“El debat sobre l’ampliació de l’aeroport va ser frívol i ple de tòpics”

Ha estat una legislatura força diferent de les altres perquè hem tingut no només el final de la crisi del 2008, sinó també la de la covid, i això ens ha alterat absolutament l’agenda política. Vam haver d’actuar per contenir els efectes de la pandèmia amb no només el fet de l’assistència a les persones amb la malaltia, sinó també totes les circumstàncies que es van donar de paralització de serveis públics, de l’activitat econòmica... Va ser un exercici de repensar la manera d’actuar i de donar solució a unes circumstàncies inèdites. Això ens va refermar en algunes de les estratègies que ja teníem plantejades com a ciutat i també ens va servir per introduir noves metodologies de treball i maneres d’actuar. Havíem treballat i ja teníem pensat aprofundir en aspectes com ara la renaturalització de la ciutat, la digitalització i, lògicament, tot allò que té a veure amb l’energia, amb totes les polítiques de sostenibilitat que han cobrat força després de la covid.

Hem d’aconseguir espais que, davant del canvi climàtic, responguin d’una manera millor. És molt important l’entorn dels ciutadans i les ciutadanes per a la seva qualitat de vida, per a la seva salut i, fins i tot, per al funcionament dels municipis. Nosaltres ho definim com el 3-30-300, que és que cada persona pugui veure tres arbres des de la finestra, que un 30% de la superfície del municipi sigui o bé arbustiva o bé arbrada i que, a menys de 300 metres de la llar, tingui un parc d’unes dimensions considerables. El que es pretén és, d’una banda, combatre els efectes del canvi climàtic, introduint-hi més vegetació i, per tant, més capacitat d’absorció de CO2 dintre de les ciutats, i, d’una altra banda, millorar les condicions del clima amb el que representa també el verd dins de les ciutats.

Tenim un objectiu molt clar, que és arribar al 2030 amb una situació neutra en emissions. Pensem que el que defineix la Declaració de Viladecans del 3-30-300 és assumible i estem treballant perquè sigui així.

A mi m’ha sobtat molt la manera com s’ha abordat un debat tan important per a Catalunya. Crec que s’ha fet amb una certa frivolitat, és a dir, s’ha parlat més de tòpics que no veritablement de les conseqüències que suposava aquesta ampliació de l’aeroport. Per exemple, gran part dels efectes que se li atribueixen es produiran quan es faci, d’aquí a 10 anys, i les condicions climàtiques no seran les mateixes, ni tampoc les de l’aeronàutica o el consum de combustible que fan ara els avions. I, per altra part, tampoc s’ha tingut en compte l’impacte econòmic i l’objectiu d’aquesta ampliació, que és la interconnexió de Catalunya amb el món, un objectiu de primera magnitud per al país. S’ha fet un debat molt superficial, que s’ha tancat en fals i que en cap mesura és un debat tancat. Avui el que hem de plantejar és si volem o no que l’economia de Catalunya tingui interconnectivitat a escala mundial i l’altra qüestió és amb quines condicions ho fem. I això significa plantejar un aeroport amb una manera de construir diferent, amb uns criteris de manteniment i de gestió diferents dels d’ara i, lògicament, en un entorn que serà molt diferent.

Sí, efectivament. El debat ha sigut entre blanc i negre, entre ecologistes i pagesos, entre modernitat i natura... Som una realitat complexa i el que hem de fer és buscar la millor qualitat de vida dins d’aquesta realitat complexa. S’ha de tenir una visió complexa i global de l’aeroport, del que suposa, del que suposa aquest territori i aquest entorn i parlar tots sobre això. No que vinguin des de Madrid o des de Barcelona a dir-nos el que hem de fer al delta del Llobregat. Els problemes que hem denunciat històricament des del Baix Llobregat quan surten aquest tipus de polèmiques tornen a aparèixer, tothom opina, venen aquí a fer-se fotos, però, quan s’acaba, se’n va tothom i els problemes continuen. Avui tenim els mateixos problemes que teníem fa un any i ningú ha fet res per fer un pas endavant per resoldre’ls.

La sorpresa no va ser que l’Estat suspengués la inversió davant la manca de suport aquí a Catalunya, sinó la manca de suport a Catalunya d’una inversió tan important. La incapacitat d’un govern per prendre decisions i del sector social per demanar aquesta inversió.

S’ha d’agafar el toro per les banyes i la societat catalana, el govern de Catalunya i el de l’Estat i els ajuntaments de l’entorn hem de seure, parlar tots i construir una alternativa. Perquè aquí hi ha dues decisions a prendre. L’una: volem que l’economia de Catalunya s’internacionalitzi més, sí o no? Aquest és el primer debat, si diem que sí, l’única forma que tenim és la reforma de l’aeroport per poder possibilitar vols intercontinentals i línies intercontinentals amb més quotidianitat i intensitat. És un debat molt seriós en què ens estem jugant la competitivitat de Catalunya i s’ha de fer no com es va fer al setembre de l’any passat, que va ser frívol i ple de tòpics.

