La sedició cau per la via urgent
L’extinció del delicte i la rebaixa de quinze anys a cinc de presó i vuit d’inhabilitació de pena per desordres públics agreujats agiten l’escenari polític
El PSOE admet que perdrà vots
Les euroordres tindran nova vida si el jutge Llarena s’aferra al nou text
El que Pedro Sánchez va anunciar en prime time televisiu ja té vida pròpia al registre del Congrés i el teló de l’any 1822 està a punt de caure. Amb tot el protagonisme assumit pel PSOE i Unides Podem des del Congrés –perquè un projecte de llei del Consell de Ministres seria més lent i regalaria al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la capacitat de fer un informe preceptiu i demorar-ho tot sine die–, el delicte de sedició, que data del segle XIX, ja camina cap a l’extinció en el Codi Penal. La fi del delicte pel qual van ser condemnats i inhabilitats els líders del procés i la rebaixa del sostre actual de quinze anys de pena a un nou màxim de cinc de presó i vuit d’inhabilitació en el nou delicte de desordres públics agreujats obliguen a recalcular les penes –l’indult va afectar la presó i prou, però ara s’escurça també el temps d’Oriol Junqueras i la resta per tornar a una llista electoral– i agiten l’escenari polític, des de Calàbria fins a Waterloo.
Si bé en l’entrevista de dijous al vespre a La Sexta no va pronunciar la paraula derogació i ahir Patxi López (PSOE) parlava d’una “europeïtzació”, la lletra de la proposició que firmen el PSOE i Podem és inequívoca. “Se suprimeix del títol I del capítol XXII”, diu el text. La iniciativa que aboleix la sedició i que paga a ERC la segona gran moneda de la desjudicialització, això sí, és de més abast i té un títol quilomètric: “Proposició de llei orgànica de transposició de directives europees i altres disposicions per a l’adaptació de la legislació penal a l’ordenament de la UE, i reforma dels delictes contra la integritat moral, desordres públics i contraban d’armes de doble ús.”
Com que està registrada per ser tramitada per la via urgent, el calendari és que el nou Codi Penal entri en vigor a finals del 2022 o a principis del 2023 i que no interfereixi en les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig. “Era un pas inevitable per abordar el conflicte. Qualsevol proposta de desbloqueig inclou la desjudicialització: primer van ser els indults; després, la taula de diàleg, i, ara, derogar el delicte de sedició. Això no és cap traïció ni cap humiliació a Espanya com diu la dreta, això és democràcia i equiparar-se a Europa”, reivindica Jaume Asens (Podem), el diputat que més ha lluitat per forçar el PSOE a fer el pas. Fins al punt que ahir es va posar corbata. “El dia ho mereixia”, va ironitzar quan Patxi López s’hi va fixar.
Nou tipus per desordres
Un cop esborrat aquest capítol sencer de la sedició, la reforma s’atura a definir els delictes de desordres públics i fixa que seran castigats amb pena de presó de sis mesos a tres anys aquells que, “actuant en grup i amb la finalitat d’atemptar contra la pau pública, executin actes de violència o intimidació sobre les persones o les coses, o bé obstaculitzant les vies públiques, amb el consegüent perill per a la vida i la salut de les persones, o bé envaint instal·lacions o edificis”. El càstig serà de tres a cinc anys de presó i inhabilitació especial per exercir càrrec públic pel mateix temps si els desordres els comet “una multitud en què el nombre, l’organització o el propòsit siguin idonis per afectar greument l’ordre públic”. Quan l’autor del delicte és una autoritat, aleshores la pena d’inhabilitació serà absoluta de sis a vuit anys. Se suprimeix també l’article 559, que castiga la distribució o difusió pública de missatges o consignes que incitin a l’alteració de l’ordre públic.
El nou futur dels exiliats
Pel que fa al futur que s’obre als exiliats, López i Asens en tenen una visió pròpia. “Els fiscals tindran molt difícil poder acusar Puigdemont o qualsevol altra persona pel delicte de sedició, perquè desapareix. I si en algun moment s’aborda la malversació i se’n rebaixa la pena o se’n canvia el redactat, això podria ser una pista d’aterratge per al retorn”, aventura el president de Podem al Congrés. López va més enllà i ho presenta subtilment com un ajut a Pablo Llarena en vista de la seva propensió al fracàs amb totes les euroordres. “Ajudarà els nostres jutges a fer una correcta aplicació de la justícia [...]. Com que no existia el delicte de sedició als països del nostre entorn, la col·laboració judicial amb ells no va ser possible i això va impedir les extradicions. Amb aquesta reforma, això no tornarà a passar, no hi tornarà a haver santuaris per als atemptats contra l’ordre públic”, va sentenciar López. L’exlehendakari no oculta que el PSOE “perdrà vots” pel Codi Penal.
Deslligat del pressupost
Ateses les evidències que Sánchez no ha fet el pas fins que s’ha trobat a tretze dies que el Congrés voti els pressupostos del 2023 i necessiti el vot a favor d’ERC, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ho desmenteix. “No té res a veure amb els pressupostos. Perfectament es podria haver prorrogat el pressupost del 2022”, va relativitzar ahir la ministra, que fins ara subratllava el desastre que seria no aprovar els pressupostos més expansius de la democràcia pels fons europeus.
A Cs, Inés Arrimadas, que té nou escons dels 350 del Congrés, reclama una moció de censura, per a la qual calen 35 escons i que només poden presentar el PP o Vox. “Quan el nacionalisme faci el proper cop d’estat, que el farà, estarà apadrinat per Sánchez”, va dir. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va dramatitzar el retorn del viatge a l’Amèrica Llatina i va citar la premsa a Gènova per escoltar la lectura d’una “declaració institucional” –si bé ell no encarna cap institució– en què va censurar el “greu anunci de Sánchez”, amb el qual sent que el temps li dona la raó per trencar la negociació del CGPJ.
Llarena i el cas Schubart
Les euroordres podrien tenir ara nova vida amb el nou Codi Penal i Llarena ha d’afrontar un dilema hamletià: o bé s’enroca en la creença en la sedició que recull la sentència de Marchena –l’instructor en realitat va disparar més amunt i va aprofitar els supòsits de la rebel·lió per expropiar escons que no hauria pogut expropiar sense l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, que cita “individus terroristes o rebels”– i no fa res, o bé s’empassa l’orgull i refà les euroordres fallides citant ara el nou delicte de desordres i fa seva la tesi alemanya de Schleswig-Holstein. La resolució de Schleswig-Holstein va alliçonar Llarena que el cas de Puigdemont i l’1-O del 2017 era equiparable al de l’ecologista Alexander Schubart i la crida a ocupar les pistes de l’aeroport de Frankfurt, i ell va ser acusat d’intentar coaccionar els òrgans constitucionals i de pertorbar l’ordre públic.
D’altra banda, el nou Codi Penal inclou una modificació que ve inspirada per casos com el de Marta del Castillo, la jove sevillana assassinada el 2009 sense que el cos hagi aparegut. Per evitar la conducta de Miguel Carcaño –està condemnat i es nega a revelar on està enterrada la Marta, i això amplifica el dolor de la família–, l’article 173.1 es reforma, i es castiga amb anys de presó qui “tenint coneixement del parador del cadàver d’una persona n’oculti informació als familiars de manera reiterada”.
