“Amb l’actual govern municipal no s’hi pot parlar, ens menystenen”

Bé, cal reconèixer, primer, que hem estat dos anys de pandèmia; això ha fet que fos una legislatura completament diferent. D’altra banda, el nostre grup estava format majoritàriament per persones bastant joves, i hem fet un grup molt cohesionat i que hem treballat molt en profunditat pel projecte que ja dibuixàvem per a l’any 2019, i que presentarem l’any vinent.

El que veiem és que en el govern municipal són tres partits, cadascun té la seva àrea, i difícilment un es posa a ajudar l’altre. No és un govern cohesionat, sinó que és un govern piramidal que no treballa cohesionat. Es nota en les notícies, en el dia a dia, en les decisions que prenen i que no tenen sentit...

Ni el banc d’aliments, ni l’alberg de transeünts, que es va tancar de la nit al dia sense cap explicació. El banc d’aliments el va deixar de gestionar la Creu Roja, i això va passar sense cap explicació per part del govern municipal, ni cap solució o resposta que fos coherent. Nosaltres hem intentat criticar allò que no ens sembla bé, però també fem aportacions positives. I aquestes aportacions mai no es tenen en compte, sinó que ens menystenen, i penso que això és una cosa que valdria la pena canviar. Ells tenen una majoria absoluta i no ens necessiten per a res, és cert, però crec que podrien ser més oberts.

Del pressupost, el regidor del govern que n’és el responsable és de la CUP i té molt bona predisposició al diàleg, això cal dir-ho. Tot i això, a la pràctica no podem posar-nos d’acord en algunes coses perquè les veiem molt diferents. Miri: fa uns deu o onze anys aquest Ajuntament tenia 30 milions de deute en un pressupost de 15 milions. És a dir, es trobava en una situació molt difícil de gestionar. Els serveis no s’han de deixar de prestar. Amb els anys i l’esforç dels ciutadans, l’endeutament de l’Ajuntament s’ha anat reduint i ara estem en un 25 o 30%, i per tant estem en situació de poder donar resposta a més demandes ciutadanes: més neteja, més atenció i més dedicació. En general, tenir una major cura d’una ciutat que, a més, fa de capital.

Sempre hem defensat la capitalitat de Tàrrega: no només de comarca, sinó una capitalitat que va molt més enllà. Tàrrega exerceix una atracció més enllà dels límits comarcals i atreu un degoteig d’habitants. Ara ja estem al llindar dels 18.000 habitants. En poc temps hem arribat a ser la segona ciutat de Ponent en població. Aquest creixement ha d’anar acompanyat de poder garantir els llocs de treball. De manera que cal millorar serveis i infraestructures, des de les comunicacions a la neteja urbana, i fer de Tàrrega una ciutat atractiva per rebre empreses.

És molt difícil parlar-hi cada dia. Bàsicament no parlem. Abans, quan estàvem nosaltres en el govern, hi havia molt més diàleg. En acabar el ple quedàvem, parlàvem, ens trobàvem amb els altres grups... El diàleg era factible i natural. Ara no és així. Un exemple: l’Ajuntament acostuma a deixar-nos un lloc on poder fer reunions dels grups. Nosaltres les fèiem a les nou del vespre. Però, sense parlar-ne, van decidir que no podíem fer-ne, que tancaven a les nou del vespre, i que si volíem fer una reunió de grup, l’havíem de fer a casa. Així en moltes altres qüestions. Als que no som en el govern no ens consideren Ajuntament, quan ho som com qualsevol altre regidor.

Jo distingiria el partit i les persones. Els anteriors regidors que tenien, ara ja no hi són, en l’actual govern. Si hi fossin, potser les coses haurien anat d’una altra manera. També pot ser que els actuals no coneixen prou l’Ajuntament i el seu funcionament, perquè tenen molt poca experiència. Excepte el portaveu dels socialistes i una regidora d’Esquerra, són com la major part del nostre grup: persones que per primera vegada assumeixen aquesta responsabilitat.

