Trobada d’Aragonès i Albiach per tractar del pressupost
Els comuns no volen una pròrroga pressupostària i lamenten que Aragonès ja estigui parlant d’aquest escenari
També ha mantingut “converses telefòniques” amb el PSC, Junts i la CUP
El president Pere Aragonès ja ha començat a repartir joc entre les forces parlamentàries per assegurar-se els suports que necessita per aprovar el pressupost; en cas contrari, es posaria en marxa el pla B, la pròrroga del pressupost.
Arran del trencament de la coalició entre ERC i Junts, els republicans han picat a la porta dels comuns. Els d’Albiach han estat els primers a asseure’s a la taula per tractar del pressupost, tot i que, de moment, el contacte s’ha limitat a una “reunió privada” per parlar “de la situació política i econòmica actual”. Des de Presidència remarcaven que Aragonès també va mantenir “converses telefòniques” amb Junts, la CUP i el PSC, amb els quals s’ha compromès a “mantenir converses més llargues els pròxims dies”. Per ara, no hi ha tancada cap reunió, diuen les mateixes fonts.
Que la situació és molt prematura encara ho demostra el fet que En Comú Podem ahir ja avançava que el govern d’Aragonès “ara mateix” no treballa per “construir una majoria estable que li permeti desenvolupar un pla de govern”. Per això, els comuns avisen que el seu suport dependrà “dels fets” i que “qualsevol projecte del govern haurà de ser negociat separadament”. “Llei a llei i decret a decret”, remarcaven.
En cas que les negociacions fallessin i els comuns endurissin el discurs, ERC, a través de Junqueras, ja va avançar que el pressupost es podria prorrogar si no s’obtenen prou suports. Els comuns no volen una pròrroga pressupostària i lamenten que Aragonès ja estigui parlant d’aquest escenari.
Un altre possible soci és el PSC, però la petició d’Aragonès al líder socialista, Salvador Illa, instant-lo a arribar acords en “àmbits com ara l’antirepressiu” no va agradar el socialista. “Què vol dir “àmbit antirepressiu”? A Catalunya el que s’ha fet és aplicar l’estat de dret i la gent ha fet front a les conseqüències dels actes que va fer”, va respondre en una entrevista a RAC1. En matèria d’aplicació de l’estat de dret, assegura, no accepta “lliçons de ningú”. “No en dono, però tampoc n’accepto”, va subratllar. En aquest escenari, i després de la trucada de dijous, els dos dirigents es van comprometre a reunir-se a finals de la setmana vinent.
Illa va recordar que a la taula de diàleg ja s’ha acordat “tornar a fer que la política ocupi els espais que ha d’ocupar” i va remarcar que a Catalunya “s’ha fet molt poca política i molta gestualitat”. El líder socialista va indicar que el PSC “no s’ha alegrat mai del patiment de ningú” i va assegurar que ha treballat sempre “amb discreció” per “resoldre els problemes”.
Durant l’entrevista, Illa va insistir en la necessitat que Catalunya tingui un nou pressupost i va demanar al govern que aclareixi si vol comptar amb el suport del PSC. La portaveu del seu grup, Alícia Romero, va insistir que una pròrroga pressupostària és una “irresponsabilitat” i “limitarà molt l’actuació del govern” en plena crisi. Sobre una hipotètica moció de censura, Illa va dir que de moment no té “al cap” aquesta opció. Just aquest dijous el líder de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va avançar que Illa tindria el suport de la seva formació si decidia impulsar-la.
LA FRASE
La CUP vol ajut internacional
La CUP vol que el govern reclami a les Nacions Unides, la Comissió Europea i el Consell d’Europa “una resolució democràtica del conflicte” abans de finals d’any. En una moció presentada de cara al ple del Parlament de la setmana que ve, els anticapitalistes plantegen apel·lar a aquestes instàncies internacionals perquè s’impliquin en una resolució del conflicte català que tingui en compte “l’autodeterminació i l’amnistia”. Així, reiteren que el govern d’Aragonès ha de donar “per acabada i tancada l’actual fase de la taula de diàleg” perquè, segons la CUP, “no s’ha avançat ni una passa cap a la resolució del conflicte” i a la taula no “s’hi pot parlar d’amnistia i d’autodeterminació”. Aposten per “encetar un nou cicle polític de conflicte i ruptura” amb l’Estat espanyol i insten el govern a actuar “més enllà dels límits constitucionals i estatutaris”.