En més de quaranta anys de democràcia l’única vegada que tots els pagesos del delta s’han posat d’acord és per rebutjar aquesta ampliació que proposa la Generalitat, això ja és simptomàtic. Jo crec que aquí hi ha un error, la biodiversitat suposa entendre que l’agricultura, el territori i els espais naturals també formen part d’aquesta biodiversitat. Aquí, hi ha diverses qüestions per reflexionar. Europa ens ha dit que hem gestionat malament els espais protegits que teníem i, ara, estem proposant multiplicar-los per tres. Si no hem sabut gestionar el que tenim, podrem gestionar això? Segona qüestió, una tercera part del sòl hortícola de Catalunya és al parc agrari del Baix Llobregat i, amb aquesta proposta que es fa, es reduiria un 20%. Això, en un moment en què tenim l’obligació de generar oportunitats per a l’alimentació de proximitat, és un error. Ni els pagesos ni el territori hi estan d’acord, ni per la manera que s’ha fet ni per com s’ha gestionat. A més, no hi ha un consens dins del territori de com s’integra tot, de com es fa compatible l’agricultura amb els espais naturals, amb el territori, amb la vida de les persones... Hem de seure. Per això a la Generalitat li vam oferir els tres ajuntaments, Viladecans, Gavà i Sant Boi, aquesta taula de debat per trobar entre tots una solució, des del benentès que ens interessa a tots incrementar els espais naturals, la biodiversitat, però també incrementar el potencial agrícola i la capacitat alimentària del delta.

El que veiem és que hi ha molt sòl que en aquests moments no s’està conreant. Tenim una disponibilitat d’incrementar substancialment la capacitat productiva del delta, és una obligació en aquest context de canvi climàtic, de necessitat d’alimentació de quilòmetre zero, de reduir la mobilitat de les persones però també dels aliments... El que estem plantejant amb els pagesos és modificar aspectes de la normativa del parc agrari, que es va fer fa 30 anys, per introduir-hi la capacitat de millorar la producció d’aliments, d’incrementar el volum de tecnologia dins de les explotacions i també la capacitat productiva de les mateixes explotacions, de transformar producte a la mateixa finca... És a dir, que part del valor afegit no es perdi i es generi dins del Baix Llobregat perquè és la manera que puguem fer perviure l’agricultura.

Viladecans, Sant Boi i Gavà són els tres municipis que tenen el 70%-75% de la producció agrícola del parc agrari i ho hem fet pensant en els nostres municipis. La proposta ve dels municipis on tenim el gruix de la producció hortícola del Baix Llobregat, on tenim també el gruix de les empreses i dels empresaris i dels agricultors que fan aquesta producció al Baix Llobregat i amb ells estem treballant la proposta, que no volem imposar als altres.

No només això, hem obligat l’AMB a fer una inversió suplementària per llogar autobusos mentre no es puguin posar en marxa els nous, perquè un dels objectius fonamentals d’aquest canvi era incorporar una nova flota d’autobusos elèctrics i híbrids que s’incorpora ara a finals d’any i principis del que ve. És una situació indignant perquè amb la lluita d’aquestes empreses els que surten perjudicats són els ciutadans i les ciutadanes i el servei públic. També hem fet que l’AMB tramiti una multa important a una de les empreses. El que estem fent és actuar, de moment, per garantir el servei, i, després, perquè al novembre o al gener com a molt tinguem ja la nova flota d’autobusos que el normalitzi del tot.

Estem treballant amb Adif i amb Renfe amb diversos temes simultàniament. S’està recuperant tot el terreny que es va perdre durant els governs del PP. Per una part, hi ha aquest projecte de reforma de l’estació, que espero que ja es pugui executar quan estigui; s’ha contractat ja l’estudi per recuperar la línia del Metro del Delta, i també està pendent la inversió d’ampliació de les vies per poder facilitar l’increment de freqüències a l’estació de Viladecans.

El que calen són governs que tinguin clar el que cal fer i que transmetin seguretat a les persones. Nosaltres hem demostrat que la ciutat ha continuat avançant, no s’ha paralitzat cap de les inversions previstes, només se n’ha retardat alguna. A més, Viladecans està sent un pol d’atracció d’empreses i d’activitat econòmica, fins i tot ara en un moment de crisi. El que hem de fer és això, esforçar-nos perquè la ciutat continuï funcionant, perquè generem llocs de treball perquè, en aquests moments, l’important són les coses bàsiques per a la vida de la gent: la feina, l’educació, l’habitatge, que és molt important... Juntament amb la cura de la gent, per això hem fet aquest Viladecans em cuida, que és el programa global d’atenció a les persones de Viladecans.