“Hem de canviar el model i ser capdavanters en esports, natura i cultura”

De política en fan poca. Fan gestió. Els regi­dors d’àrea no fan de regi­dors, fan de gerents d’àrea. L’alcalde no fa d’alcalde, fa de gerent muni­ci­pal. I deri­vat d’això, els ser­veis d’Espar­re­guera no fun­ci­o­nen bé perquè els que estan inten­tant fer de tècnics no ho són i, men­tre inten­ten fer de tècnics entor­pint la tasca dels admi­nis­tra­tius, la part admi­nis­tra­tiva no fun­ci­ona efi­ci­ent­ment. Però el més trist de tot és que, men­tre inten­ten fer aquesta funció, no fan de polítics. Per tant, no impul­sen Espar­re­guera cap enlloc. Espar­re­guera és l’únic muni­cipi de tota la comarca que no té un model defi­nit. No sabem què volem ser quan siguem grans.

Perquè, sociològica­ment, i històrica­ment, deri­vat de les con­di­ci­ons labo­rals de la Seat, Flex o Pas­tas Gallo, hi ha un per­fil sociològic molt simi­lar al de Cor­nellà. Hi ha un vot soci­a­lista molt fidel i molt con­so­li­dat, i nosal­tres ara tre­ba­llem perquè això deixi de pas­sar, però és difícil.

Hem de par­lar de mol­tes coses perquè aquí tenim temes de pro­moció econòmica, la capa­ci­tat per acon­se­guir l’arre­la­ment de la gent jove, i deci­dir si volem ser una vila viva o un espai resi­den­cial per a avis. Hem de rete­nir talent i man­te­nir el sen­ti­ment de per­ti­nença. I, en canvi, a Espar­re­guera som la capi­tal del tri­an­gle de les Ber­mu­des.

De la mateixa manera que Man­resa és el cen­tre geogràfic de Cata­lu­nya, Espar­re­guera és el cen­tre geogràfic for­mat per Mar­to­rell, Man­resa i Igua­lada. Totes tres són pobla­ci­ons molt més grans que Espar­re­guera, amb polígons indus­tri­als ade­quats a les neces­si­tats indus­tri­als actu­als, moder­nit­zats amb xar­xes de 5G, amb con­ne­xi­ons direc­tes a l’auto­via, però, el que és més impor­tant de tot, amb con­nexió amb trans­port per via fer­roviària, cosa que nosal­tres no tenim. Som morts! Podem aspi­rar a tenir peti­tes acti­vi­tats indus­tri­als, magat­zems, logística, alguna empresa satèl·lit, però no tenim con­nexió a la xarxa fer­roviària. I sabent això hem de veure quina acti­vi­tat econòmica que ens doni iden­ti­tat pròpia ens pot fer refe­rents. A Espar­re­guera tenim esports, natura i cul­tura. I en aquests tres àmbits hem de tre­ba­llar per ser cap­da­van­ters.

Hem de tenir les millors ins­tal·laci­ons espor­ti­ves de la zona per atraure com­pe­ti­ci­ons de caràcter naci­o­nal i supra­na­ci­o­nal de cate­go­ries infe­ri­ors; el Camí de San­ti­ago passa per Espar­re­guera. Tenim la zona dels Blaus, tenim Can Roca, que és un mas de titu­la­ri­tat pública que fem ser­vir per a la bri­gada muni­ci­pal..., mirem de cons­truir-hi un alberg. Tenim el Llo­bre­gat. Par­lem amb l’ACA. Ima­gi­nem-nos Espar­re­guera fent coses pròpies i dei­xem de mirar cap a Mar­to­rell. Tenim una tra­dició ter­ris­saire enorme, tenim la Colònia Sedó, tenim la Passió... Podem fer un pol d’acti­vi­tat turística i espor­tiva apro­fi­tant aquest tri­nomi que for­men l’esport, la natura i la cul­tura.

A part de l’esforç d’aque­lles per­so­nes que se sacri­fi­quen davant de les enti­tats, no tenim pràcti­ca­ment res... Jo, per­so­nal­ment, fa anys que demano un pla direc­tor d’esports. Quin retorn té l’admi­nis­tració de les sub­ven­ci­ons que dona a les enti­tats espor­ti­ves? Ho hau­rem de defi­nir d’alguna manera, no? I ens hem de mar­car una ruta perquè els esports ser­vei­xin per a alguna cosa que vin­culi soci­al­ment la població espar­re­gue­rina, gene­rar valors de per­ti­nença, vin­cu­lar l’esport esco­lar amb l’esport fede­rat... De l’esport se’n pot treure molt de suc. Nosal­tres sabem com fer-ho, però de moment no ho podem fer perquè no tenim el suport sufi­ci­ent. Per això, quan em pre­gun­ten qui­nes són les nos­tres aspi­ra­ci­ons, jo dic que sor­tim a gua­nyar l’alcal­dia.

Nosal­tres sor­tim a gua­nyar l’alcal­dia. I si això no és pos­si­ble, volem ser una força sufi­ci­ent­ment deter­mi­nant per influir de forma deci­siva en l’acció del govern muni­ci­pal. I per fer això, hau­rem de ser al govern muni­ci­pal. Estem fer­ma­ment deter­mi­nats a ser-hi perquè, en con­tra del que es diu de les cadi­res, si no estàs al govern no pots impul­sar les teves polítiques. En resum, que vull ser alcalde.

