De l’exili a la restitució

Tot i que va llicenciar-se en ciències polítiques, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975) és una filla del procés sobiranista que no havia pensat pas dedicar-se a la política. Provinent d’una família ramadera, va treballar molt temps a la ja extinta Fundació del Món Rural, i va ser en aquesta època, no fa ni deu anys, que es va implicar en accions de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), primer, i després va agafar galons al secretariat com a coordinadora d’incidència política. De caràcter reservat, to i formes pausades però gran fermesa i integritat en les decisions, la seva vida es va accelerar quan Oriol Junqueras la va anar a buscar el gener del 2016 per ser la primera consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Va estar en el càrrec fins que l’octubre del 2017 va ser destituïda amb l’aplicació del 155. Exiliada a Bèlgica amb mig govern, Serret es va establir a Brussel·les, on el juny del 2018 va ser nomenada delegada davant la UE pel conseller Ernest Maragall, durant la presidència de Quim Torra. Tres anys i mig després de marxar, a les albors d’aquesta legislatura, Serret va entrar a última hora a les llistes d’ERC a Lleida en el lloc de l’inhabilitat exconseller Bernat Soler. Llavors va prendre una altra decisió clau que feia temps que li passava pel cap: tornar, donat els llimbs jurídics en què estava el seu cas, a risc d’anar a la presó. Es va presentar al Suprem i al final només li ha imputat desobediència, delicte pel qual serà jutjada aviat al TSJC, que podria inhabilitar-la. Entretant, ha guanyat pes a ERC com a diputada i portaveu adjunta al Parlament, on presideix la comissió d’investigació de Pegasus i era portaveu en la d’Acció Exterior, per controlar un Departament que ara assumirà ella per ser així la primera consellera restituïda. Un detall gens menor que també envia un missatge a la comunitat internacional: la repressió no ha acabat.