Israel vota per cinquè cop amenaçat pel bloqueig polític
Les enquestes preveuen que Netanyahu es quedi a un escó de la majoria parlamentària i que el Lapid tampoc pugui formar govern
L’electorat tem una sisena convocatòria electoral si cap partit decanta la balança
La ciutat vella de Jerusalem lluïa ahir el seu potencial turístic aparentment aliena al moment polític que passa el territori. La celebració avui de les cinquenes eleccions en poc més de tres anys i la sensació general que res evitarà la convocatòria d’unes sisenes el 2023 descol·loca l’electorat. N’hi ha que senten que Israel està en un moment crucial que marcarà la propera dècada. A d’altres, la fatiga els impedeix veure la política institucional com a transcendental.
Una vegada més, les enquestes són incapaces de preveure un guanyador clar, ni si n’hi haurà cap en absolut. El mai donat per vençut Benjamin Netanyahu, que als seus 72 anys en fa més de 30 que volta per la primera línia política, podria arribar a sumar 60 escons juntament amb els seus aliats ultraortodoxos i ultraconservadors. Si fos així, faria curt per aconseguir la majoria absoluta que permet formar govern. Però la distància d’un sol escó que el separa del seu objectiu fa que tot sigui possible. Un escó que el podria salvar de la presó: a Israel, molts esperen que un govern de dretes liderat pel mag Bibi reformuli la legislació per donar impunitat a qui ocupi el càrrec de primer ministre. Els seu reclams per tornar al poder són reduir els impostos i oferir escolaritat gratuïta fins a l’edat de tres anys.
La gran esperança pel cap del Likud és la mateixa que el manté en vida des de fa quatre eleccions consecutives: el bloc anti Netanyahu, capitanejat per Yair Lapid, tampoc assoliria la majoria. Lapid, però, podria obtenir 27 escons i confirmar-se líder natural del bloc de centreesquerra. Reduir la bretxa salarial entre homes i dones i reduir els aranzels per a la importació són les seves promeses per seduir l’electorat.
L’angoixa que provoca l’enorme cost de la vida a Israel, que sempre té lloc a les llistes de països més cars del planeta, ha entrat amb força en la campanya electoral. L’habitatge s’ha encarit un 18% en un any, Tel-Aviv va ser reconeguda com la ciutat més cara del món el 2021 i les enquestes de l’Institut de la Democràcia d’Israel conclouen que el 44% dels israelians triarà el seu vot en funció de qui faci les millors propostes per solucionar l’ofec econòmic. Però analistes polítics com Dahlia Scheindlin creuen que els votants continuaran dirigint el seu vot en funció de qüestions ideològiques i nacionals: “Abans de res, trien el bloc al qual pertanyen en relació amb assumptes com ara el suport a l’annexió del territori palestí, si són nacionalistes de tipus religiós, si donen suport a l’ocupació militar d’Israel sobre els territoris palestins o si s’estimen més la via diplomàtica.”
Blocs ideològics
Els blocs que estan en desacord en aquestes qüestions, al·lega l’analista, rivalitzen de forma visceral, i un votant no canviaria de bloc només per l’angoixa econòmica. “En tot cas mourien el seu vot a dins del mateix bloc de dretes o de centreesquerra”, hi afegeix. Tot, en unes eleccions que arriben mentre es desferma l’any més violent a Cisjordània des del 2015. Només aquest any, han mort al territori ocupat 136 palestins i 23 israelians.
LA XIFRA
Un món de combinacions
L’actual cap de govern i líder del centrista Yesh Atid, Yair Lapid, és el candidat que més ha pujat en les últimes setmanes, i algunes enquestes li donen fins a 27 escons. És el seu millor resultat, molt per sobre dels 17 diputats de la passada legislatura i dels 19 que li donaven els primers sondejos després de la convocatòria d’eleccions al juny.
No obstant això, el seu ascens es produeix en detriment dels seus socis de l’esquerra, i no del bàndol rival, per la qual cosa aquests vots es quedarien dins del bloc anti Netanyahu que lidera (una amalgama de partits de dreta i centredreta), que no aconsegueix sumar més de 56 escons. Els vots que esgarrapa a l’esquerra poden portar els Laboristes o Meretz a quedar fora de la Knesset, fet que podria ajudar indirectament Netanyahu a arribar al poder.
Davant les dificultats que tant Netanyahu com el Lapid tindran per formar govern, hi ha una improbable tercera via. I és que l’actual ministre de Defensa, Benny Gantz, al capdavant de la formació de centredreta Unitat Nacional que integra el bloc anti Netanyahu, aconsegueixi atraure els ultraortodoxos a un govern alternatiu, amb ell com primer ministre, i no Lapid. D’aquesta manera no necessitarien el suport dels islamistes de Raam.
