estat espanyol
El divorci entre Yolanda Díaz i Podem desemboca en una guerra
Els plans de la vicepresidenta per a les pròximes eleccions generals no coincideixen amb els de la formació morada
Pablo Iglesias li demana i li recorda qui la va posar al govern
La dirigent de Sumar es reivindica i respon que “no deu res a ningú”
Creix la mala maror entre Pablo Iglesias, líder de Podem a l’ombra, i la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz. Fa temps de les seves desavinences polítiques, però ara el divorci entre ells dos ha desembocat en una guerra de llistes perquè els plans de Díaz amb vista a les eleccions generals previstes per a l’any que ve no coincideixen amb els de la formació morada.
La confrontació és total. Ni un ni l’altre ho amaguen i el PSOE tem que aquesta guerra acabi passat factura en el govern i en els resultats electorals per una desmobilització del seu electorat. Aquesta és la gran preocupació dels socialistes espanyols, que necessiten el suport dels seus actuals socis per sumar majories i Pedro Sánchez poder ser reelegit, segons assenyalen tots els sondejos.
Els socialistes veurien en Yolanda Díaz la millor opció per liderar l’espai polític que ha deixat la desintegració de Podem, per considerar que és qui pot treure un millor resultat en ser una de les cares més visibles. Però, des d’Unides Podem es reivindiquen. El líder de facto de la formació morada, l’exvicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, ha reclamat a Sumar que “respecte”. “S’ha de respectar a Podem”, va dir Iglesias, que va afegir que “Podem ha de confluir amb Sumar” i va reivindicar que la formació morada. “Ha demostrat històricament que ha estat i ha de ser generosa”. “T’hem fet ministra, vicepresidenta. Respecta’ns”, li va etzibar Iglesias durant una entrevista pública, després de recordar-li que va proposar-la Podem pel govern, tot i tenir el carnet del PCE i d’Esquerra Unida. Unes declaracions que van ser immediatament replicades per la vicepresidenta. “No dec res a ningú”, va sentenciar.
La tensió entre Podem i Díaz s’ha disparat per les desavinences sobre la confecció de la candidatura de les generals. La formació morada consideren que Díaz els margina. El cofundador de Podem Juan Carlos Monedero ha entrat fort també en el quadrilàter en assenyalar que l’obligació de Díaz “és representar a tot l’espai, i per fer-ho és incomprensible deixar de banda la formació morada”.
Monedero insisteix a recriminar a Díaz la seva forma d’actuar: “No pot anar per Espanya construint el seu partit al marge de Podem, sense aclarir quins son els seus objectius i sense parlar amb els seus socis”. Paraules que serveixen per fer-se a la idea de la por de Podem a què els plans de la ministra de Treball de promoure una candidatura transversal i sense sigles els pugui deixar al marge. A Podem volen que Yolanda Díaz compti amb ells en la construcció de la seva proposta electoral, que tal com ha explicitat la direcció de la formació morada hauria de ser una coalició de partits.
I retreuen a Díaz que no aclareixi si liderarà o no una candidatura a les generals de 2023, perquè el temps córrer i al davant hi ha les municipals i les autonòmiques a les quals Díaz no concorrerà i la formació morada vol saber quin terreny trepitja i quines opcions hi ha de confluir. Perquè això és el que vol Podem. I una altra cosa que també li retreuen és que a la presentació de plataforma Sumar de Díaz, com ara el de València, el maig de 2022, no va comptar amb la secretària general de Podem, Ione Belarra. No es va convidar a ningú de Podem, però sí que hi van anar l’aleshores vicepresidenta del govern valencià, Mónica Oltra; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la líder de Més Madrid, Mónica García.
La guerra oberta entre Podem i Díaz pot encara escalar més després de les municipals i autonòmiques del maig que ve. I és que els pronòstics per la formació morada no son bons. Fa mesos que recula i els últims sondejos li donen poc més d’un 11% dels vots. En el baròmetre del CIS, conegut fa una setmana, donaven a la formació morada un escàs 11,5% dels vots, un punt menys que el sondeig de l’octubre.