Netanyahu guanya les eleccions, segons els sondejos a peu d’urna

El bloc liderat per l’ex-primer ministre Benjamin Netanyahu hauria guanyat les eleccions a Israel i podria tornar al poder, segons les enquestes a peu d’urna.

El bloc de formacions de dreta i religioses que donen suport al líder del Likud sumaria entre 61 i 62 diputats, suficients per formar govern. A més, el seu partit hauria estat el més votat als comicis d’aquest dimarts.

El bàndol contrari a Netanyahu, liderat per l’actual cap de govern en funcions, Jair Lapid, es quedaria entre 54 i 55 escons. La formació de Lapid, el centrista Yesh Atid (Hi ha Futur), podria aconseguir 23 escons, el seu millor resultat, però l’amalgama de partits de dreta, centre i esquerra que li donaria suport per crear una alternativa a Netanyahu no sumaria prou cadires a la Kenésset.

Aquestes xifres preliminars encara poden ballar molt al llarg de la matinada, mentre avança el recompte oficial, els resultats definitius del qual es coneixeran fins divendres.

Més de 6,7 milions d’israelians estaven cridats avui a les urnes per cinquena vegada des del 2019.

La ultradreta antiàrab, tercera força
La novetat d’aquests comicis ha estat l’auge de la ultradreta jueva, aglutinada en el moviment Sionisme Religiós –obertament racista, antiàrab i homòfob-, i que forma part del bloc de Netanyahu. La coalició, que té com a número el supremacista jueu Itamar Ben Gvir, es consolidaria com la tercera força més votada amb entre 14 i 15 escons, d’acord amb els sondejos dels tres principals canals israelians difosos després del tancament dels col·legis electorals a les deu de la nit (nou de la nit a Catalunya).

Aquest seria el millor resultat de la seva història, després dels 6 diputats que van aconseguir a les passades eleccions del març del 2021. i de ser un moviment marginal fins fa uns anys.

Els partits ultraortodoxos, aliats també de Netanyahu, sumen 17 escons: 10 de Xas, que representa els ortodoxos sefardites i mizrahim, i 7 de Judaisme Unit de la Torà, partit dels asquenazites ultraortodoxos.

A l’altre costat de l’arc polític, al bloc oposat a Netanyahu, la coalició de centre-dreta Unitat Nacional, liderada per l’actual ministre de Defensa, Benny Gantz, juntament amb el de Justícia i exmembre del Likud, Guideon Saar, sumaria 12 diputats, i la formació ultranacionalista laica Israel és la nostra llar, d’Avigdor Lieberman, es quedaria la vora del llindar mínim amb 4 escons.

L’esquerra registraria un dels seus pitjors resultats, amb 5 diputats per al partit Laborista i 4 per a Meretz, formació progressista i pacifista.

Una altra de les incògnites de la jornada era la participació de la comunitat àrab i si les seves formacions aconseguirien superar el llindar mínim del 3,25 % dels vots per entrar a la Kenésset. El partit islamista Raam hauria aconseguit 5 escons -que aniran al bàndol anti-Netanyahu- i la coalició Hadaix-Tal, que no dona suport a cap bloc, n’obtindria 4.

Es quedarien fora de la Kenésset en no superar el llindar electoral la formació àrab nacionalista Balad i La Llar Jueva, formació ultranacionalista religiosa més moderada vinculada a l’ex-primer ministre, Naftali Benet.

Tot i la fatiga de l’electorat, que ha votat cinc vegades en menys de quatre anys, la participació ha estat excepcionalment elevada, del 66,3 % a les vuit del vespre hora local (set a Catalunya). A l’espera de publicar-se la dada definitiva al tancament d’urnes, seria la participació més alta des de 1999 i previsiblement molt per sobre de la registrada en les quatre anteriors cites electorals, convocades entre 2019 i 2021.