La victòria, als camarades

La primera aparició de Giorgia Meloni per presentar-se com a guanyadora de les eleccions va ser cap a tres quarts de tres de la matinada de dilluns. Es veia pletòrica, com és comprensible, però al mateix temps fent un gran esforç de contenció. Durant la campanya, un dia se li va escapar que s’estava esforçant molt per semblar “moderada”. I amb tot, el primer que va dir no ho va ser gens, de moderat. Almenys no per a qui conegui el llenguatge i el món feixista del que ve la que està a punt de ser primera ministra d’Itàlia.

Meloni va dedicar la victòria amb to solemne als qui li havien obert el camí i ja no hi són, i s’haurien merescut viure aquest moment en què se’ls restableix l’honor, se’ls fa justícia. Es dirigia als camerati feixistes. Meloni ve de la militància feixista de pedra picada, on els codis d’honor, els protocols i les jerarquies tenen molta importància. Era un missatge als seus en el sentit estricte, els del Moviment Social Italià, el partit del qual prové ella i Fratelli d’Italia, i que era obertament neofeixista. I és que l’elecció de Meloni és això: la culminació d’un procés de normalització del feixisme que fa anys que dura.

El breu discurs Meloni el va acabar amb una citació inventada que va atribuir a sant Francesc d’Assís: “Tu comença a fer allò que és necessari; després, allò possible. Al final, et sorprendràs fent l’impossible.” Ho va dir com qui fa oposicions a guru d’autoajuda. Segons Meloni, aquesta citació ja la va fer en el primer míting de Germans d’Itàlia. “Sant Francesc no ho ha dit mai, això, paraula d’historiador franciscà”, explica Lucio Brunelli, vaticanista i especialista de la matèria. És una d’aquelles falses citacions que circulen de tant en tant a les xarxes, amb la foto d’un personatge històric i un aforisme que perfectament podria ser de l’escriptor Paulo Coelho.

Meloni també va agrair la victòria als seus socis de sempre, Matteo Salvini i Silvio Berlusconi, sense els quals no hauria arribat fins aquí. Malgrat que els ha parasitat, és clar. Meloni ha triomfat perquè Salvini s’ha estimbat. Els vots que els italians han dipositat en la coalició de l’extrema dreta són gairebé els mateixos que l’any 2018. En les darreres ocasions, la coalició va rebre 12,1 milions de vots. En aquestes, 12,2. El que ha passat, però, és un transvasament de vots de Salvini a Meloni. Salvini va caure en desgràcia just en el moment en què Meloni va començar a alçar el vol.

La Lliga de Salvini s’ha quedat amb un 8,9%, prop del 8,3% de Berlusconi i lluny del 26% del partit més votat del país, el de Meloni. L’ex-Cavaliere pot estar ben content perquè ha recuperat el seu enyorat escó de senador, que havia perdut per la condemna per frau fiscal. En canvi, Salvini s’ha endut una clatellada que no s’esperava. Pot ser l’ocasió perquè els nombrosos detractors que té dins del partit conxorxin per deslliurar-se’n. Ell no sembla tenir intenció d’anar-se’n.

Qui plegarà, en canvi, serà l’altre gran derrotat, Enrico Letta, que deixarà el càrrec de secretari del Partit Demòcrata (PD) després d’igualar els mals resultats del 2018 (19%). Els 5 Estrelles, en canvi, estan contents. Van saber fer una campanya intel·ligent, concentrant-se en un tema –renda de ciutadania– i una zona –el sud–. Amb un 15,6% han superat les previsions i, a més, el seu anterior líder, Luigi di Maio, que els va abandonar per formar un partit pro Draghi, ha quedat fora del parlament. El fins ara ministre d’Afers Estrangers ha tret un trist 0,6%.