“Balaguer necessita amb urgència un pla de neteja i manteniment”

Des de Treballem, creiem que a Balaguer no s’ha fet un pla de manteniment, no s’ha fet un pla de neteja adequat per a la ciutat. No perquè no hi hagi bons treballadors, sinó perquè no s’hi han posat les eines perquè tinguem una ciutat neta i ordenada. I la ciutat necessita amb urgència més manteniment, i un pla de neteja per a tots els barris de Balaguer. Per exemple, s’han fet inversions en llocs clau de la imatge de la ciutat, com els llums que van ficar a la muralla, i ara el 80% de les lluminàries s’han fos i no les han canviat. O les baranes del pont nou, que cal finalitzar, o la passarel·la nova, on no s’ha fet un manteniment correcte i se n’han rovellat alguns elements i ara caldrà gastar diners i invertir-hi.

No coneixem que el govern tingui un projecte de ciutat, ni hi veiem unes línies de treball clares. Entenem que s’estan fent projectes per resoldre el dia a dia i des de la urgència. Almenys és la sensació que ens fa a nosaltres des de l’oposició. Ningú del govern ens ha explicat cap projecte ni ens ha assenyalat quines són les seves línies de treball. El que veiem és que simplement s’intenta resoldre el dia a dia: hi ha un problema, o apareix una línia de subvenció, i llavors es fa a correcuita un projecte, però hi ha coses que s’abandonen o que queden a mitges i no veiem quin Balaguer volen per d’aquí a deu anys. No hi ha projecte de ciutat. Un exemple és veure què passa amb el projecte del ferrocarril. Fa set anys que són al govern municipal i encara s’ha de redactar el projecte de tramvialització, que entenem que és un dels projectes més importants per a la ciutat.

Sí, quan estàvem en el darrer any del mandat vam deixar el conveni firmat amb la Generalitat, i hi havia un pressupost reservat per fer això. No sabem si per variacions de criteri o per què, però no s’ha fet. Això ha perjudicat la ciutat. Si s’hagués continuat amb el projecte, que el que feia era prioritzar el tren tramvia i la circulació de vianants, avui ja tindríem tota aquesta expansió cap a la zona d’Impacsa i desenvoluparíem aquell sector. És una zona de creixement de la ciutat, que ha d’aportar nous habitatges, però sobretot nous equipaments i noves zones verdes. Entenem que el creixement natural de la ciutat ha d’anar cap aquí.

Quan vam parlar amb la Generalitat, van ser molt clars: cobrir la via del tren era inviable i no ho portarien mai a terme, i aquell conveni preveu només buidar i no cobrir, no hi hauria cobriment. Per tant, continuaria sent una barrera arquitectònica. Per això vam fer la reflexió de veure quines alternatives hi havia, i la que vam veure més oportuna i adient era agafar el model del tramvia de Barcelona i posar-ho en aquest tram: que convisquin els vehicles, els vianants i el tramvia, i posar-hi senyalització de semàfors a les cruïlles perquè el tren també s’aturi i deixi pas. Això permetria una permeabilitat i un creixement cap a aquesta zona d’Impacsa.

Per a nosaltres, Balaguer és una única ciutat. Però és cert que tenim un centre històric on s’ha d’invertir per recuperar comercialment la vida dels ciutadans i que la gent de Balaguer se’l torni a fer seu. Com altres poblacions han pogut fer. És difícil, no és un objectiu fàcil, però entenem que s’hi ha d’invertir molt. Durant aquests set anys no s’han fet els passos suficients en aquesta direcció.

Cal un pla director de recuperació del centre històric. Un projecte que impliqui els comerciants, les associacions, els veïns. Un pla director que ens porti a l’objectiu de recuperar el centre històric. Amb les inversions i actuacions necessàries. Nosaltres ja en tenim algunes de pensades, però creiem que és necessari redactar aquest pla director. En les últimes eleccions tots els grups es van comprometre a fer-ho, però aquest govern no ho ha tirat endavant.

