estat espanyol
Absolen Txeroki d’un atemptat a Bilbao en 2002 per falta de proves
El tribunal al·lega que les proves de càrrec es limiten a les pericials que “no aporten res en relació amb l’autoria dels fets”
L’Audiència Nacional ha absolt per falta de proves a l’excap d’ETA Garikoitz Aspiazu Rubina, Txeroki, d’haver participat en un atemptat amb cotxe bomba a Bilbao, el 12 de gener de 2002.
El tribunal creu que la prova de càrrec que existeix contra qui fos cap militar de l’organització terrorista és “insuficient” per a establir, “més enllà de tot dubte raonable”, la seva autoria en l’atemptat.
La Fiscalia demanava per a Txeroki –que va ser lliurat temporalment per França per a ser jutjat per aquests fets– una condemna de 32 anys de presó per aquest atemptat, que va causar ferits de caràcter lleu i múltiples danys materials.
En la seva sentència, els magistrats de la Secció Segona de la Sala Penal consideren que la prova de càrrec practicada en el judici celebrat els passats dies 12 i 13 d’aquest mes no permet establir, més enllà de tot dubte raonable, la participació de l’acusat en els fets.
Els jutges ho argumenten en què com que no exiteix una prova directa de la intervenció de l’acusat, aquesta no pot basar-se únicament, com han fet les acusacions –Fiscalia i Ajuntament de Bilbao–, en la declaració davant l’Ertzaintza del testimoni i exmembre d’ETA ja condemnat per aquests fets Gorka Martínez Arkarazo.
Referent a això expliquen que durant la vista oral, aquest testimoni va afirmar que no coneixia a l’acusat i que el domicili que tenia llogat va poder ser eventualment usat per membres d’ETA i, per tant, per l’acusat, però que no ho sabia, i que si li va arribar a situar en el comando que va cometre aquest atemptat va ser perquè la seva declaració policial va ser induïda pels agents mitjançant tortures.
En relació amb aquest testimoniatge, l’Audiència recorda la doctrina del Tribunal Suprem sobre la ineficàcia de les declaracions policials per si soles per a desvirtuar la presumpció d’innocència, de manera que en el present cas caldria acudir a altres proves.
“L’única cosa que pot declarar-se acreditat és la presència de l’acusat en aquest pis franc d’una manera inespecífica i indeterminada, avalat, en la manera que es dirà, per un informe d’intel·ligència sobre l’obtenció de mostres biològiques, grafològiques i de petjades, la qual cosa no permet establir certesa sobre que el dia de l’atemptat es trobés en aquest lloc i que tingués qualsevol mena d’intervenció en els fets”, assenyala la sentència.
En aquest sentit, la resolució indica que la prova de càrrec queda reduïda a les pericials, entre elles les realitzades pels agents sobre la inspecció ocular que “res aporten en relació amb l’autoria dels fets” i que no serveixen per a corroborar “les proves d’intel·ligència sobre la vinculació de l’acusat amb els fets”.