Un amic dels neonazis grecs

Itàlia continua, sense frens, deixant les màximes institucions en mans de personatges vinculats obertament al feixisme i fins i tot al neonazisme. Dimecres va ser Ignazio La Russa, el segon de Giorgia Meloni, cofundador com ella de Germans d’Itàlia, qui va obtenir el càrrec de president del Senat. Feixista de pedra picada, durant la pandèmia va proposar, per evitar contagis, que els italians se saludessin fent la salutació nazifeixista, que ell ha fet fins i tot al Parlament. Ahir va ser el braç dret de Matteo Salvini, el reaccionari Lorenzo Fontana, qui va ser escollit president de la Cambra dels Diputats. Fontana ha fet carrera política dins l’ala dura de la Lliga de Verona i no ha amagat mai les seves simpaties, fins i tot amb el neonazisme.

El 2016 va gravar un vídeo per donar suport al grup neonazi grec Alba Daurada, que es va projectar al seu congrés. “Sou combatents, com nosaltres”, deia Fontana als neonazis d’Alba Daurada, als quals definia com a “amics” i assegurava que compartien els mateixos objectius polítics. Cal recordar que la justícia ha declarat Alba Daurada una organització criminal nazi.

Com que a Itàlia aquestes coses pel que sembla no penalitzen, ans al contrari, un parell d’anys després de mostrar les seves simpaties neonazis, els grillini el van fer ministre de Família del govern de coalició amb la Lliga. Ultraconservador i antiavortista, Fontana té des de fa temps una croada contra els drets LGTBI, i és manifestament homòfob: considera que “tot el que no sigui una parella entre home i dona són porqueries que ni es poden anomenar”. “Les parelles homosexuals no existeixen”, va dir quan era el ministre de Família de Conte. Defensa les posicions del neonazisme identitari en matèria migratòria, com Salvini, i com ell sosté la teoria complotista i racista del Gran Reemplaçament.

Però Fontana és molt més que això. És l’ideòleg d’allò que uneix la Lliga amb Germans d’Itàlia: reaccionaris, volen eliminar drets socials i civils i normalitzar el feixisme. En aquest sentit, Fontana va atrevir-se, quan era ministre grillino-leghista, a proposar que l’apologia del nazisme, el feixisme i el racisme fossin legals. Alguns ho van considerar erròniament un estirabot, quan en realitat es tractava d’una estratègia molt ben pensada per l’extrema dreta: la d’anar collant el marc d’allò que la societat considera acceptable cada cop més a mà dreta. Trencar consensos socials que semblaven inamovibles, com ara els drets humans.

Els ha funcionat: s’han normalitzat discursos fins fa poc intolerables. Després de molts anys de llaurar el terreny de l’hegemonia cultural, ara els ha arribat el moment d’asseure’s a les institucions. I gràcies a tots els que els han blanquejat pel camí, no els cal ni dissimular.