Les diputacions són els ajuntaments dels ajuntaments: en els seus pressupostos destinen uns enormes recursos als municipis i consells comarcals de tota la demarcació. La de Lleida es governa en coalició. Però no és una coalició d’ERC i Junts, sinó d’ERC i, amb el nom de Junts, molts diputats que en realitat són del PDeCAT. De Junts per Catalunya, a la Diputació, només en som dos. L’única queixa que puc posar és que els canvis de legislatura, a vegades, poden paralitzar coses que estan començant, o es volen canviar del tot, i això a vegades no es fa amb prou agilitat per poder-ho comunicar als municipis amb temps. A més, s’han produït una sèrie de circumstàncies de personal, amb gent que s’ha jubilat i canvis del sistema informàtic i de gestió, que ha provocat una mica de desbordament a l’hora de fer atenció als ajuntaments. Hi ha hagut retards, però s’hi està posant solució, per descomptat.

Per a mi seria important que la gent que pot decidir sobre això reflexioni sobre què convé als seus municipis. La cistella de vots de Junts pot ser molt similar, encara que amb petites diferències, a la que tingui el PDeCAT, i també pot ser molt similar a Impulsem. Si ho miréssim estrictament en termes de resultats polítics, és evident que una divisió de Junts i el PDeCAT enforteix Esquerra. Aquesta és la realitat que no hem de perdre de vista, em sembla a mi. D’altra banda, cadascú ha de pensar què és el millor per al seu municipi. Lleida és una demarcació amb 2.320 municipis, el 80% dels quals no passen de 2.000 habitants. Per tant, és difícil fer-hi una llista, i encara més fer-ne dues. La situació, en aquest sentit, pot ser complicada. Per això penso que és necessària, que no ha de ser confrontació entre nosaltres. I seria bo arriba a acords.

Sí, per descomptat, són diferències més a escala nacional que no pas local. Hi ha molts alcaldes que es mantenen en el PDeCAT i que tenen els seus regidors que són afiliats a Junts. Seria incongruent que en pobles així pretenguéssim fer llista tots dos partits. Suposo que existirà una llista blanca de Junts i podrà donar solució a aquestes eventualitats que ens podem trobar en molts pobles.

Ho anunciarem al mes de novembre. Ens hem centrat ara a definir l’equip i el projecte de ciutat que puguem oferir. És una possibilitat que sigui jo mateixa la cap de llista, però no és l’única.

Sí. Tàrrega té un potencial de creixement molt important. Ens ho hem de creure. Ho hem de potenciar, i els ciutadans se n’han de sentir orgullosos i implicats, perquè aquest creixement ha de comportar precisament això: som la segona capital en habitants de Lleida, amb molt poca diferència amb Balaguer, però ja fa dos anys que som la segona ciutat en habitants. Penso que la situació geogràfica, en aquesta cruïlla de camins, C.14 i A-2, li dona un potencial important. La via del tren també li augmenta, malgrat que hem de tenir un tren millor. I també l’ADN dels targarins: tenim un passat jueu, de comercials, i podríem buscar en aquesta arrel i potenciar-la. Tenim a prop importants indústries. Cal destacar que allà on treballen més targarins és a la cooperativa de Guissona. Això és a 20 km de Tàrrega . És una indústria que tenim molt a prop i molts dels seus treballadors prefereixen continuar vivint a Tàrrega. Tenim també el canal Segarra-Garrigues. Som la capital del Segarra-Garrigues, i l’aigua ens ha de donar una riquesa i un potencial en un futur no gaire llunyà, bastant immediat. Nosaltres, li avanço, ens fixem en el 2034, quan es compliran els 150 anys de Tàrrega ciutat. Per tant, el nostre projecte anirà encaminat cap a aquesta visió de futur. Potser en l’aniversari hi haurà un altre equip de govern, però que haurà de trobar les coses encarrilades perquè Tàrrega creixi en oportunitats per a tothom. Això és el que volem tots. Això ho volen tots els governs. El que falta és explicar de quina manera es vol fer, i que no quedi tot el paraules. També cal destacar la gran vida cultural que té Tàrrega, i que va molt més enllà de la Fira del Teatre. La festes majors i la vida de les associacions i entitats s’han de preservar i potenciar.