Arrencada amb derrapades

Encara no fa ni dues setmanes que ocupa el càrrec i el flamant primer ministre britànic, Rishi Sunak, ja ha pres dues decisions polèmiques que, en certa manera, desacrediten el seu lideratge. Una és el nomenament al capdavant del Ministeri de l’Interior de Suella Braverman, exponent de l’ala antiimmigració del Partit Conservador i ardent defensora del pla de l’anterior govern de Boris Johnson d’enviar demandants d’asil a Ruanda, país on no fa gaire el mateix Regne Unit hi reconeixia la violació sistemàtica de drets humans.

Amb aquesta iniciativa, adoptada l’abril passat, Londres pretenia desincentivar les entrades il·legals a través del canal de la Mànega forçant el desplaçament dels immigrants al país africà per demanar-hi allà l’asil, però el pla no es va arribar a aplicar després que el Tribunal Europeu de Drets Humans impedís el primer vol al juny, uns minuts abans de l’enlairament. Ara la ministra Braverman no només reivindica rescatar i posar en marxa el polèmic mecanisme sinó que, segons va confessar durant el darrer congrés del partit, celebrat a Birmingham, el seu “somni” és veure sortir el primer avió amb demandants d’asil cap a Ruanda abans de Nadal, i fins i tot ha ampliat la llista de possibles destinacions dels deportats. Però l’actuació més polèmica de la responsable d’Interior britànica va arribar fa uns dies, quan va ignorar l’avís dels seus assessors de buscar allotjament alternatiu per a immigrants retinguts en condicions deplorables i per sobre dels límits legals en un centre del comtat anglès de Kent. Les desafinades de Braverman no es redueixen al personatge, i afecten directament el govern i el partit que el dirigeix, tal com sosté el diari The Guardian: “Encara més preocupant que els seus defectes personals és el fracàs més ampli dels successius governs conservadors per abordar la política d’immigració d’una manera humana i basada en l’evidència.” “La idea que n’hi hauria prou amb l’amenaça de ser confinats en la misèria en campaments, ja sigui a Kent o Ruanda, per dissuadir les persones de travessar el Canal s’han revelat com un disbarat”, hi afegeix. Les dades avalen l’afirmació. Malgrat la promesa que el Brexit permetria a Londres “recuperar el control” de les fronteres i reduir de manera dràstica les entrades d’immigrants, el fet és que gairebé 40.000 persones han creuat l’estret que separa les illes britàniques del continent durant aquest any, la xifra més elevada des que es van començar a registrar, el 2018. Finalment, Sunak ha hagut de corregir una altra derrapada, quan va anunciar que no aniria a la COP27, a Egipte, perquè s’havia de concentrar en l’elaboració dels pressupostos nacionals per poder-los presentar aquest mes. Les crítiques per l’absència de lideratge britànic en una qüestió de primer ordre com és el canvi climàtic el van obligar a fer marxa enrere.