Les admi­nis­tra­ci­ons supra­mu­ni­ci­pals, con­sells comar­cals i dipu­ta­ci­ons, són el reflex, en la majo­ria dels casos, de la suma de les alcal­dies dels pobles. I aquest és un dels motius pels quals hem d’estar al govern a Espar­re­guera i a tants muni­ci­pis com sigui pos­si­ble. A ERC som muni­ci­pa­lis­tes per defi­nició. És des dels ajun­ta­ments que es fan les polítiques. En el cas d’Espar­re­guera és impos­si­ble que puguem com­pe­tir pel millor polígon de la costa. Per tant, men­tre reso­lem el tema dels polígons indus­tri­als, els adeqüem i acon­se­guim ser el campió de lliga de la segona divisió de polígons –val més ser cap de lluç que cua d’estruç–, comen­cem a dis­se­nyar una cosa pròpia. Si no tens els objec­tius, mai no et dotaràs de la infra­es­truc­tura, i si no tens la infra­es­truc­tura mai no podràs asso­lir els teus objec­tius. Per tant, això reque­reix deci­si­ons polítiques d’ampli espec­tre, de con­sens, i posar-nos a cami­nar. Fins i tot, ens podríem equi­vo­car d’objec­tiu, però ens hauríem posat en marxa. I si detec­tes que t’has equi­vo­cat, en movi­ment és molt més fàcil can­viar el rumb.

Espar­re­guera té una con­fi­gu­ració geogràfica molt par­ti­cu­lar, amb les urba­nit­za­ci­ons sepa­ra­des del cen­tre vila, i això genera poc sen­ti­ment de per­ti­nença. Hem de can­viar el model i acon­se­guir que la població dels bar­ris perifèrics interac­ci­oni amb el cen­tre vila i això reforçarà el comerç local. I el mateix passa amb la segu­re­tat. Tenim un model de segu­re­tat que no és el que cor­res­pon. Tenim 22.000 habi­tants, però en un muni­cipi dis­pers com el nos­tre, amb qua­tre o cinc polígons indus­tri­als sense segu­re­tat pròpia, no n’hi ha prou amb dues patru­lles per torn i hem de bus­car una altra relació amb els Mos­sos d’Esqua­dra.

No espe­ci­al­ment... De tant en tant tenim alguna onada de roba­to­ris, però no tenim un gran pro­blema de segu­re­tat ciu­ta­dana. Però ho hem de millo­rar perquè la per­cepció de la gent al car­rer no és que no vegi la poli­cia perquè s’amaga, és que no la tenim. I fan el que poden, però els fes­tius tenim una patru­lla per torn i alguna vegada ens hem tro­bat el car­tell pen­jat a la porta que diu que tru­quin als Mos­sos d’Esqua­dra perquè no tenim ser­vei...

El que li ha pas­sat a Espar­re­guera és que 25 anys enrere tenia unes infra­es­truc­tu­res cor­rec­tes per a uns 10.000 habi­tants i, amb l’auto­via, va començar a créixer però mai no es va fer un procés paral·lel d’ade­quació de les ins­tal·laci­ons i les infra­es­truc­tu­res públi­ques. I ara ens tro­bem en situ­ació d’obso­lescència. Hem pre­sen­tat moci­ons i hem dema­nat la inter­venció de l’Ajun­ta­ment perquè, si no, no es pot fer res. Ens les apro­ven per una­ni­mi­tat, i no es fa res. I ara, després de mol­tes vicis­si­tuds, sem­bla que podem començar la reforma del camp de fut­bol, amb un pres­su­post d’1,6 mili­ons d’euros... Per fer una reforma! Només fem pedaços per dig­ni­fi­car allò que ja és vell quan el que hauríem d’haver fet des de fa molt de temps és crear una nova zona espor­tiva muni­ci­pal que con­cen­tri la pis­cina d’estiu, el pavelló de bàsquet, el camp de fut­bol, situ­ada fora de la vila, sense pro­ble­mes d’esta­ci­o­na­ment, sense moles­tar els veïns, que faci­liti el man­te­ni­ment perquè està tot con­cen­trat... Però no ho podem fer perquè no tenim POUM.

Perquè els polítics volen fer de tècnics i quan els polítics fan de tècnics passa això. I ara no tenim POUM i, com que no tenim POUM, no tenim zona espor­tiva.

De par­ti­ci­pació ciu­ta­dana no n’hi ha. No hi ha cap comissió que tin­gui caràcter vin­cu­lant. El resul­tat és que, com que no és vin­cu­lant, les enti­tats dei­xen d’anar-hi, i de par­ti­ci­pació no n’hi ha. Els pres­su­pos­tos par­ti­ci­pa­tius són peti­tes pro­pos­tes d’inversió amb caràcter par­ti­ci­pa­tiu. Però tenint en compte la capa­ci­tat d’inversió que té l’Ajun­ta­ment d’Espar­re­guera...

Ho van tenir fàcil. Tots els grups muni­ci­pals vam donar-los suport perquè no era el moment de bata­lle­tes. El govern muni­ci­pals, espe­ci­al­ment el PSC, va apro­fi­tar les con­trac­ta­ci­ons d’urgència per fer coses que pot­ser no tenien gaire a veure amb la pandèmia. Es va donar suport a comerç i res­tau­ració, i a totes les mesu­res; com a qual­se­vol altre ajun­ta­ment, l’opo­sició va estar a favor d’uti­lit­zar els roma­nents i agi­lit­zar els pro­ces­sos de con­trac­tació d’urgència... Seria estúpid no apro­fi­tar-ho i dei­xar per­dre opor­tu­ni­tats.