Neix el govern de Meloni, postfeixista i ultraconservador
Molts membres del nou executiu italià provenen de la militància feixista i de l’activisme provida
La classe dirigent de Germans d’Itàlia, la Lliga i Força Itàlia de Berlusconi es reparteix el poder
El primer govern liderat per l’extrema dreta postfeixista a Itàlia després de la Segona Guerra Mundial ja és aquí. Ahir Giorgia Meloni va acceptar l’encàrrec de primera ministra davant del president de la República i va presentar la llista dels seus vint-i-quatre ministres. Meloni, de 45 anys, serà la més jove d’un govern format majoritàriament per homes –només hi ha 6 dones– amb una mitjana d’edat de 60 anys, bona part provinents de la militància feixista i prevalentment del nord o centre-nord del país. A l’executiu, ideològicament ben inclinat cap a l’ultraconservadorisme, amb personatges que han destacat per haver defensat posicions homòfobes, conspiranoiques i racistes, hi ha la plana major de Germans d’Itàlia, però també els pesos pesants de la Lliga i Força Itàlia i alguns independents.
A més, Meloni, agraïda, ha col·locat des del seu cunyat Francesco Lollobrigida, històric militant feixista –al Ministeri d’Agricultura–, fins al director dels informatius de RAI2, el canal de la televisió pública italiana, que fa cinc mesos va dir explícitament que li donava suport. Al seu moment el suport públic del periodista Gennaro Sangiuliano, que també prové de la militància feixista, va sonar força impúdic, tot i que per l’enfocament editorial dels seus informatius ja es notava que simpatitzava amb l’extrema dreta. Ara, el gest ha obtingut recompensa en forma de càrrec de ministre de Cultura.
Per representar que es tracta d’una coalició hi haurà dos viceprimers ministres: Matteo Salvini, de la Lliga, i Antonio Tajani, segon de Força Itàlia. El leghista, que després dels mals resultats electorals va haver de renunciar al somni de tornar a fer de ministre de l’Interior, serà, en alternativa, ministre d’Infraestructures. Això significa que gestionarà els ports: és el ministeri clau en qüestions migratòries i, per tant, Salvini podrà tornar a fer servir la tribuna ministerial per fer propaganda explotant el seu tema preferit. No en va, Tanquem els ports (a les ONG de rescat humanitari) va ser el lema que el va dur a la màxima popularitat quan, el 2018, va ser al govern amb els grillini. Per la seva banda, Tajani liderarà un ministeri dels grossos: Exteriors. Serà l’encarregat de sortir del pas dels embolics diplomàtics que genera el seu cap i protector, Berlusconi.
L’ex Cavaliere, que sap millor que ningú com fer servir els mitjans en benefici propi, ha aconseguit eclipsar Meloni i ser el protagonista els darrers dies amb declaracions provocadores a favor de Putin. Segons el magnat, pel seu recent aniversari el mandatari rus li va enviar unes quantes ampolles de vodka i una targeta “amb paraules dolcíssimes”. Putin li hauria dit que ell és “el primer” dels seus “cinc únics amics de veritat”. Berlusconi i Putin es fan molt sovint regals, així que el líder de Força Itàlia va correspondre al vodka amb unes quantes ampolles de lambrusco. Segons la Comissió Europea, aquest intercanvi de regals alcohòlics viola les sancions contra Rússia. Tajani, que fa anys que intenta fer carrera a Itàlia sense èxit, n’ha fet al Parlament Europeu i, per tant, té bons contactes i bones relacions internacionals. Serà a ell, berlusconià de pedra picada, a qui li tocarà matisar les sortides de to del seu cap.
Contra els drets LGTBI
Després dels exmilitants feixistes, un dels col·lectius que tenen més pes dins del nou govern italià és el dels integristes ultracatòlics que estan en contra dels drets de les persones LGTBI, són antiavortistes i estan vinculats a associacions provida com l’espanyola Hazte Oír. Una de les preocupacions més grans de les associacions que vetllen pels drets humans és que el nou executiu d’extrema dreta atempti contra els drets de les dones i del col·lectiu LGTBI, que a Itàlia actualment ja té pocs drets reconeguts. El nou ministre de Justícia, l’exmagistrat ultraconservador Carlo Nordio, diputat de Germans d’Itàlia, va comparar indirectament l’any passat l’homosexualitat amb la pedofília i va dir que “la definició d’orientació sexual és ambigua”. Després de diversos ultimàtums del Tribunal de Drets Humans, Itàlia va aprovar el 2016 una llei de mínims en què es reconeixien per primer cop les parelles del mateix sexe com a unions civils.
Eugenia Roccella, militant provida, va dir que volia abolir aquella llei perquè destruïa la família. Considera que l’avortament no hauria de ser cap dret i ha difós informació falsa sobre la pastilla de l’endemà. Serà la nova ministra de Família, Natalitat i Igualtat d’Oportunitats. Avui, a les deu del matí, Meloni jurarà el càrrec i es convertirà en la primera premier italiana. I ho farà liderant un govern marcadament en contra dels drets de les dones.