Tenim clar que han estat dos anys complicats i que no ha estat fàcil la gestió del dia a dia. Era una situació nouvinguda que ningú no havia viscut mai abans. Però altres poblacions han aprofitat aquests dos anys de confiament, durant els quals no s’han pogut dur a terme algunes inversions, per preparar-se com a ciutat, per tenir un projecte de ciutat: fer un POUM [pla d’ordenació urbanística municipal], fer una relació de llocs de treball de la Paeria, preparar projectes... L’equip de govern no ha aprofitat per fer certs projectes que no són necessàriament inversions, però que ajuden a ordenar la gestió municipal i a estar més ben preparats quan l’activitat es reiniciï plenament.

En l’àmbit econòmic, un element objectiu és l’endeutament. És baix. S’ha reduït el deute, gràcies al fet que fa vuit anys es va acordar amb la Generalitat el retorn de 2,5 milions del pla de barris, el pagament de factures del govern estatal, etc. Gràcies a això que vam fer, l’actual equip de govern ha pogut anar amortitzant crèdits. Però això no és, en si mateix, una cosa positiva. Anar amortitzant i reduint el deute a vegades no és bo, perquè significa també que no has invertit prou i que no s’han fet infraestructures que són necessàries, com per exemple pavellons esportius, que són molt necessaris. Sempre que hi ha una fira o una festa major, els equipaments esportius queden ocupats i les activitats esportives s’han de desplaçar a altres municipis. En aquest sentit, tenim un dèficit a Balaguer. També tenim una piscina amb la coberta climatitzada que és molt deficitària: algun dia tindrem problemes per poder-la obrir i tancar. També tenim un dèficit amb la pista d’atletisme. Avui s’entrenen en una zona provisional perquè no en tenim. Si s’haguessin fet inversions en aquests projectes, potser no s’hauria generat tant d’estalvi, però tindríem les infraestructures necessàries per créixer com a ciutat. Pots créixer de moltes maneres: potenciant el comerç, amb l’esport, amb la indústria... I en aquest sentit no cal un eix viari com l’A-2 per poder implantar indústria. Balaguer no s’ha de comparar amb altres poblacions. Som la segona capital de Lleida. Però cal esforçar-se per poder oferir els serveis que hem de donar.

Bé, parlar, hi pots parlar. Però, amb aquesta majoria absoluta que tenen, és difícil poder canviar les coses. Ells tenen una majoria que els permet aprovar qualsevol punt, qualsevol ordenança, qualsevol projecte. La incidència que pots tenir com a oposició és mínima. Però bé, a vegades pots aconseguir que hi hagi algun canvi. Per exemple, en els últims pressupostos que va presentar l’equip de govern, nosaltres vam plantejar la inclusió de tres propostes: la pista d’atletisme, trobar la ubicació definitiva per fer-hi les inversions necessàries; estudiar la viabilitat econòmica de la coberta de la piscina climatitzada, i, per acabar, una partida de 30.000 euros durant sis mesos per al comerç, perquè puguin destinar-los a promocions, esdeveniments i projectes de promoció del comerç local. L’equip de govern, ho hem de dir, hi va accedir i nosaltres vam aprovar els pressupostos, perquè enteníem que amb aquestes aportacions el pressupost millorava i eren aportacions que eren bones per a la ciutat.

Sí, ens presentarem com a Treballem per Balaguer. Aquesta setmana m’han presentat a mi mateix com a candidat. Intentarem presentar un projecte de ciutat amb una previsió de deu, quinze o vint anys. Estem recollint els inputs de les entitats, les associacions, el comerç, els veïns..., i ens presentarem tan preparats com sigui possible.

Bé, no volem entrar gaire en coses del passat. Hi va haver unes discrepàncies internes sobre maneres de fer, i vam entendre que, quan tu vas en una direcció i el partit va en la contrària, el que és coherent és no anar contra ningú ni obrir batalles per una cadira i vam decidir plegar de JxCat, per motius interns.

No, més aviat per maneres de fer. Es van comprometre a una manera de funcionar parlant amb tothom, de manera coordinada, tenint en compte tots els associats i associades, i vam veure que no era així.

Algú pot pensar que és molt difícil tal com està muntada avui la política. Però tenim moltes ganes de preparar un projecte per a Balaguer que no tingui cap altre interès ni prioritat que treballar per al municipi. Per exemple, podrem donar suport, si cal, a les propostes d’altres partits si són bones per a la ciutat, ja que no tindrem altres prioritats ni ens afectaran dinàmiques polítiques que no siguin la de l’interès de la ciutat.