immillorable. A partir d’aleshores, la seva popularitat perd pistonada.

De la Lliga Nord des del 1990, ha viscut tota la vida de la política. A finals del 2013 va agafar les regnes del partit, en caiguda lliure i desgastat pels escàndols de corrupció de la família fundadora, els Bossi, i va obrar una de les reconversions més espectaculars de la política italiana. Va passar de “Primer, els del nord!” a “Primer, els italians!”. Amb l’ajuda de l’amiga Marine Le Pen, va transformar un partit autonomista que menyspreava els italians de la Toscana cap avall, i que tenia com a eslògan “Roma, ladrona!” —malgrat formar part de tots els governs nacionals de Berlusconi— a un partit ultranacionalista italià.

Les ganes de tocar poder van tornar a trair Salvini quan Mario Draghi va oferir-li entrar al seu govern d’unitat nacional. Formar part d’un executiu amb el centreesquerra i els tècnics designats per Brussel·les ha dificultat enormement la retòrica populista salviniana. La seva figura ha quedat aigualida i eclipsada per la de Giorgia Meloni, que va saber ser pacient i quedar-se a l’oposició. Per si fos poc, els seus lligams amb l’entorn de Putin —de qui s’ha declarat sempre fan— l’han posat en una situació incòmoda i li han empastifat la imatge. Malgrat els esforços per cridar l’atenció atiant el racisme, el que es feia anomenar el Capità ha quedat relegat a segon de bord de la coalició ara liderada per Giorgia Meloni. Amb tot, aspira a repetir com a ministre de l’Interior.