Hong Kong
Relleu a la corona britànica
Menyspreu silent a Pequín
Els hongkonguesos prodemocràcia aprofiten les mostres de condol per Elisabet II com un gest de desafiament al règim xinès
El Partit Comunista ha maldat perquè els ciutadans oblidin l’època de colònia del Regne Unit
Milers de hongkonguesos han hagut d’enfrontar-se aquesta setmana a una calor sufocant enmig dels carrers per retre homenatge i transmetre el seu condol per la mort de la difunta reina Elisabet II, en una manifestació vista per alguns analistes com un desafiament silenciós a la repressió xinesa sobre les llibertats civils a l’antiga colònia britànica. Des de dilluns, festiu a Hong Kong, nombrosos ciutadans van formar una llarga cua de centenars de metres al voltant del consolat britànic per signar en el llibre de condol o per deixar flors en memòria de la monarca. Alguns d’aquests van haver d’esperar fins a quatre hores a una temperatura de 32 graus i sota l’amenaça de rebre una multa a causa de les restriccions anticovid a la ciutat, que castiguen les reunions de més de quatre persones.
El consolat britànic, que dimarts va haver d’ampliar l’horari d’obertura per permetre que centenars de persones tinguessin la possibilitat de fer un darrer homenatge a la reina, va assegurar que més de 3.000 persones van signar en el llibre de condol. Els únics responsables polítics que de manera no oficial van acudir a la representació del Regne Unit van ser el secretari en cap de la ciutat –el número dos de la ciutat–, Eric Chan, i la veterana legisladora propequinesa, Regina Ip. Per la seva banda, activistes prodemocràcia de la ciutat han acudit en massa a l’homenatge, fins i tot aquells que van fugir a l’estranger, que han assistit als actes de record a la reina en línia via internet, com els antics diputats Nathan Law i Dennis Kwok.
Aprofitant l’excusa d’aquesta mostra de respecte per la monarquia britànica i els seus símbols, una part dels hongkonguesos van veure en aquest fet una oportunitat per mostrar un menyspreu encobert al Partit Comunista Xinès (PCX), que al llarg d’aquests anys ha maldat perquè els residents de l’antiga colònia britànica oblidin aquesta època de la seva història. Fins i tot els llibres escolars eviten referir-se a la ciutat com una colònia britànica i es refereixen al període de domini britànic com una “ocupació per la força”.
Domini colonial
Hong Kong va ser colònia britànica durant més de 150 anys i molts activistes prodemocràcia –alguns d’aquests ara a la presó a causa de la nova llei de seguretat nacional imposada per Pequín– solien protestar contra el domini colonial. El territori va tornar sota el jou xinès el 1997 sota el principi “un país, dos sistemes”.
Els dirigents xinesos del PCX van prometre solemnement que es respectaria la forma de vida de la ciutat, incloses les llibertats civils de les quals no es pot gaudir a la Xina continental, i que aquesta situació es mantindria almenys durant cinquanta anys. Però la repressió de les protestes prodemocràtiques, la imposició per part de Pequín de la seva llei de seguretat nacional i el fet de possibilitar que només governin els “patriotes” alineats amb Pequín són fets explícits que es consideren com una traïció d’aquesta promesa.
